Història no-oficial durant la hipotètica transició: El cas Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari

La història oficial de la transició d’un règim franquista a una hipotètica democràcia, ha estat narrada pel poder institucional de forma esbiaixada, suposant un objecte d’enginyeria social que va construir la ficció d’una nació lliure al servei de la ciutadania. És aquí on el col·lectiu Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari va prendre posició política fent servir el vídeo com a eina d’activisme social, documentant relats no existents en mitjans de comunicació hegemònics que creaven una narrativa edulcorada i higiènica d’un procés polític on el feixisme quedava impune. 

Entenent Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari com a cas d’estudi, aquesta activitat té l’objectiu de revisar els seus treballs com a relats alternatius a la transició espanyola, plantejant les herències contemporànies d’un país socialment entusiasmat per reconstruir-lo tot que acabaria en un nefast desencant. 

Aquesta activitat es presenta en el marc de Cançó per a molts moviments, un experiment efímer en què la planta baixa del MACBA es converteix en escenari de trobades, converses i escoltes compartides. Comissariat per María Berríos i Sabel Gavaldon.

participants

Aurora Corominas

Daniel Gasol

Pepe Ribas

Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari

més informació 02:23

exposició

Del 10 de febrer a l’1 d’abril de 2024

Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva

Un experiment efímer en què la planta baixa del museu es converteix en escenari de trobades, converses i escoltes compartides