Com sona un museu?

És  viu el museu? Com podem saber si el museu respira? Potser, si provem d’apropar-hi l’orella, podrem identificar-ne l’alè o sentir com li batega el cor.

Aquest és el punt de partida d’un recorregut singular on l’edifici i les obres es converteixen en una gran partitura que pot sonar i ser ballada. Volem afavorir l’exploració sensorial dels espais del MACBA per relacionar-nos-hi amb el cos i la veu. Posarem en primer pla la necessitat de gaudir i de potenciar la curiositat en la mirada i l’interès pel món que ens envolta. Quan cantem convidats per l’acció dels artistes, el temps s’atura, l’atenció es concentra i ens sentim vius.

Ho farem amb les propostes d’artistes que treballen el moviment i el so: arrossegar-se per terra, pels bancs, fregar l’esquena a les parets i columnes, llançar les cames enlaire i deixar-les caure; sonar la textura d’un cub de vidre o la partitura d’una grafia; baixar les escales acompanyant-ho amb el so de la nostra veu, o deixar anar suaument els nostres noms fins al sostre de l’atri.

participants

Itxaso Corral Arrieta

Jorge Horno