Cas d’estudi: l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional
L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN, per les sigles en castellà) va irrompre en l’escena política mexicana la matinada de l’1 de gener de 1994. Armat amb fusells i comunicats poètics, aquest alçament indígena va saber qüestionar els discursos neoliberals i primermundistes que el govern de Carlos Salinas de Gortari havia venut a Mèxic i a l’estranger en el seu esforç per consolidar l’establiment del primer Tractat de lliure comerç d’Amèrica del Nord (TLC-AN). Però, a més, l’EZLN va ser capaç de crear vincles entre els greuges històrics que havien patit les seves comunitats indígenes i la mena de neocolonialisme intern que perpetuaria la implementació total del neoliberalisme a la regió. D’aquesta manera, l’EZLN va ser un dels primers grups –i un dels més vociferants– a iniciar un moviment social a escala nacional i mundial en contra de la globalització.
l’EZLN no tan sols va representar un innovador moviment antineoliberal indígena, sinó que també va saber seduir els imaginaris politicoculturals de la nació i del món. Els comunicats poètics del subcomandant Marcos, la gràfica neozapatista, el simbolisme del passamuntanyes, l’ús efectiu de les incipients comunicacions digitals, tots aquests van ser elements que van contribuir a la causa. Aquesta presentació oferirà un recorregut pels recursos culturals que va utilitzar l’EZLN per comunicar les seves demandes, obtenir el suport popular a Mèxic i forjar xarxes de suport estrangeres durant els primers anys de la seva emergència en l’escena política nacional i mundial.
