La Barcelona menyspreada

Més enllà del centre hi ha una ciutat capaç de resumir un seguit de constants urbanes gairebé sempre oblidades. Barcelona encara és víctima de la seva antiga configuració territorial, alterada el 1897 amb l’agregació dels pobles de la perifèria. Una d’aquestes constants es vincularia amb els hàbits d’estiueig dels habitants de la capital en localitats properes, com Horta o el Carmel, on els carrers encara són plens de cases d’estiueig. Un altre aspecte seria el menyspreu, l’oblit de l’existència d’un semblant considerat prescindible, cosa que va suposar, fet i fet, la configuració dels moviments veïnals a partir de les lògiques reivindicacions en espais mancats d’elements essencials, des de transport públic fins a escoles per al barri. Aquesta Barcelona menyspreada es nodreix de tradicions pròpies i representa un contrapunt a l’oficial, com ja van intuir autors com Joan Maragall o Juan Marsé. A Últimas tardes con Teresa, el novel·lista ressuscita un tros invisible condemnat a no entendre’s amb el discurs predominant, una lluita que es trasllada també als bars i la gastronomia, com si la ubicació d’un establiment servís per garantir-ne la qualitat sense considerar altres realitats igualment vàlides i, per sort, exemptes d’homologació.

De la mà de Jordi Corominas, escriptor i assagista.

Coordinat per Héctor Acuña

destacats

1 resultats

21 Personae

Trobades

Activitat