Captura de la pel·lícula de Bouchra Khalili, The Magic Lantern.
Activitat
25, 26, 27 i 28 de maig de 2023

Col·lectius dins allò col·lectiu

Carta blanca a Bouchra Khalili
en curs
Bouchra Khalili, The Magic Lantern, 2019-2022 (captura de vídeo). © Bouchra Khalili, VEGAP, 2023 

«En una pel·lícula, quan algú parla, qui parla realment?» És una pregunta recurrent per a Khalili. En una conversa recent amb l’escriptor i comissari Omar Berrada, Khalili va més enllà en la reflexió sobre el cinema en relació amb qüestions de representació de membres de comunitats invisibilitzades pel model d’Estat-nació: «És possible que el cinema sigui l’art de la comunitat per excel·lència?»

Amb motiu de la seva exposició Bouchra Khalili. Entre cercles i constel·lacions, l’artista ha seleccionat pel·lícules i vídeos que responen a alguns dels seus projectes més recents: The Circle (2023), The Magic Lantern (2019-2022), Twenty-Two Hours (2018) i The Tempest Society (2017).

En aquesta selecció, l’artista hi aplega pioners del cinema sobre migració a França, aliats que fan servir la càmera per ajudar en les lluites dels immigrants a favor de la igualtat de drets, el feminisme i l’internacionalisme. Totes aquestes obres fílmiques tenen en comú el fet d’haver estat eclipsades per la historiografia oficial del cinema i el vídeo. Totes posen també en relleu una pràctica clau del mètode de Khalili: ressuscitar allò «no arxivat». Al llarg d’aquest programa de cinema i vídeo, Khalili ens convida a fer un viatge pel llegat oblidat del Moviment de Treballadors Àrabs (MTA) i els seus grups de teatre a França durant la dècada de 1970, que es desplega a través de la ficció de Les Ambassadeurs de Naceur Ktari i de rastres documentals creats majoritàriament de manera col·lectiva per pioners del vídeo i el cinema militant en 16 mm i super-8 mm, com els produïts per Cinélutte, Vidéo 00, Collectif Mohamed o Weekend à Nanterre. Aquests dos últims ofereixen un dels primers gestos cinematogràfics d’autorepresentació de la joventut immigrant a França.

Aquest viatge fílmic conclou amb Carole Roussopoulos, un dels «fantasmes recurrents» –segons denominació de la mateixa Khalili– en la seva obra: una pionera del videoart i l’activisme que va filmar moviments per la justícia social, lluites obreres i de resistència feminista.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
25, 26, 27 i 28 de maig de 2023
horari
19:30 h
preu
Gratuït. Places limitades.
títol
Col·lectius dins allò col·lectiu
localització
Auditori Meier
dates
25, 26, 27 i 28 de maig de 2023
títol
Col·lectius dins allò col·lectiu
horari
19:30 h
localització
Auditori Meier
preu
Gratuït. Places limitades.
participant
Bouchra Khalili
Casablanca, 1975
Es va llicenciar en Cinema i Mitjans de Comunicació a la Sorbonne Nouvelle i en Arts Visuals a l’Ecole Nationale d’Arts de París-Cergy. L’obra de Khalili, que comprèn cinema, vídeo, instal·lació, fotografia, gravat i edició, explora les continuïtats imperials i colonials encarnades en els casos contemporanis de migració il·legal i les polítiques de memòria de les lluites anticolonials i la solidaritat internacional. Profundament informada pel llegat de les avantguardes posteriors a la independència i les tradicions vernacles del seu Marroc natal, Khalili desenvolupa estratègies narratives en la intersecció de la història i les micronarratives. Combinant pràctiques documentals i conceptuals, investiga qüestions d’autorepresentació, autonomia i formes de resistència de comunitats invisibilitzades pel model d’Estat nació. L’obra de Khalili ha estat objecte de nombroses exposicions individuals internacionals. Entre d’altres, a FFT Düsseldorf (2022); Bildmuseet, Umea (2021); Oslo Kunstforening i Fotogalleriet, Oslo (2020); Museum of Fine Arts, Boston (2019); Museum Folkwang, Essen (2018); Jeu de Paume, París (2018); Secession, Viena (2018); CAAC, Sevilla (2017); Wexner Center for the Arts, Columbus (2017); MoMA, Nova York (2016); Palais de Tokyo, París (2015); MACBA, Barcelona (2015); i PAMM, Miami (2013). La seva obra també ha participat en exposicions col·lectives internacionals com la 2a Biennal de Lahore (2020); 12a Biennal de Bamako (2019); BienalSur, Buenos Aires (2019); Documenta 14, Atenes (2017); Triennal de Milà (2017); 55a Biennal de Venècia (2013); Triennal de París (2012); 18a Biennal de Sydney (2012); i 10a Biennal de Sharjah (2011). Ha participat en nombroses exhibicions col·lectives en institucions internacionals com la Fondazione Sandretto, Torí (2021); Hammer Museum, Los Angeles (2021); CAM, St. Louis (2021); Art Sonje Center, Seül (2020); Centre Pompidou, París (2018, 2020); Kunsthal Charlottenborg, Copenhaguen (2019); Museu Nacional de Cardiff (2018); MAXXI, Roma (2018, 2021); MCA, Sydney (2016); Kunsthaus, Zuric (2015); Van AbbeMuseum, Eindhoven (2014); New Museum, Nova York (2014); Carré d’Art, Nimes (2013); Tropen Museum, Amsterdam (2013); Haus Der Welt, Berlín (2010, 2013); Hayward Gallery, Londres (2012); South London Gallery (2012); Cité Internationale de l’Immigration, París (2012); Beirut Art Center (2011); Fundação Gulbenkian, Lisboa (2011); Museo Reina Sofía, Madrid (2008). El 2022, va rebre el Premi Humanitari Terry Riley inaugural. Nominada al Premi Hugo Boss del Guggenheim (2018) i al Premi Artes Mundi (2018), també ha rebut la beca de l’Institut Radcliffe de Harvard (2017-2018), el Premi Ibsen (2017), l’Abraaj Art Prize (2014), el Sam Art Prize (2013), daad Artists-in-Berlin (2012) i la beca del Vera List Center for Art and Politics, Nova York (2011-2013). És professora d’Art Contemporani a la Universitat Angewandte de Viena i membre fundador de La Cinémathèque de Tànger, una organització sense ànim de lucre dirigida per artistes.
llegir-ne més
Col·lectius dins allò col·lectiu
1 artistes
programa
0 activitats