La imatge pendent

El ciervo va a beber y en el agua aparece
el reflejo de un tigre.
El ciervo bebe el agua y la imagen. Se vuelve
-antes que lo devoren- (cómplice, fascinado)
igual a su enemigo.
ROSARIO CASTELLANOS, Destino

La violència és un dels problemes que defineixen l’actualitat. El que abans semblava una realitat de les perifèries ha esdevingut un patró de socialització que s’expandeix per tot el món. Davant d’aquest creixement accelerat, es reprodueixen doxes que donen respostes immediates; la majoria repeteixen un esquema moralista que la redueix a actes de força de persones irracionals, o al mal funcionament de les institucions, o a la manca de desenvolupament econòmic, o a l’absència de valors, o un llarg etcètera que serveix per explicar ràpidament un problema complex. Al seu torn, les investigacions especialitzades no aconsegueixen establir pisos comuns per generar explicacions que permetin entendre el paper estratègic que té la violència en la definició de les vides col·lectives.

Bona part de les crítiques s’enceguen davant la dimensió sensible en la qual s’inscriu l’exercici de la violència. La discussió sobre els exercicis de força que hi ha rere les formes de les violències impedeix reconèixer el paper expressiu que l’acompanya. La crítica de la violència no pot deixar de banda la seva dimensió estètica, com un procés per analitzar els projectes polítics on s’inscriu, així com la seva dimensió històrica. En aquest seminari es presentaran les bases per a una anàlisi de la dimensió sensible de la violència com un dels components centrals del seu exercici en el món contemporani. L’objectiu és entendre els fonaments de la seva execució i els efectes en la vida quotidiana de les formes de la violència a través de l’estudi de les formes estètiques que l’acompanyen.

L’eix de treball del seminari serà la reflexió sobre la dialèctica que es crea davant la possibilitat o impossibilitat de construir imatges (visuals, sonores, escrites, performatives) de la violència. Per a la violència de segle XXI hi ha una imatge pendent, com a mínim, en tres grans sentits: 1) una imatge que falta per explicar la complexitat del procés; 2) una imatge que penja i oscil·la entre l’astorament i el clixé; i 3) una imatge que respon a una disputa encara no resolta a favor de la crítica o a favor de les doxes.

La violència determina el nostre present. Cal reorganitzar la crítica per pensar la seva complexitat i de quines maneres podem afrontar-la i superar-la.

A càrrec de Daniel Inclán, docent a l’Instituto de Investigaciones Económicas de la UNAM i integrant de l’Observatorio Latinoamericano de Geopolítica.

destacats

3 resultats

Sic Transit. Imaginaris radicals de la transició postfranquista

Seminari dirigit per Germán Labrador Méndez

Activitat

6, 8, 13 i 15 d’octubre de 2020

Autogestió porca

Trobada de col·lectius queer autogestionats

Activitat

12, 13 i 14 de febrer 2020

Cap a una nova imaginació ecosocial. Narratives i transicions davant la crisi de civilització

Seminari dirigit per Jaime Vindel

Activitat

5, 6 i 7 de març de 2020