Novembre i desembre de 2020 - Febrer i març 2021
Parlem de Fina Miralles. Soc totes les que he sigut
El programa Parlem de… vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.
VIDEOCAPSULES
Parlem de L’arbre de la vida a Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Juan Canela, curador independent i crític. Vaig conèixer la Fina ja fa uns quants anys a Cadaqués, on viu sent fidel al seu diàleg quotidià amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. La connexió va arribar de seguida, les visites es van anar succeint i ben aviat vam començar a idear plans comuns. Recordo que la primera vegada que vam parlar de la seva pràctica va emergir un sentiment per sobre de totes les coses: estàvem parlant de la vida. Amb la Fina desapareix tota la retòrica supèrflua que, de vegades, envolta la pràctica artística, i encetes una conversa honesta sobre quelcom inherent a la condició humana. La Fina desborda el que és contextual, i la seva obra esdevé un vehicle per a allò que és primari i substancial: sabers ancestrals, vides terrenes i cossos-arbres que vessen saba. Posar en rellevància aquell coneixement que sembla que es dilueix en la uniformitat global, comprenent un món comú en el qual els humans ja no som el centre de res i on la vida emergeix irremissiblement davant de tota la resta.
L’arbre de la vida és una visita per l’exposició de Fina Miralles al MACBA on ens aturem en algunes de les seves peces, que conviden a incloure les veus d’altres artistes que conversen amb la seva obra. Elena Aitzkoa, Laura Castro, Marc Vives, Laia Estruch Mata i Rita Ponce de León generen, a partir de les seves pràctiques, un diàleg amb l’exposició, ampliant el cercle afectiu i teixint certs vincles vitals, mentre tractem alguns aspectes essencials del recorregut de la Fina i la seva rellevància en el moment actual.
Parlem d’He sortit a escoltar el soroll de les fulles sota el pes del meu pas, a Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Maite Garbayo, historiadora de l’art i investigadora, en conversa amb Fina Miralles. Segons Fina Miralles, hi ha un fil que recorre la seva vida i la seva pràctica artística: el fil de la naturalesa, que ha anat mostrant-se de diverses formes i per mitjà de diverses matèries. Queden les imatges, que, agafades les unes a les altres, permeten desvetllar el llaç d’haver pertangut. Per a l’artista són testimoni d’allò que una ha fet, perquè no podia fer una altra cosa o perquè fem allò que, per alguna raó, havíem de fer. Maite Garbayo sempre ha pensat que els treballs de la Fina formen part d’un contínuum en què un saber sobre el cos es transmet i s’actualitza. Aquests poden llegir-se com a gestos de dissidència enfront de les representacions estetitzades i estèticament naturalitzades del cos femení. Mostren que hi ha alguna cosa en el fet d’haver d’existir en allò femení que resulta violenta i traumàtica en si mateixa.
Parlem d’Un pou en la paraula artista a Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, amb Mar Arza, artista. La proposta vol reflexionar i aprofundir en el pensament de Fina Miralles, en la veu interior que impulsa el fer de la seva vida i la seva obra, que és un mateix fer. Anar cap endins i cap enrere és un moviment subtil que acull l’observació del món i d’una mateixa. Una meditació en la qual les paraules de Clarice Lispector acompanyen també aquest viatge. La passió segons Fina Miralles. I, des d’aquest punt, reconèixer un pou de saviesa en la veu i la mirada d’un ésser d’aigua.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
![Translacions. Dona-arbre [Documentació de l'acció realitzada el novembre de 1973 a Sant Llorenç de Munt, Espanya]](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/0503_004_l.jpg)