Epistemologies indígenes i imaginació artística

Aquest congrés, que busca crear vincles entre sabers no occidentals, epistemologies indígenes i imaginació artística, planteja una aproximació basada en el que Rosi Braidotti anomena «humanisme indígena no occidental» o «sistemes de sabers indígenes». Com podem interpretar el fet que s’hagin consolidat molt poques xarxes institucionals al voltant de les humanitats feministes / queer / migrants / pobres / descolonials / diaspòriques? Quines són les implicacions reals d’aquestes desterritorialitzacions per al subjecte de coneixement posthumà i la seva pràctica disciplinària? Com s’ha de negociar la confluència paradoxal que tensa, d’una banda, una certa fagocitació d’«altres» epistemologies de part de l’acadèmia (occidental) i, de l’altra, la voluntat –o necessitat– d’algunes comunitats per guanyar terreny en l’esfera social per fer visibles les seves demandes?
Aquestes són algunes de les qüestions principals que es volen debatre a través d’una posició transdisciplinària en el marc del que es podria anomenar un «camp rizomàtic de producció de sabers contemporanis».