La internacional queer/cuir. El buit: vih. performance. cos social (2a jornada) 

Algunes de les propostes del programa exploren el cos com a arxiu i com un vehicle tan efímer com eficaç de lluites i memòries del passat. És el cas d’Háblame, cuerpo de Nazario Díaz, un estudi que parteix de la figura de l’artista cordovès Pepe Espaliú (1955-1993) per desplegar una sèrie d’investigacions al voltant del cos i la matèria que muta i desapareix. 

El treball de Wynnie Mynerva i Alexis Lima es nodreix d’experiències en primera persona de violència rebuda per motius de raça, gènere i sexualitat. Mynerva i Lima proposen una performance des de l’experiència recent de viure amb vih que situa al centre la sang i les seves múltiples connotacions morals i de classe. Per la seva banda, Purita Pelayo, històrica activista trans equatoriana, crearà un espai per expressar coratge, tristesa i fortalesa vinculades a lluites passades i presents des d’un registre testimonial. 

Com a tancament, el col·lectiu Don’t hit a la negrx proposa l’activació performàtica Luciérnagas y raspberries, un entrellaçament de poesia, spoken word i sonorització en viu per l’espai a través de la paraula, el ritme i la vibració. Les seves cosses seran cartografia i territori, i ressonaran com a part d’un ecosistema que es construeix en comú. Una invocació sonora que activa memòries i presències dissidents en diàleg constant amb l’entorn.