L’art després els feminismes. Cap a una historiografia postfeminista de l’art contemporani
finalitzada
Curs monogràfic a càrrec de Beatriz Preciado
Les teories feministes i queer contemporànies han proposat una definició performativa de la identitat que subratlla el caràcter social i políticament construït dels sexes, els gèneres i les sexualitats, i que critica la concepció autònoma i universalista de la representació i desemmascara les estructures de poder que la fan possible. A partir de la revisió de les recents exposicions d'art feminista i des d'una mirada escèptica de la definició identitària i naturalista dominant, el curs proposa una definició relacional de feminisme queer que té com a objectiu transformar l'art com a pràctica cultural i política de producció de subjectivitat.
A partir dels textos crítics de Faith Wilding, Griselda Pollock, Lucy R. Lippard, Laura Mulvey, Linda Nochlin, Laura Cottingham, Judith Butler, Eve K. Sedgwick, Michael Warner, Judith Halberstam i Douglas Crimp, durant el curs s'estudiarà la crítica de les institucions pedagògiques i expositives de l'art que han dut a terme col·lectius feministes a partir del 1970; la creació de xarxes i espais d'acció i d'enunciació alternatius; l'emergència de la «historiografia feminista»; la prioritat de la performance i el vídeo com a estratègies de producció de subjectivitat política i d'intervenció en l'espai públic; la fragmentació del subjecte «dona» des de la crítica queer, transgènere o postcolonial, i la permeabilitat de les estratègies crítiques del feminisme i dels moviments queer en les pràctiques artístiques contemporànies que no es perceben com a explícitament feministes.
Amb la participació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB). Les persones matriculades que assisteixin a un mínim de tres sessions tenen dret a un certificat d'assistència que expedirà l'ICE de la UB.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
Curs monogràfic a càrrec de Beatriz Preciado
Les teories feministes i queer contemporànies han proposat una definició performativa de la identitat que subratlla el caràcter social i políticament construït dels sexes, els gèneres i les sexualitats, i que critica la concepció autònoma i universalista de la representació i desemmascara les estructures de poder que la fan possible. A partir de la revisió de les recents exposicions d’art feminista i des d’una mirada escèptica de la definició identitària i naturalista dominant, el curs proposa una definició relacional de feminisme queer que té com a objectiu transformar l’art com a pràctica cultural i política de producció de subjectivitat.
A partir dels textos crítics de Faith Wilding, Griselda Pollock, Lucy R. Lippard, Laura Mulvey, Linda Nochlin, Laura Cottingham, Judith Butler, Eve K. Sedgwick, Michael Warner, Judith Halberstam i Douglas Crimp, durant el curs s’estudiarà la crítica de les institucions pedagògiques i expositives de l’art que han dut a terme col·lectius feministes a partir del 1970; la creació de xarxes i espais d’acció i d’enunciació alternatius; l’emergència de la «historiografia feminista»; la prioritat de la performance i el vídeo com a estratègies de producció de subjectivitat política i d’intervenció en l’espai públic; la fragmentació del subjecte «dona» des de la crítica queer, transgènere o postcolonial, i la permeabilitat de les estratègies crítiques del feminisme i dels moviments queer en les pràctiques artístiques contemporànies que no es perceben com a explícitament feministes.
Amb la participació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB). Les persones matriculades que assisteixin a un mínim de tres sessions tenen dret a un certificat d’assistència que expedirà l’ICE de la UB.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
dates
10 de març 2008 – 15 d’abril 2008
preu
Matrícula normal: 30 eu. Estudiants i persones a l’atur: 20 eu. Professors acreditats de qualsevol nivell educatiu: 20 eu. (www.ub.es/ice, tel. 93 402 10 24). Amics del MACBA: gratuït
Auditori MACBA. Places limitades
títol
L’art després els feminismes. Cap a una historiografia postfeminista de l’art contemporani
We use cookies to ensure the website works properly and to make your experience more convenient. Some allow us to remember your preferences; others help us understand how you use the website so we can continue improving our content and services; and some may be used to provide you with more relevant information. You decide which cookies you want to accept: you can configure or change your preferences at any time.
Functional
Sempre actiu
These allow the website to provide enhanced functionality and embedded content. If you disable them, some parts of the site may not work properly.
Preference
These cookies remember your choices and settings, such as your language preferences or display options, so that you do not need to configure them again each time you visit the website.
Analytics or performance
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.These cookies help us understand how you use the website, for example which pages you visit and how long you spend on them. Information is collected in an aggregated and anonymous way to help us improve the website’s content and performance.
Marketing
These cookies are used to show content and messages that are relevant to your interests and to measure the effectiveness of our communication campaigns. They may also be used by third-party services to track your activity across different websites.