
Activitat
Petroli
Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.
Unes hores abans de ser assassinat, Pier Paolo Pasolini ens llegava un testimoniatge visionari i lúcid que avui ressona gairebé com un oracle: «Estem tots en perill». Era l’any 1975 i la sensació de tragèdia imminent no es circumscrivia a una Itàlia soscavada per una remor incessant de guerra civil, sinó que arribava al conjunt del món occidental: la crisi econòmica provocada per l’embargament petrolier de l’OPEP, l’informe al Club de Roma sobre Els límits del creixement, la fi del patró or-dòlar o l’onada de conflictivitat social que va despertar el 68 global eren alguns dels símptomes d’una gran commoció en curs. La història no es repeteix, però rima, deia Mark Twain; i ara, quaranta anys més tard, no és el keynesianisme sinó el neoliberalisme que l’ha succeït el que s’esquerda. I amb la seva implosió, la civilització capitalista adquireix un to crepuscular, d’esdeveniment històric terminal. Entre d’altres raons, perquè aquesta vegada l’ultrapassament ecològic ha fet molt més estrets els marges de maniobra.
Petroli adopta el nom, a manera d’homenatge, de la novel·la pòstuma homònima que va deixar incacabada Pier Paolo Pasolini. L’autor hi avança la crisi del fuel a través del relat de l’estructura corrupta del poder italià i de l’«accident» que va patir Enrico Mattei, empresari de l’ENI (Ente Nazionale Idrocarburi), quan intentava desvincular l’Estat de les grans multinacionals del petroli. Avui la perforació del poder estatal per interessos econòmics corporatius, que responen a un programa d’acumulació compulsiva de capital, i la conversió d’una energia cada vegada més escassa en obsessió geopolítica, determinen més que cap altra cosa el signe dels temps.
A Petroli volem abordar la manera en què la col·lisió contra els límits biofísics del creixement econòmic, a la qual ens consta que ens estem dirigint acceleradament des dels anys setanta i que no hem sabut revertir, ha trobat en l’energia i, concretament, en els combustibles líquids el seu primer gran punt d’impacte, encara que no és l’únic ni el més important.
El present seminari vol conformar-se com un espai d’aprenentatge, reflexió, debat i acció poètica i política sobre l’excepcionalitat del nostre temps. Amb aquest fi entrecreuarà quatre rutes d’exploració teòrica i política: el diagnòstic precís de la nostra extralimitació; el debat sobre el futur del creixement econòmic; la dissolució dels règims polítics i de producció de subjectivitats propis del postfordisme; i el mapeig de formes embrionàries que prefiguren relacions ecosocials adaptades a un món sense energia fòssil. L’objectiu és fer un diagnòstic penetrant del que la crisi civilitzatòria posa en joc i redefinir els marges de l’acció política emancipadora com a art del possible.