Activitat
Divendres 13 de febrer de 2026
MURMURIS IV: Crit d’oblit. Una selecció de vídeo a càrrec de l’Observatori de Vídeo No Identificat
Conversa posterior a càrrec d'Iñaki Álvarez, Dionís Escorsa O'Callaghan i Maya Wolińska moderat per l'OVNI
En el marc de Murmuris, el programa d’arts en viu de l’Any Trenta del MACBA, es presenta una sessió a càrrec de l’Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI). Entre 1996 i 1998, l’OVNI va comissariar al museu setze programes temàtics de vídeo pioners en el seu gènere, i va establir les bases de la primera videoteca del MACBA. Reprenent aquell esperit d’exploració crítica de les imatges, aquesta nova proposta enllaça amb aquella experiència fundacional i reactiva el seu potencial per pensar els buits, els arxius i les memòries en disputa.
Aquesta sessió intenta abstreure’s dels fets històrics per endinsar-se en un terreny que pertany als dominis d’un somieig davant d’un present massa aclaparador: les restes visibles i invisibles, enigmàtiques; la memòria tornant-se fràgil, l’esperit del bosc encara amagant secrets. Revisions de ruïnes visitades i actualitzades. Testimonis en baixa resolució en l’espai viu i tangible d’una superfície anomenada pantalla, on podem escoltar l’absència.
Tres seqüències de temps provinents de l’arxiu de l’Observatori de Vídeo No Identificat que contenen un espectre hermètic, el qual requereix i promou la interpretació: des del record de la interrupció o l’absència sospitosa d’alguna cosa tangible després de la tragèdia fins a la declaració íntima i directa que anomena l’impensable. Aquesta sessió ens introdueix en l’oblit de situacions distants entre si, però totes properes al nostre present; aquelles que en el seu moment potser va semblar que transcorrien en un silenci preocupant i que ara es mostren reveladores. Els seus vestigis parlen en veu baixa de presències i pressentiments difícils d’anomenar; es tracta de fragments que dialoguen amb les restes, visibles i invisibles, que deixen rere seu la violència, la destrucció i els processos de transformació. Són peces que exploren, des d’estratègies diverses, la memòria que esdevé fràgil, la història que es reescriu i l’irreal que es filtra en l’experiència del quotidià.
Una reflexió que desvela la irrealitat d’un trànsit del qual encara ens estem despertant i que, tanmateix, ja comencem a oblidar en iniciar-ne un de nou.
Una sessió de temps i pols, efecte d’un somni enterrat, o somnis de crit quan les estrelles em van parlar ahir, abans de l’albada. Seqüències de temps sobre les petjades de l’oblit.
Programa
Maya Wolińska, 2014, 15 min
A la ciutat hi ha una casa oblidada que té sobre la porta d’entrada un baix relleu peculiar, on un parell de nens observen la casa amagada a la profunditat del bosc. No gaire lluny hi ha un bosc real i misteriós, ple de tresors que ens arriben des d’un passat oblidat. Or i plata brillen al capvespre; les profunditats subterrànies amaguen i suggereixen la història dels oblidats. Tot el que queda és lentament digerit per la terra i el temps. Vestigis del passat en una ciutat d’Europa de l’Est, un record que aviat quedarà reduït a runes i a un conjunt d’objectes sense ànima.
Room Service for Bombed Buildings
Dionís Escorsa O’Callaghan, 2004, 27 min
Sis anys després de ser bombardejada per les forces de l’OTAN, la ciutat de Belgrad encara conserva alguns edificis tal com van quedar després de les bombes. A l’interior d’un d’ells, el mateix grup de dones que abans el netejava i mantenia ara es reuneix, actuant i treballant de nou com si el temps no hagués passat.
El dolor
Iñaki Álvarez, 1996, 28 min
Diverses persones ens parlen del ser concepte o la seva experiència de dolor.
participants
MACBA Trenta
Celebrem l’Any Trenta d’un MACBA infinit que projecta el futur com un espai de revisió i possibilitat: reprendre el que va quedar inacabat, actualitzar el que és necessari i projectar de nou tot el que encara pot transformar-se.