Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, La Flor, Victor Guerrero, Brigitta Lamoure, Úrsula Martínez, Quim Pujol, Stanley Sunday i Jonny Woo.
DIVENDRES 10 DE NOVEMBRE DE 2017, 23 h
Lloc: Capella MACBA
Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, La Flor, Victor Guerrero, Brigitta Lamoure, Úrsula Martínez, Quim Pujol, Stanley Sunday i Jonny Woo.
JORGE DUTOR I GUILLEM MONT DE PALOL
Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol provenen del món de la coreografia, la dansa i la performance. Jorge va estudiar a la Real Escuela Superior de Arte Dramático (RESAD) de Madrid i Guillem a l’School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam. Les seves col·laboracions, que s’inicien el 2008, se serveixen de l’humor com a vehicle per qüestionar les formes de producció, creació, exhibició, interacció i contaminació de la pràctica artística. En els seus treballs juguen amb el llenguatge, la semiòtica, el significant i el significat, el so, la fisicitat del so, el cos i el moviment.
Creuen en una certa dimensió política del seu treball i tracten d’expandir el concepte de coreografia treballant en els límits de fricció amb altres disciplines artístiques. Junts han creat les peces Uuuhhh, yo fui un hombre lobo inventando horrores (2009), ¿Y por qué John Cage? (2011), #LOSMICRÓFONOS (2013), el projecte escènic de María Jerez DEEDLY-DUM, BA-BOOP-BE-DOOP! (2014) i Grand Applause (2016).
Amateurismes. Accions per a un cor
Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol presenten a Cabaret el seu projecte Accions per a un cor, un joc d’anada i tornada entre el caràcter popular i l’espectacular, el que és quotidià i el que és eventual, partint de l’obra de Joan Brossa i jugant amb les eines compartides, llenguatge, so i significació.
Aquestes accions es gesten en el marc del programa Amateurismes concebut per a l’exposició Poesia Brossa.
LA FLOR
La Flor del suburbi, La Flor de la claveguera, La Flor del raval, La Flor del port, La Flor del puticlub, La Flor del pis pastera, La Flor de la ferralla, La Flor de la rosquilla fregida, La Flor del torn de nit, La Flor del sobrepès, La Flor de Puigdemont, La Flor de la cantonada, La Flor de la canyella, La Flor de la vida, La Flor de Bach, La Flor de pasqua, La Flor de l’abundància, La Flor del teu secret, La Flor de lis, La Flor d’Aragó i d’un lloc tan anodí com Alcorcón, reten homenatge a una altra flor, la Margarita, que ballava la dansa del foc als cabarets de Barcelona corrent el risc de morir carbonitzada.
VÍCTOR GUERRERO
Format inicialment en Belles Arts, s’especialitza en el mètode Grotowsky i en cant i dansa. Això el porta a treballar en el món del cabaret dels setanta i vuitanta, on esdevé una de les primeres figures com a mestre de cerimònies i presentador. Treballa en els millors locals i cabarets. El seu estil únic li ha conferit fama i renom, així com un gran respecte i reconeixement per part de tot
a la professió.
BRIGITTA LAMOURE
Brigitta Lamoure és un dels transformistes més reconeguts en l’actualitat, molt proper al gran públic pel personatge còmic que interpreta al programa Codi de barris de Betevé (Barcelona Televisió).
QUIM PUJOL
Quim Pujol és escriptor, comissari i artista. Treballa en els límits entre l’escriptura, les arts en viu i l’art contemporani. Des de 2014 investiga i modifica tècniques corporals ja existents amb finalitats polítiques. Els seus últims treballs en aquest sentit són Trance colectivo (2014), ASMR del futur (2015), BDSMmm (2016) i Fregoli (2017). Ha participat en exposicions com Interval. Accions sonores a la Fundació Antoni Tàpies o Visceral Blue a La Capella. Ha coeditat, juntament amb Ixiar Rozas, el volum sobre teoria afectiva Ejercicios de ocupación (Edicions Polígrafa, 2015) i va ser comissari de la Secció Irregular del Mercat de les Flors entre el 2011 i el 2015.
Quim Pujol presenta a Cabaret dues de les seves propostes: Fregoli i Raku i «La Chelito».
Fregoli (versió reduïda)
Leopoldo Fregoli va ser un dels transformistes més importants de la història. En els seus espectacles canviava d’aspecte de manera frenètica i donava vida a dotzenes de personatges en una mateixa representació. El crític Sebastià Gasch escrivia sobre ell: «Fregoli va encarnar més d’un miler de personatges de tots els gèneres, tipus i espècies (…) Amb Fregoli brollaven, portades a l’escena, les primeres intuïcions dels temes del nostre temps.» L’actor italià també va esdevenir una referència essencial per a Joan Brossa i l’art escènic d’avantguarda. Aquest exercici apel·la tant a Fregoli com a l’avantguarda per celebrar la capacitat de transformar-nos, l’ésser en moviment i les seves inesgotables possibilitats.
