L’art després els feminismes. Cap a una historiografia postfeminista de l’art contemporani

Curs monogràfic a càrrec de Beatriz Preciado

Les teories feministes i queer contemporànies han proposat una definició performativa de la identitat que subratlla el caràcter social i políticament construït dels sexes, els gèneres i les sexualitats, i que critica la concepció autònoma i universalista de la representació i desemmascara les estructures de poder que la fan possible. A partir de la revisió de les recents exposicions d'art feminista i des d'una mirada escèptica de la definició identitària i naturalista dominant, el curs proposa una definició relacional de feminisme queer que té com a objectiu transformar l'art com a pràctica cultural i política de producció de subjectivitat.

A partir dels textos crítics de Faith Wilding, Griselda Pollock, Lucy R. Lippard, Laura Mulvey, Linda Nochlin, Laura Cottingham, Judith Butler, Eve K. Sedgwick, Michael Warner, Judith Halberstam i Douglas Crimp, durant el curs s'estudiarà la crítica de les institucions pedagògiques i expositives de l'art que han dut a terme col·lectius feministes a partir del 1970; la creació de xarxes i espais d'acció i d'enunciació alternatius; l'emergència de la «historiografia feminista»; la prioritat de la performance i el vídeo com a estratègies de producció de subjectivitat política i d'intervenció en l'espai públic; la fragmentació del subjecte «dona» des de la crítica queer, transgènere o postcolonial, i la permeabilitat de les estratègies crítiques del feminisme i dels moviments queer en les pràctiques artístiques contemporànies que no es perceben com a explícitament feministes.