Plantes oblidades, sembrar resistències en temps de sequera

Espècies ben adaptades a l’entorn, ús de plantes silvestres comestibles, plantes medicinals i condimentàries són algunes de les llavors que plantarem en aquesta acció col·lectiva aquesta primavera. Sembrarem propòsits i intencions amb els planters de llavors silvestres del Col·lectiu Eixarcolant mentre dialoguem i repensem el nostre vincle amb la terra com a element de vida, i també com ens relacionem amb els aliments que ingerim i les ritualitats entorn de les diferents formes de cultivar. Fugirem d’un objectiu productivista i ens aproparem a un espai fèrtil de cures per relacionar-nos des d’un altre lloc.  

Cultivar i incorporar plantes silvestres comestibles a la nostra alimentació i gastronomia és una estratègia d’adaptació al canvi climàtic. Recuperar i sembrar llavors silvestres que durant anys han mostrat resistència a les condicions climàtiques i a la sequera, presentant una capacitat més gran d’adaptació, és una pràctica de resiliència. Durant la plantada de l’hort parlarem de la memòria etnobotànica associada a les plantes oblidades. Jugarem i experimentarem amb les associacions de cultiu, les combinacions harmòniques i el maneig que dissenyarem per tal de cultivar i convertir l’espai en un petit oasi de vida i cures. Parlarem d’aliment, medicina i rituals. Un espai terapèutic per a la reconnexió amb els ritmes orgànics i ancestrals que duem a dins, per a la reflexió i les converses, per reforçar l’arrelament de vincles. 

Sembrarem llavors en un nou espai verd carregat d’aromes i biodiversitat, de varietats locals d’horta i flors comestibles. Aprendrem sobre planificació i calendarizació de cultius, associació de plantes, fertilitat del substrat i remeis agroecològics.