Petites Històries del cinema V. L’animalari de Ladislaw Starewicz
Activitat

Petites Històries del cinema V. L’animalari de Ladislaw Starewicz

en curs

Programa de cinema per a infants

Les pel·lícules de Ladislaw Starewicz (1882-1965), referent ineludible de la tècnica del stop-motion (animació fotograma a fotograma), destaquen per la singularitat de la posada en escena, normalment realitzada amb sofisticats animals a cavall entre el museu de zoologia i la fantasia surrealista. Entomòleg de formació i cineasta autodidacte, Starewicz va filmar a Rússia i a França més d'un centenar de pel·lícules, des de la primeria del segle fins al 1965. Després d'haver-se iniciat en el cinema en els estudis Khanzhonkov i d'haver dirigit cinema amb actors, va descobrir en l'animació un mitjà ideal per desenvolupar la seva imaginació desbordada, la seva habilitat tècnica i la seva destresa com a titellaire. Al cap de cent anys, gràcies a l'actualitat de les històries i a la manera d'explicar-les, els seus titelles mantenen tota la seva vigència.

Starewicz es va iniciar en la tècnica stop-motion amb intencions documentals, per reproduir l'aparellament dels escarabats cérvol, impossible de registrar en viu amb els mitjans de l'època. Així, amb Lucanus Cervus (1910), es converteix involuntàriament en un pioner de l'animació de titelles. Tot i que Emile Cohl, Méliès o Segundo de Chomón havien utilitzat la tècnica del rodatge foto a foto amb anterioritat, és Starewicz el qui li treu el màxim partit amb les seves històries sorprenents i imaginatives. A partir de Lucanus Cervus, avui perduda, Starewicz s'endinsa de ple en el món de les faules i altres ficcions interpretades per al·lucinants criatures de la seva factura. Els seus personatges, alguns fets a partir d'esquelets d'ocells i animals antropomòrfics coberts amb pells de debò, semblen trets d'un peculiar gabinet de meravelles. La seva tècnica i qualitat artística han estat lloades per directors com Terry Gilliam, Nick Park i John Lasseter, i han influït molt en el treball de realitzadors com ara Tim Burton, els germans Quay, Joel Meter-Witkin i Kyle Cooper.

Tot i que Starewicz va gaudir de reconeixement en la seva època –i fins i tot se'l va comparar amb Walt Disney als anys trenta–, després de la seva mort, les seves pel·lícules van anar caient en l'oblit. No va ser fins a principis dels anys noranta del segle passat que festivals especialitzats com el d'Annecy o el d'Ottawa, i historiadors de la talla de Giannalberto Bendazzi o Jane Pilling, el van rescatar de nou. L'any 2002 es va restaurar finalment el total de la seva obra francesa (dedicada a l'animació). Les pel·lícules del seu període rus (és a dir, prèvies al 1920, data en la qual es va traslladar a França) no han tingut la mateixa sort.

El programa detallat a continuació reuneix molts dels títols més reconeguts de la seva filmografia, juntament amb obres acabades de restaurar, inèdites a Espanya.
La vívida imaginació de Starewicz i la seva passió pels contes li va facilitar una sintonia excel·lent amb el públic, infantil.

«El conte ha existit des de sempre. Creat pel poble, l'amor del nen li ha assegurat la vida. (...) Per a mi, l'opinió, el gust i les preferències del nen són preciosos perquè són sincers i autèntics» (Ladislaw Starewicz: Le conte, le Jouet et le Cinéma, 1930)

Programa a càrrec de Carolina López Caballero

Agraïments:
Béatrice Martin-Starewicz
Maestro Joan Pineda

mostrar-ne més mostrar-ne menys

Programa de cinema per a infants

Les pel·lícules de Ladislaw Starewicz (1882-1965), referent ineludible de la tècnica del stop-motion (animació fotograma a fotograma), destaquen per la singularitat de la posada en escena, normalment realitzada amb sofisticats animals a cavall entre el museu de zoologia i la fantasia surrealista. Entomòleg de formació i cineasta autodidacte, Starewicz va filmar a Rússia i a França més d’un centenar de pel·lícules, des de la primeria del segle fins al 1965. Després d’haver-se iniciat en el cinema en els estudis Khanzhonkov i d’haver dirigit cinema amb actors, va descobrir en l’animació un mitjà ideal per desenvolupar la seva imaginació desbordada, la seva habilitat tècnica i la seva destresa com a titellaire. Al cap de cent anys, gràcies a l’actualitat de les històries i a la manera d’explicar-les, els seus titelles mantenen tota la seva vigència.

Starewicz es va iniciar en la tècnica stop-motion amb intencions documentals, per reproduir l’aparellament dels escarabats cérvol, impossible de registrar en viu amb els mitjans de l’època. Així, amb Lucanus Cervus (1910), es converteix involuntàriament en un pioner de l’animació de titelles. Tot i que Emile Cohl, Méliès o Segundo de Chomón havien utilitzat la tècnica del rodatge foto a foto amb anterioritat, és Starewicz el qui li treu el màxim partit amb les seves històries sorprenents i imaginatives. A partir de Lucanus Cervus, avui perduda, Starewicz s’endinsa de ple en el món de les faules i altres ficcions interpretades per al·lucinants criatures de la seva factura. Els seus personatges, alguns fets a partir d’esquelets d’ocells i animals antropomòrfics coberts amb pells de debò, semblen trets d’un peculiar gabinet de meravelles. La seva tècnica i qualitat artística han estat lloades per directors com Terry Gilliam, Nick Park i John Lasseter, i han influït molt en el treball de realitzadors com ara Tim Burton, els germans Quay, Joel Meter-Witkin i Kyle Cooper.

Tot i que Starewicz va gaudir de reconeixement en la seva època –i fins i tot se’l va comparar amb Walt Disney als anys trenta–, després de la seva mort, les seves pel·lícules van anar caient en l’oblit. No va ser fins a principis dels anys noranta del segle passat que festivals especialitzats com el d’Annecy o el d’Ottawa, i historiadors de la talla de Giannalberto Bendazzi o Jane Pilling, el van rescatar de nou. L’any 2002 es va restaurar finalment el total de la seva obra francesa (dedicada a l’animació). Les pel·lícules del seu període rus (és a dir, prèvies al 1920, data en la qual es va traslladar a França) no han tingut la mateixa sort.

El programa detallat a continuació reuneix molts dels títols més reconeguts de la seva filmografia, juntament amb obres acabades de restaurar, inèdites a Espanya.
La vívida imaginació de Starewicz i la seva passió pels contes li va facilitar una sintonia excel·lent amb el públic, infantil.

«El conte ha existit des de sempre. Creat pel poble, l’amor del nen li ha assegurat la vida. (…) Per a mi, l’opinió, el gust i les preferències del nen són preciosos perquè són sincers i autèntics» (Ladislaw Starewicz: Le conte, le Jouet et le Cinéma, 1930)

Programa a càrrec de Carolina López Caballero

Agraïments:
Béatrice Martin-Starewicz
Maestro Joan Pineda

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
19 de gener 2008 – 1 de març 2008
preu
Auditori MACBA. Entrada gratuïta. Aforament limitat.
títol
Petites Històries del cinema V. L’animalari de Ladislaw Starewicz
dates
19 de gener 2008 – 1 de març 2008
títol
Petites Històries del cinema V. L’animalari de Ladislaw Starewicz
preu
Auditori MACBA. Entrada gratuïta. Aforament limitat.
programa
0 activitats