La internacional queer/cuir. El buit: vih. performance. cos social (1a jornada) 

Tot seguit, el programa avança com una reunió de vivències i memòries expressades a través del cos. Així, el col·lectiu Circo Crico proposa resignificar el prejudici que caracteritza l’ús voluntari de la metamfetamina “tina” i altres substàncies, i confrontar el silenci estigmatitzador que l’envolta i que és comparable al que va marcar els primers anys de l’epidèmia del vih/sida. En els seus propis termes, el col·lectiu proposa transformar les narratives centrades només en el risc en altres que contemplin la intimitat i la comunitat. 

Nocions de ferida, duel i ritualitat travessen les respectives performances d’Álvaro Romero i Simon(e) Jaikiriuma Paetau. Álvaro Romero desplega una veu sense secret. En el buit de l’Atri, treballa amb paraules com qui manipula materials de construcció o de runa: fragments de textos propis i d’altres –Miguel Benlloch, Pedro Lemebel, David Wojnarowicz, FHAR– esdevenen restes i gest. No canta: invoca. I en fer-ho, fa visible allò que insisteix a romandre ocult. 

Per la seva banda, Simon(e) Jaikiriuma Paetau recorre al seu cos i a expressions facials carregades d’emoció en una performance ritualística en què es plora el cos colonitzat mitjançant l’encarnació de figures del mal i la perversió sexual extretes de l’imaginari catòlic-colonial que regeix encara avui. Concebuda juntament amb Carlos Motta, aquesta acció proposa un procés de dol col·lectiu de la cossa social.