Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017

Formada en Belles Arts a Barcelona, Fina Miralles va fer estades a Amèrica del Sud, França i Itàlia, abans d’instal·lar-se definitivament a Cadaqués el 1999. Al començament dels anys setanta, es va situar com una de les primeres artistes conceptuals catalanes que feia accions a la natura, en les quals implicava elements com els arbres, la terra, l’aigua i el seu propi cos. Amb una gran simplicitat i contundència, aquestes accions posen l’accent en el diàleg entre natura i artifici, i també en la crítica social i política en un context de finals del franquisme: el totalitarisme, el patriarcat i la violència en són els temes. En aquella època, Miralles va participar en la fundació i en la gestió d’espais emblemàtics d’art contemporani com la Sala Vinçon de Barcelona, la Sala Tres de Sabadell i l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Als anys vuitanta, arran dels seus viatges, la seva obra, pictòrica i gràfica, es va veure marcada per una recerca de l’espiritualitat, amb inscripcions gestuals i sígniques d’un gran lirisme i senzillesa. Amb l’entrada del nou mil·lenni, retorna a l’art d’acció i la performance com un diàleg amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. En els darrers anys, ha publicat part de la seva obra poètica. Entre les seves primeres exposicions individuals, destaquen les realitzades a la Sala Vinçon (1973, 1974), el Museu de Mataró (1976) i a la Galeria G de Barcelona (1977). Més endavant, cal esmentar les exposicions al Museu de Sabadell (2001) i les seves intervencions més recents com a la Trobada internacional de poesía d’acció i performance La Muga Caula (Alt Empordà, 2012), la Nadala de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2014) i al Museo Arqueológico Nacional de Madrid (2016). Fina Miralles té obra a les col·leccions del Museu d’Art de Sabadell, el Museo Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona.