La conservació del plàstic en l’obra d’art

Aquesta presentació oferirà una breu introducció sobre què volem dir amb la paraula plàstics.

Tractarà:
– La història del seu desenvolupament
– On els trobem en les col·leccions i els patrimonis artístics
– Com es comporten o es degraden
– Una història de la conservació o preservació dels plàstics
– Com es porta a terme actualment la preservació dels plàstics

Introducció als materials plàstics en què s’explicarà què és un plàstic. Es parlarà de la classificació, en funció d’aspectes morfològics i estructurals, dels diferents tipus de polímers (termoplàstics, termoestables i elastòmers). De la funció dels additius. De la relació entre l’estructura i la composició dels materials plàstics i del seu comportament o propietats. Dels plàstics d’origen fòssil, biobasats i reciclats. I del mercat dels materials plàstics.

Els plàstics i, per extensió, els materials polimèrics han esdevingut omnipresents en la nostra vida quotidiana des de les dècades de 1960 i és en aquesta època quan els objectes fets parcialment o completament de polímers naturals i sintètics van començar a aparèixer en col·leccions i museus dedicats a la ciència i la tecnologia, a la història moderna, al disseny i, sobretot, a l’art modern i contemporani.

D’altra banda, els polímers, per la seva natura intrínseca, són molt més susceptibles de degradar-se i envellir que altres materials més tradicionals, fins i tot en les condicions habituals dels museus. Si bé els trobem en col·leccions de diversos tipus, la durabilitat de les obres d’art modern i contemporani, fetes parcialment o completament amb plàstics, és especialment rellevant, tant per a la societat com per als professionals directament implicats en la seva conservació. En aquest sentit, s’ha de destacar que les escultures (incloent-hi collage i instal·lacions) envelleixen molt pitjor que les pintures, potser per l’ús estès de materials comercials desenvolupats per a aplicacions i propòsits molt allunyats dels interessos de l’artista, que se centra més en l’estètica que en la durabilitat de l’obra d’art.

Mitjançant exemples, en aquesta presentació es parlarà de les eines i la metodologia necessàries per afrontar el problema de les obres d’art fetes parcialment o completament de plàstic. Més concretament, s’explicarà una metodologia per avaluar l’estat de conservació i predir la durabilitat d’obres d’art contemporani, així com una nova tècnica per detectar l’envelliment primerenc.

L’octubre de 2022 es va impartir un taller d’identificació de plàstics al personal del MACBA. Des de llavors, hem treballat en diverses qüestions relacionades amb la conservació preventiva del plàstic. En aquesta presentació parlarem de les nostres investigacions consegüents entorn de l’olor dels plàstics, i compartirem nous estudis i experiències sobre l’emmagatzematge de plàstics.

Actualment, la Col·lecció MACBA disposa d’un fons de gairebé 7.000 obres de diverses tipologies i materials constitutius. A fi de poder garantir una conservació correcta de les obres que contenen algun tipus de polímer plàstic, és necessari un primer treball exhaustiu d’identificació.

Amb aquest projecte, que actualment es troba en fase inicial, es pretén caracteritzar les obres en qüestió per poder implementar les mesures de conservació preventives més adients. A més, la innovació tecnològica aplicada en el Departament de Conservació-Restauració del MACBA s’ha fet palpable en automatitzar diversos processos, adaptant-los a una nova realitat digital.

En aquesta presentació parlarem de com l’eina Coeli pot ser útil amb la implementació d’un projecte d’innovació tecnològica que ajudarà en la presa de decisions aplicada a la conservació i a la restauració dels polímers plàstics en obres de la col·lecció.