Parlem de… imatges, memòria i decolonialitat
El programa Parlem de… vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.
PARLEM D’IMATGES, MEMÒRIA I DECOLONIALITAT
«La història dels oprimits, un discontinuum» W. Benjamin
Un recorregut per les obres exposades al MACBA que pretén posar al descobert les relacions entre art, poder i visualitat. Les imatges controlades pel poder com a productores de subjectivitats estandarditzades i algunes pràctiques artístiques com a dispositius per desvelar l’obscur entramat que s’amaga sota la socialització mediatitzada de la història.
Durant les últimes dècades, amb el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies, les nostres mirades, la construcció de les nostres vides, records i relats, s’han vist transformades pel trànsit accelerat d’imatges, la seva combinació i manipulació intencionades.
D’una manera paral·lela, s’ha generat un interès creixent per revisar el nostre passat recent. La construcció de les imatges, especialment les de l’àmbit de la representació i l’art, ha estat permanentment en mans del poder. Però les societats responen, de tant en tant, activant la memòria que el poder vol fer desaparèixer, i aquesta resposta esdevé crucial en el sosteniment de les produccions artístiques i també de les que desborden el camp de l’art.
El fet de recórrer imatges activa la memòria, tant la pròpia com la col·lectiva; ens ajuda a pensar el present, a descodificar les trames de les experiències passades per comprendre i superar els fets presents, entenent el context i la subjectivitat dels qui les han produït.
Walter Benjamin afirma que la memòria, així com l’escriptura, són estructures basades en capes no necessàriament lineals. Les imatges que articulen la memòria s’estructuren en constel·lacions on es creuen línies temporals, i el límit entre la subjectivitat pròpia i la societat es difumina.
En aquesta sèrie de visites a les exposicions del museu proposem reactivar aquesta memòria col·lectiva, iniciar aquest viatge infinit de la memòria personal/individual de qui confronta les imatges: el visitant, esperonant en el recorregut seves idees, pensaments i sentiments, amb un altre, l’artista, que a través de la seva obra construeix o deconstrueix les seves pròpies idees, pensaments i sentiments.
De la mateixa manera, intentem problematitzar les diverses formes de «narració» de la memòria proposades per les obres que explorem, així com la «imatge» de l’alteritat plantejada des d’aquests processos artístics, des d’una perspectiva decolonial.
Les primeres visites proposen un recorregut per l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80, comentant obres de Joaquim Jordà, María Ruido, Isaías Griñolo, Miguel Benlloch i Las Pekinesas, Rogelio López Cuenca o Alan Carrasco entre d’altres. A partir del 18 de març, la visita se centrarà en algunes de les obres que formen part de la presentació actual de la Col·lecció, com ara les de Carlos Garaicoa, Alice Creischer, León Ferrari o Pedro G. Romero.
A càrrec de Nancy Garín, investigadora i membre del col·lectiu d’art Etcétera…, de la Internacional Errorista, de Península. Procesos coloniales y prácticas artísticas y curatoriales i de l’Equipo re.