Petites històries del cinema. Boing, Boing! UPA: La revolució de l’animació moderna
Activitat

Petites històries del cinema. Boing, Boing! UPA: La revolució de l’animació moderna

Programa de cinema per a infants

«Parlar del disseny en l'animació dels anys cinquanta sense fer esment de la United Productions of America (UPA) seria com parlar dels grans còmics del cinema sense dir res de Chaplin o de Keaton.» Amid Amidi

A finals dels anys quaranta, un grup d'animadors i artistes van idear una nova manera de crear dibuixos animats amb un estil pròxim a l'art d'avantguarda i al jazz, a diferència del que havien fet fins llavors les productores majoritàries de l'època, com la Disney, la Metro Goldwyn Mayer i la Warner Bros. Molts d'ells van coincidir en l'estudi de la United Production of America (UPA).

La UPA va ser als anys cinquanta el que Disney havia estat als trenta: una referència ineludible en el món de l'animació. De fet, l'una és filla de l'altra, ja que els fundadors de la UPA havien abandonat la Disney per diferències irreconciliables en els camps artístic i laboral. L'estudi que van formar aquests «rebels de la Disney» va trencar amb el cànon establert i va proposar un llenguatge gràfic contemporani, de línies senzilles, de color i animació limitada i expressiva, que resultava atractiu i estimulador tant per a adults com per a nens.

A diferència d'altres estudis, la UPA respectava la visió i l'estil individual dels creadors, entre els quals hi havia grans artistes del mitjà, com ara Bill Hurtz, Robert Cannon, Jules Engel, Ted Parmelee, Paul Julian i John Hubley. Els dibuixos, en línia amb l'arquitectura i l'art gràfic del moment (Stuart Davis, Ben Sahn, Saul Steinberg, etc.) van apostar per nous temes i per la innovació en tots els seus fronts. Van treballar juntament amb alguns dels millors músics de jazz del moment, com Dizzy Gillespie, Shorty Rogers i Chico Hamilton i amb un dels creadors més populars de contes en anglès, l'escriptor conegut com a Dr. Seuss (The Cat in the Hat). L'arquitecte John Lautner, deixeble de Frank Lloyd Wright, va dissenyar un modern estudi a Burbank. S'hi va establir un règim de treball molt més flexible, en consonància amb l'estil que els identificava. Més endavant van obrir sucursals a Nova York i Londres. La UPA va aconseguir un reconeixement immediat del públic i la crítica; bona mostra d'això va ser l'exposició dels seus treballs al MoMA de Nova York el 1955.

Coneguda per ser la creadora del popular Mr. Magoo, la UPA va produir, amb Stephen Bosustow al capdavant i John Hubley com a director artístic, molts altres curtmetratges, com el mític Gerald Mc Boing Boing, Rooty Toot Toot o Christopher Crumpet, a més d'alguns dels millors anuncis i pel·lícules industrials de l'època. Amb tres Oscar i nou nominacions al llarg dels seus escassos 14 anys de vida, el treball de la UPA es considera un model en l'ús del ritme, el color i en el seu característic grafisme estilitzat.
El fet que hi hagi poca bibliografia específica i que la majoria dels seus treballs no s'hagin editat en DVD n'han dificultat la recuperació i l'estudi. El programa es completa amb una selecció de treballs contemporanis a la UPA d'artistes d'altres estudis que també van creure en una nova manera d'entendre els dibuixos animats.

Comissària: Carolina López Caballero

mostrar-ne més mostrar-ne menys

Programa de cinema per a infants

«Parlar del disseny en l’animació dels anys cinquanta sense fer esment de la United Productions of America (UPA) seria com parlar dels grans còmics del cinema sense dir res de Chaplin o de Keaton.» Amid Amidi

A finals dels anys quaranta, un grup d’animadors i artistes van idear una nova manera de crear dibuixos animats amb un estil pròxim a l’art d’avantguarda i al jazz, a diferència del que havien fet fins llavors les productores majoritàries de l’època, com la Disney, la Metro Goldwyn Mayer i la Warner Bros. Molts d’ells van coincidir en l’estudi de la United Production of America (UPA).

La UPA va ser als anys cinquanta el que Disney havia estat als trenta: una referència ineludible en el món de l’animació. De fet, l’una és filla de l’altra, ja que els fundadors de la UPA havien abandonat la Disney per diferències irreconciliables en els camps artístic i laboral. L’estudi que van formar aquests «rebels de la Disney» va trencar amb el cànon establert i va proposar un llenguatge gràfic contemporani, de línies senzilles, de color i animació limitada i expressiva, que resultava atractiu i estimulador tant per a adults com per a nens.

A diferència d’altres estudis, la UPA respectava la visió i l’estil individual dels creadors, entre els quals hi havia grans artistes del mitjà, com ara Bill Hurtz, Robert Cannon, Jules Engel, Ted Parmelee, Paul Julian i John Hubley. Els dibuixos, en línia amb l’arquitectura i l’art gràfic del moment (Stuart Davis, Ben Sahn, Saul Steinberg, etc.) van apostar per nous temes i per la innovació en tots els seus fronts. Van treballar juntament amb alguns dels millors músics de jazz del moment, com Dizzy Gillespie, Shorty Rogers i Chico Hamilton i amb un dels creadors més populars de contes en anglès, l’escriptor conegut com a Dr. Seuss (The Cat in the Hat). L’arquitecte John Lautner, deixeble de Frank Lloyd Wright, va dissenyar un modern estudi a Burbank. S’hi va establir un règim de treball molt més flexible, en consonància amb l’estil que els identificava. Més endavant van obrir sucursals a Nova York i Londres. La UPA va aconseguir un reconeixement immediat del públic i la crítica; bona mostra d’això va ser l’exposició dels seus treballs al MoMA de Nova York el 1955.

Coneguda per ser la creadora del popular Mr. Magoo, la UPA va produir, amb Stephen Bosustow al capdavant i John Hubley com a director artístic, molts altres curtmetratges, com el mític Gerald Mc Boing Boing, Rooty Toot Toot o Christopher Crumpet, a més d’alguns dels millors anuncis i pel·lícules industrials de l’època. Amb tres Oscar i nou nominacions al llarg dels seus escassos 14 anys de vida, el treball de la UPA es considera un model en l’ús del ritme, el color i en el seu característic grafisme estilitzat.
El fet que hi hagi poca bibliografia específica i que la majoria dels seus treballs no s’hagin editat en DVD n’han dificultat la recuperació i l’estudi. El programa es completa amb una selecció de treballs contemporanis a la UPA d’artistes d’altres estudis que també van creure en una nova manera d’entendre els dibuixos animats.

Comissària: Carolina López Caballero

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
14 de febrer 2009 – 14 de març 2009
preu
Entrada gratuïta. Auditori MACBA. Capacitat limitada. Activitat familiar
títol
Petites històries del cinema. Boing, Boing! UPA: La revolució de l’animació moderna
dates
14 de febrer 2009 – 14 de març 2009
títol
Petites històries del cinema. Boing, Boing! UPA: La revolució de l’animació moderna
preu
Entrada gratuïta. Auditori MACBA. Capacitat limitada. Activitat familiar
programa
0 activitats