Vistes de l'exposició "Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80", 2016. Foto: La Fotogràfica
Activitat
Els vuitanta, ficcions d’un futur anterior
Cicle de cinema
en curs
Les ficcions, les metàfores i les històries conformen en l’imaginari col·lectiu un conglomerat de relats, imatges i ideals sobre allò que és possible i impossible. I en aquest afany no sols mostren molts futurs possibles, sinó també molt diversos presents; no és en va que en la ficció resideix qualsevol possibilitat d’emancipació. Enfront del rigor del documental, les ficcions d’una època poden ser eines per llegir les premonicions d’un moment, la forma en què van ser concebudes, així com la manera en què es van establir els límits de la imaginació.
En paral·lel a l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80, o més aviat com una nota al peu de pàgina, la Filmoteca de Catalunya i el MACBA organitzen un cicle de cinema en el qual es presenten diverses ficcions que rescaten un esperit dels vuitanta que val la pena rellegir a la llum del present. Pel·lícules de l’abans i el després d’aquell «Quieto todo el mundo» que va paralitzar bona part de les activitats que van agitar l’ara tan qüestionada Transició i que en recullen aspectes fonamentals: de les sexualitats dissidents als tabús del que no podia ser dit; de l’èxtasi dels psicotròpics al rigor de la sobredosi; del poder de la imatge com a droga per escapar d’una realitat que va canviar abruptament i que va dislocar l’ordre establert i va esquerdar un munt de subjectivitats a les lluites obreres. Unes ficcions de tanta actualitat com algunes frases que diuen els personatges del film de Paulino Viota inclòs en el cicle: «Con esta historia de la crisis el director se está haciendo el remolón, hay que espabilarle como sea», una raresa en el cinema espanyol contemporani que s’introdueix en una visió de l’interior de la fàbrica i les lluites obreres, tan exemptes en la ficció dominant hollywoodenca. Al costat del film de Paulino Viota, els estralls de les drogues de la Movida a Arrebato; els discursos d’Ocaña sobre l’inadequat a Manderley com a homosexualitat que es resistia a ser normalitzada; la realitat d’un congrés atrapat en la rigidesa benpensant i caduca a El diputado; o les il·lusions d’una progressia despreocupada a Tigres de papel. Pel·lícules d’època, però també pel·lícules que des del present revisen aquell temps com les de Luis López Carrasco i Chema de la Peña, maneres de mirar el passat per analitzar tots els futurs anteriors, per no quedar tampoc atrapats en el temps.
Cicle de cinema amb motiu de l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80. En col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.
galeria d’imatges
1 imatges
