Mal Pelo,

Activitat

El cos fragmentat

Curs sobre l'art contemporani. Una genealogia de l’art espanyol dels noranta
Mal Pelo, "L'animal a l'esquena" (2001) Foto: Jordi Bover

Establir un fil des d’on es pugui pensar la història és sempre complex. Des d’on establim què, com o per què? Al llarg d’aquest curs, ens aproparem a alguns d’aquests relats que permeten escriure la història des d’un altre lloc. Ens situarem en un espai i temps concrets (a finals de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta) però sabent-nos deslocalitzats, conscients de no ser al centre, sinó en un extraradi. Proposem sis maneres d’acompanyar els nostres cossos a pensar sobre aquests altres cossos fragmentats, silenciats, socials, polítics, tecnològics, queers. Cadascuna de les sessions la durà a terme un ponent diferent, i així, a més de fragmentar també les nostres veus, aconseguirem ampliar-les.

Curs dirigit per Imma Prieto, comissària independent, crítica d’art i professora d’art contemporani, amb la participació de Marcel·lí Antúnez, Xabier Arakistain, Eva González Sancho, Rogelio López Cuenca i María Ruido.

Fa temps que reivindiquem l’obligació de revisar i reescriure la història, la necessitat d’acostar-s’hi a través de noves metodologies que obrin la possibilitat al detall i als petits relats, a veus i memòries individuals. Partir del cos per tal d’escoltar aquests gestos que enceten una altra manera de llegir el que s’ha esdevingut i faciliten anar més enllà. Pensar un cos expandit, ampliat, que se situa en un defora, que es desplega des de la performativitat que li és pròpia. Construir una mirada que oscil·la entre el subjecte i l’objecte, que ens permet un acostament real a diferents cossos, veus i memòries. Tots aquests moviments representen una invitació directa a sortir, entrar, deslocalitzar, aproximar-se. Per això entra en joc el cos, allò que ens acompanya en tot moviment físic, mental i emocional.

Situar-se als anys noranta ens condueix a un canvi en les concepcions de la realitat. Com assenyala Hal Foster, a través de la psicoanàlisi de Lacan, el fet de resituar la mirada en el món ‒és a dir, d’assumir que aquesta preexisteix al subjecte‒ va permetre a una sèrie d’artistes d’esquinçar-la, d’atacar aquesta mirada/pantalla que codifica la nostra. En aquesta mateixa línia, Julia Kristeva anuncia l’ésser abjecte en relació amb el cos entès d’una manera subversiva, construint un lloc nou on no és ni subjecte ni objecte; on pot entrar, sortir i redefinir-se a partir de codis no imposats per la societat.

Tots aquests canvis van tenir una incidència directa en la construcció de nous imaginaris que van ampliar la possibilitat de pensar en cossos fragmentats, socials, polítics, tecnològics, silenciats o construïts. Des d’aquestes categories programem sis sessions que es perfilaran a través de l’experiència directa de cada un dels ponents, que no sols són testimonis de l’època, sinó també partícips en cadascun dels camps semàntics suggerits. Pensarem el cos fragmentat a partir de la multiplicitat d’elements que el disgreguen. Assenyalarem com la tecnologia obre un nou univers que ens acosta a un home-màquina. I examinarem com el cos social planteja un dilema al cos individual o col·lectiu, i com dins de la comunitat sorgeixen veus que lluiten contra cossos silenciats, contra el mutisme imposat per aquest cos polític que no permet pensar la identitat des de la construcció.

Imma Prieto

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
6 de març 2019 – 10 d’abril 2019
horari
19 h
dates
6 de març 2019 – 10 d’abril 2019
títol
El cos fragmentat
horari
19 h
programa
0 activitats