L’art, el teatre i el seu doble

Curs-programa de conferències

L'art, el teatre i el seu doble és un curs–programa de conferències organitzat amb motiu de l'exposició Un teatre sense teatre (MACBA, maig-setembre del 2007) amb l'objectiu d'intentar explorar les nocions de teatralitat implicades en les pràctiques artístiques del segle XX, així com en els discursos teòrics de l'art modern i les seves crítiques.


L'art modern es basa en una concepció autònoma i universalista de la visió que van teoritzar els grans crítics del segle XX com ara Clement Greenberg i Michael Fried. Aquesta noció de visualitat es materialitza com a legitimació de nocions d'abstracció pictòrica en les quals l'absència de referencialitat s'identifica amb la idea d'una visió absoluta, en la qual l'espectador és absorbit en una experiència visual pura, descorporificada. Aquesta forma de visió s'emmarca en una concepció de l'experimentació artística circumscrita a l'especificitat dels materials –la pintura, l'escultura o la fotografia– i es defineix per oposició a la noció de teatre. Una oposició entre una visualitat autònoma i autoreferencial i una noció de teatralitat que implica un discurs, una performance i un text, característica de les formulacions de l'art modern des dels fonaments històrics, arrelats a Manet i Cézanne, fins a les formulacions últimes després de la Segona Guerra Mundial.


Les pràctiques rupturistes dels seixanta plantegen un canvi en el paradigma visual modern per mitjà de l'exploració i la reintroducció d'elements narratius com ara la figuració i la teatralitat. El punt de partida el constitueix el reconeixement de l'estructura lingüística del fet artístic. Aquest procés va implicar transformar l'espectador en un agent i incorporar la interpel·lació a l'espectador com a element estructural de l'obra. Així mateix, es va passar d'entendre l'art com a objecte a fer-ho com a institució, i, per tant, interioritzar una dimensió autocrítica en la pràctica artística.


Als anys vuitanta, alguns artistes van començar a utilitzar mètodes de posada en escena per proposar una sortida a l'autoreferencialitat de l'art conceptual i tardomodern a partir del gest de tornar a l'origen de la modernitat artística occidental, que també és l'origen de la fotografia.


Un altre dels mètodes "teatrals" de l'art recent és utilitzar formes narratives i documentals en les quals els aspectes carnavalescos i paròdics i els gèneres menors com ara la caricatura expressen la voluntat de mostrar subjectivitats minoritàries, que conserven un potencial transformador davant els models dominants.


Amb la participació de l'ICE de la Universitat de Barcelona (UB). Les persones matriculades que assisteixin a un mínim de 4 sessions tenen dret a un certificat d'assistència expedit per l'ICE de la UB.