Què ens queda encara per aprendre de Fregoli? En aquesta sèrie de números de transformisme, l’intèrpret no canvia mai d’aparença.
Raku i «La Chelito»
Entre d’altres figures del món de l’espectacle del començament del segle vint, Joan Brossa s’interessava per Raku i La Chelito. A partir de 1907, el japonès Sada Kazu Uyenishi (Raku) recorre Espanya amb un espectacle on fa demostracions de jujitsu amb el seu alumne Deko i després repta el públic a guanyar-lo en combat a canvi d’una recompensa. El 1908, Raku substitueix Deko per l’exitosa cupletista Consuelo Portela (La Chelito), famosa per les seves cançons picants com «La pulga».
En aquesta intervenció breu, Quim Pujol i la sensei Muriel Boccardo imaginen una altra possible trobada entre les arts marcials i la cançó popular en castellà.
STANLEY SUNDAY
Stanley Sunday, també conegut com a David Domingo o Davidson, filma des dels anys noranta petites pel·lícules en súper 8 i 16 mm que ell mateix s’encarrega de projectar en directe en sessions amb espectaculars sortejos de salsitxes i objectes d’attrezzo. Des que viu a Barcelona ha filmat nombrosos videoclips (Fangoria, Hidrogenesse, Espanto, Doble Pletina), vídeos per a la festa més bonica d’ossos a Barcelona (PopAir Party), vídeos per al seu Instagram i adaptacions d’Alexandre Dumas i Michael Crichton en 16 mm.
Stanley Sunday ens proposa per a Cabaret una Bingo Party.
Bingo Party
És possible mantenir l’atenció mentre s’està mirant una captivadora obra de teatre i jugar al bingo simultàniament? Bingo Party és un sainet sobre un noi que pretén ingressar en el famós cos de mosqueters. Els mosqueters només volen jugar al bingo i no volen admetre el jove aspirant perquè és massa jove. Aprofitant el tema de l’obra, es reparteixen cartrons de bingo entre els espectadors perquè, mentre segueixen l’obra, juguin al bingo i optin a guanyar uns premis fantàstics.
JONNY WOO
Artista nascut del context experimental londinenc, basat a Hackney, Jonny Woo és un performer que ha estat capaç de subvertir el concepte de «drag», modelant-lo al seu gust. És propietari del pub The Glory a l’East London, on actua regularment des de 2003 com a mestre de cerimònies de la seva pròpia soirée, Gay Bingo.
Amb un background novaiorquès, actuant i creant peces en les escenes burlesques i del downtown entre 2000 i 2003, treballa tant en solitari com en grup, com a artista o productor, sobre l’escena o planejant esdeveniments i festes en la nit londinenca. Ha estat resident al The Soho Theatre, ICA i Bistrotheque, a més de crear peces per a la Royal Opera House, MTV i Selfridges.
Jonny Woo tancarà el programa de Cabaret amb un concert.
ÚRSULA MARTÍNEZ
Úrsula Martínez és escriptora, performer i diva de cabaret. Va estudiar teatre a la Universitat de Lancaster i va començar la seva carrera en diverses companyies de teatre experimental. A mitjans dels anys noranta va començar a actuar en solitari al circuit dels clubs i cabarets londinenc, on de seguida es va fer un nom. Combinant aquestes dues experiències, Úrsula Martínez va produir, en col·laboració amb Mark Whitelaw, A Family Outing, un espectacle de teatre autobiogràfic protagonitzat per ella mateixa i els seus pares, i dues peces de teatre, Show Off i OAP; totes tres formen la trilogia Me, Me, Me!, que es va presentar a The Barbican l’octubre de 2006. És membre fundador de La Clique/ La Soirée, un cabaret-xou de varietats que va debutar a Londres l’octubre de 2010 amb excel·lents crítiques.
Úrsula Martínez participarà en les tres sessions de Cabaret amb diversos dels seus números més sorprenents i de més èxit:
Hanky Panky
És una coreografia de cinc minuts de màgia i estriptis realitzada a partir del simple truc de fer desaparèixer un mocador.
Light my Fire
És un temerari discoestriptis en el qual intervé el foc. Una reinterpretació postfeminista i postmoderna de Burn the Bra! (Crema el sostenidor!).
LA TERREMOTO DE ALCORCÓN
La Terremoto de Alcorcón, vedet, firaire, varieté-ra i hostalera, comença la seva carrera en el racó més profund de les Balears amb Diabéticas Aceleradas. Ha fet televisió, cinema, ràdio i un single himne de l’Europride. Es permet el luxe de tancar el Teatre Arnau i reobrir el Molino de Barcelona, així com fer la seva pròpia versió cabaretera al Palais de Tòquio, Gran Casino de París, el Museu d’Art Es Baluard, o passar per Canes de la mà d’Almodóvar en dues ocasions. Molts la recorden pel seu «Time goes by con Loli », però això no és tot…