Idiorítmies

Les institucions són sistemes que ordenen, normalitzen i coordinen bona part de les relacions socials que estructuren la convivència. Els museus responen, en gran mesura, a aquesta funció normalitzadora: no només regulen el treball artístic, sinó que també generen relacions, corporalitats i ordenen temporalitats. Desafiar les lògiques pròpies de la institució ha estat una de les pretensions més acusades de bona part de les pràctiques artístiques de l’últim segle, alhora que ha constituït un dels grans interrogants de molts treballs institucionals. Avui dia, generar temporalitats diferents a les de l’espectacle i el consum cultural esdevé un repte constant per a qualsevol institució, i per dur-ho a terme és gairebé obligat pervertir les lògiques que operen en el seu funcionament. Com possibilitar unes poètiques de la trobada que alhora puguin ser polítiques?

El 1977 Roland Barthes inicia una sèrie de conferències al Collège de France que més tard publicarà amb el títol Comment vivre ensemble. En aquest curs, Barthes hi explora el concepte d’idiorítmia, que serveix d’eix per a aquest programa anual que ara, quaranta anys després, encetem. Amb el terme d’idiorítmia, Barthes presenta la seva proposta utòpica de comunitat i explora la manera en què aquesta es podria configurar mitjançant la combinació del temps personal i el de la vivència col·lectiva. El filòsof es basa en una idea de ritme anterior a la de Plató: un ritme no numèric que aspira més a la fluïdesa que a l’ordenació. Aquest concepte serveix de punt de partida per a Idiorítmies, un programa centrat en el treball entorn de les pràctiques performatives i impulsat pel desig poètic de construir, des de la institució i a través de l’acció, una comunitat imperfecta, efímera i inestable; de teoritzar en col·lectiu i de reflexionar sobre el potencial del cos en una esfera pública dominada per la paraula. Idiorítmies és una exploració que no busca la il·lustració d’una idea, sinó l’experimentació a través de la pràctica; que fuig de l’afirmació per assumir la vulnerabilitat com una possible condició des d’on es pugui reflexionar i debatre. Al llarg del programa s’alternen i combinen pràctiques i dispositius que reflexionen sobre la identitat des d’un lloc no essencialista, la memòria del cos, i que confien en la possibilitat de construir imaginaris compartits; però també s’hi inclouen les que estan en conflicte i que contenen certa impossibilitat d’«uníson» per mantenir la llibertat dels seus components. Proposem un espai que anhela obrir una bretxa en la mateixa concepció de l’esdeveniment i la institució per tal de generar altres tipus de temporalitats i materialitats, assumint i acceptant l’error com a eina de treball.
En aquesta edició, Idiorítmies posa l’accent en el treball d’Itziar Okariz (Sant Sebastià, 1965) amb l’activació de cinc de les seves performances. Es tracta d’una aproximació a un treball en continu desenvolupament que serveix de marc per pensar de manera col·lectiva en el potencial implícit en la impossibilitat de repetició, malgrat que, paradoxalment, la iteració construeixi singularitat. També accepta el desafiament constant que suposa per a la institució artística l’intent d’escriure la història de la performance, o de fer un recorregut pel treball d’un artista en la seva pràctica performativa o efímera. Posar en pràctica, ressituar, redisposar o reperformar ens semblen verbs encertats per subratllar el paper que exerceix el cos com a arxiu, com apuntava André Lepecki, en bona part del treball artístic.

En paral·lel, Okariz participarà en un laboratori on, juntament amb Quim Pujol (Barcelona, 1978), treballaran diversos aspectes relacionats amb la idea de procés, la performance i els punts de confluència d’aquesta amb diverses pràctiques artístiques. Un lloc de treball que parteix de la corresponsabilitat entre Okariz i Pujol i la resta dels participants, en què el ioga, entès com a exercici de presència, tindrà un paper central en l’exploració. El cos serà, doncs, el centre d’una exploració entorn de les idees de l’assaig com a forma, la rellevància de compartir processos en codi obert i l’enriquiment amb la mira de l’altre.

destacats

9 resultats

Idiorítmies

Programa de performance, música, poesia, laboratori i text

Activitat

Idiorítmies

Programa de performances, música, poesia, laboratori i text

Activitat

Laboratori d’experimentació amb Itziar Okariz i Quim Pujol

Idiorítmies

Activitat

Amalia Pica, André Lepecki, Itziar Okariz i Víctor Iriarte

Idiorítmies

Activitat

Danae Theodoridou, Itziar Okariz i Mykki Blanco

Idiorítmies

Activitat

Aimée Zito Lema, Itziar Okariz, Norberto Llopis + Paz Rojo

Idiorítmies

Activitat

Itziar Okariz, María Salgado i Marc Matter

Idiorítmies

Activitat

Itziar Okariz i Alice Chauchat

Idiorítmies

Activitat

Jon Mikel Euba, Miren Jaio + Itziar Okariz i Chico y Chica

Idiorítmies

Activitat

destacats

9 resultats

Idiorítmia o en l’esdeveniment d’una trobada [Publicació]

document

2018

Capítulo 2, V.W. en sustracción (2013)

document

Subversive body (2016)

document

Presentació del llibre Writing Out Loud

document

Asamble

document

Something dreamy (2016)

document

Idiorítmies. Programa de performances, música, poesia, laboratori i text [Programa activitat]

document

Irrintzi Repetitio (2007) | Togethering (2014) — Idiorítmies. Programa de performance, música, poesia, laboratori i text [Enregistrament audiovisual activitat]

document

Idiorítmies. Programa de performances, música, poesia, laboratori i text [Flyer]

document

vídeos

6 resultats

reproduir

aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.

llista de reproducció

1

• desar

  desat

2

• desar

  desat

3

• desar

  desat

4

• desar

  desat

5

• desar

  desat

6

• desar

  desat