La gent parla Brossa

A les vores del projecte expositiu comissariat amb Teresa Grandas i l’equip del MACBA, des dels afores mateix, des de les arestes, es proposa una lectura radical («buscar les arrels és una forma subterrània de l’aeri anar-se’n per les branques», José Bergamín) de l’obra de Joan Brossa. Segrestat per l’aristocràcia catalanista, per l’avantguardisme socialdemòcrata, per la burgesia nacionalista, successivament, es pretén llegir, ai senyor!, un Brossa subaltern, veritable condició del menestralisme encunyat per Pere Gimferrer, un Brossa que parla des de baix, algú sense biblioteca, sense formació acadèmica, però amb una veu tan pròpia com baixa. Aquesta veu baixa que reclamava João Cabral de Melo, que no té res a veure amb l’intimisme sinó amb la condició de classe.

D’alguna manera es tracta de descolonitzar Brossa, de fer del seu desclassament una potència, la que es belluga per sota dels seus projectes culterans, avantguardistes i lumpen-proletaris. I de fer-ho a contrapèl, com volia Walter Benjamin, des de la lectura d’un no catalanoparlant que, al seu torn, sap que el fonament de la parla de Brossa es troba en la seva veu, en el ressò material i polític de les seves frases, en la performativitat d’aquest dir, en les conseqüències de l’acte fonador, i que, malgrat tot això, malgrat que sàpiga que l’essència, el què és?, el nucli fosc de la cosa li està vedat, o potser gràcies a aquest fet, es fixa més en com funcionen les paraules i les coses del poeta que no pas en allò que són.

Pedro G. Romero

participant

Teresa Grandas

Teresa Grandas, comissària, investigadora i escriptora, és conservadora d’exposicions al MACBA. En la seva recerca s’ha centrat sovint en les pràctiques artístiques de la dècada de 1970 —en particular, el treball de les dones artistes i l’escena contracultural—, i en els seus ressons i connexions amb l’art actual.

Com a comissària ha estat a càrrec de diverses mostres col·lectives i individuals, entre les quals cal destacar La passió segons Carol Rama (MACBA, 2014; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, 2015; EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo, Finlàndia, 2015-2016; IMMA, Irish Museum of Modern Art, Dublín, 2016; GAM, Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea di Torino, 2016-2017), Gelatina dura. Històries escamotejades dels anys vuitanta (MACBA, 2016; Hiriartea Centro de Cultura Contemporánea, Pamplona, 2018), Poesia Brossa (MACBA, 2017; Artium, Vitòria, 2018; Museo Nacional de Bellas Artes y Centro Cultural Kirchner, CCK, Buenos Aires, 2019; MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic, 2021-2022) i Fina Miralles. Soc totes les que he sigut (MACBA, 2021; Index – Swedish Contemporary Art Foundation i Marabouparken konsthall, Estocolm, 2022; MARE – Museo d’Arte Contemporanea Donnaregina, Nàpols, 2022-2023).

llegir-ne més

destacats

2 resultats

Parlem de… Brossa

Amb Eduard Escoffet, Teresa Grandas, Oriol Vilanova, Ester Xargay i Isabel de Naveran

Activitat

Nit Brossa

Nit de portes obertes

Activitat