L’efecte Tropicalia
Activitat

L’efecte Tropicalia

en curs

Programa de concerts

El tropicalisme és fruit d'una tradició estètica en un espai i un temps concrets: el Brasil del final dels anys seixanta. No és tant un gest de ruptura com una reinvenció de la memòria popular.

El crític Pedro Alexandre Sanches en va dir «la decadència bonica de la samba». Però, més enllà de l'àmbit musical, Tropicália va ser, abans que res, un gest de llibertat; un acte de canibalització cultural, inspirat en el Manifiesto antropófago (1928) del poeta Oswaldo de Andrade, que es va alimentar de la tradició i de l'avantguarda a parts iguals.

Sota el guiatge de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Maria Bethânia, Gal Costa, Tom Zé, Os Mutantes i Rogério Duprat, entre altres, a Tropicália van convergir en un mateix pla samba, bossa nova, rock and roll i experimentalisme. Va sorgir en un període delimitat per la dictadura de la junta militar colpista, que va ocupar el poder al Brasil des del 1964 fins al 1985. En aquest context, el cinema –amb Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos i Joachim Pedro de Andrade–, el teatre –Zé Celso Martinez Correa– i les arts plàstiques –la instal·lació Tropicália (1967) d'Hélio Oiticica va donar nom al moviment– es van alinear amb la música per reinventar els signes culturals populars tradicionals en una modernitat cosmopolita, que per si mateixa ja representava una oposició frontal al règim.

Tropicália va durar gairebé un any, entre el 1967 i el 1968, i va culminar amb l'edició del manifest discogràfic Tropicália, ou Panis et Circensis (Philips, 1968), un volum recopilatori en què van participar Gil, Veloso, Costa, Nara Leão i Os Mutantes sota la batuta de Duprat. La brutal repressió del moviment, que va comportar l'empresonament i l'exili posterior de Gilberto Gil i Caetano Veloso, i l'ingrés forçós en hospitals psiquiàtrics d'altres coetanis considerats «subversius» i «mentalment inestables», com ara el poeta i lletrista Torquato Neto, van donar pas a una versió més lleugera i estrictament formal del tropicalisme. Aquest, al seu torn, va ser l'origen de la música popular brasilera (MPB). No obstant això, els mesos en què va néixer, es va desenvolupar i va morir Tropicália van posar les bases d'una nova concepció de la música popular –atrevida i divertida, avantguardista i alhora hedonista– amb un model que es va imitar reiteradament arreu del món.

Es tracta d'una revolució càlida i amable en què es pensa, es balla i se celebra.

Comissaris: Oriol Rossell i David Albet

mostrar-ne més mostrar-ne menys

Programa de concerts

El tropicalisme és fruit d’una tradició estètica en un espai i un temps concrets: el Brasil del final dels anys seixanta. No és tant un gest de ruptura com una reinvenció de la memòria popular.

El crític Pedro Alexandre Sanches en va dir «la decadència bonica de la samba». Però, més enllà de l’àmbit musical, Tropicália va ser, abans que res, un gest de llibertat; un acte de canibalització cultural, inspirat en el Manifiesto antropófago (1928) del poeta Oswaldo de Andrade, que es va alimentar de la tradició i de l’avantguarda a parts iguals.

Sota el guiatge de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Maria Bethânia, Gal Costa, Tom Zé, Os Mutantes i Rogério Duprat, entre altres, a Tropicália van convergir en un mateix pla samba, bossa nova, rock and roll i experimentalisme. Va sorgir en un període delimitat per la dictadura de la junta militar colpista, que va ocupar el poder al Brasil des del 1964 fins al 1985. En aquest context, el cinema –amb Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos i Joachim Pedro de Andrade–, el teatre –Zé Celso Martinez Correa– i les arts plàstiques –la instal·lació Tropicália (1967) d’Hélio Oiticica va donar nom al moviment– es van alinear amb la música per reinventar els signes culturals populars tradicionals en una modernitat cosmopolita, que per si mateixa ja representava una oposició frontal al règim.

Tropicália va durar gairebé un any, entre el 1967 i el 1968, i va culminar amb l’edició del manifest discogràfic Tropicália, ou Panis et Circensis (Philips, 1968), un volum recopilatori en què van participar Gil, Veloso, Costa, Nara Leão i Os Mutantes sota la batuta de Duprat. La brutal repressió del moviment, que va comportar l’empresonament i l’exili posterior de Gilberto Gil i Caetano Veloso, i l’ingrés forçós en hospitals psiquiàtrics d’altres coetanis considerats «subversius» i «mentalment inestables», com ara el poeta i lletrista Torquato Neto, van donar pas a una versió més lleugera i estrictament formal del tropicalisme. Aquest, al seu torn, va ser l’origen de la música popular brasilera (MPB). No obstant això, els mesos en què va néixer, es va desenvolupar i va morir Tropicália van posar les bases d’una nova concepció de la música popular –atrevida i divertida, avantguardista i alhora hedonista– amb un model que es va imitar reiteradament arreu del món.

Es tracta d’una revolució càlida i amable en què es pensa, es balla i se celebra.

Comissaris: Oriol Rossell i David Albet

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
26 de febrer 2009 – 28 de maig 2009
preu
Venda d’entrades a partir de les 20.15 h Entrada: 5 eur. Amics del MACBA: gratuït. Auditori MACBA. Capacitat limitada
títol
L’efecte Tropicalia
dates
26 de febrer 2009 – 28 de maig 2009
títol
L’efecte Tropicalia
preu
Venda d’entrades a partir de les 20.15 h Entrada: 5 eur. Amics del MACBA: gratuït. Auditori MACBA. Capacitat limitada
programa
0 activitats