CRIPSI (1a sessió)

L’ecologia acústica ens proporciona eines per explorar noves experiències de coexistència, fonamentades en l’escolta activa de les veus i els sons d’aquells que ens envolten: humans i no-humans, tecnològics i orgànics, imaginaris o reals. L’Institute for Postnatural Studies ens convida a navegar l’obra de Daniel Steegmann Mangrané per mitjà de la imaginació i els sentiments, la investigació i el so, a través d’aquesta conferència performativa a tall d’inauguració del cicle.

Eu era ar, espaço vazio, tempo és un exercici (i una invitació al vianant) d’esdevenir amb l’espai, amb les altres espècies i els elements que hi habiten, a través de la matèria i del so. En paraules de Stela do Patrocínio, ser aire, espai buit, temps. Proposa fusionar-se amb l’entorn de l’exposició, entenent la cripsi com un fenomen que, més enllà d’una estratègia de supervivència, és la resposta a un desig de dissoldre’s en el món. 

Aquesta col·laboració entre Fabiana Vinagre i Belén Rodríguez inclou dues obres de Belén Rodríguez en forma de peces de vestir elaborades amb tints naturals a partir del material recol·lectat dels arbres i plantes d’un bosc de Cantàbria. A través de la tècnica del shibori, l’artista duu a terme un paral·lelisme entre les fulles dels arbres i les plomes de les aus, fent del fullatge dels arbres una mena de mantell maternal que aixopluga i protegeix les espècies animals que viuen sota les seves branques, entre elles la mateixa artista. 

_{Característiques de les obres prestades, cortesia de l’artista i la Galería Juan Silió: Cosmic Dancer (Pati), 2023. Quadre/vestit. Cotó tenyit amb tints del bosc. Suport de fusta d’iroc. 150 x 120 cm | Cosmic Dancer (Carmen), 2023. Quadre/vestit. Cotó tenyit amb tints del bosc i decolorat amb llimona. Suport de fusta d’iroc. 150 x 120 cm.}

Mímesis és una conferència performàtica sobre somnis, animals i diapasons a càrrec del compositor Julián Galay. Partint d’una actitud d’escolta atenta, es proposa investigar les relacions ocultes entre fets aparentment aïllats i diversos, com la multiplicació del llenguatge com a plaga endèmica, el camuflatge acústic de les arnes, els somnis de les aranyes i els malsons recurrents d’un ocell diamant clapat. Com sonaria una música composta per l’inconscient col·lectiu de preses i depredadors?