Aquest seminari pretén obrir un debat entre les anomenades "alta cultura" i "cultura popular", és a dir, sobre l'existència o no d'aquestes fronteres. La profunda transformació de la producció i el consum culturals en la societat contemporània, vinculada a la massificació de la informació i l'educació, qüestiona les tradicionals distincions entre una esfera pública elitista en oposició a una esfera pública plebea.
Dos fenòmens interrelacionats van obrir la possibilitat de trencar el monopoli cultural de les élites en el món occidental: l'educació general obligatòria i la comunicació de masses. La religió va anar perdent el control de les mentalitats en benefici de la ideologia i de les institucions laiques del saber. La revolució de l'anomenada societat de la informació, que domina la fi del segle, ha trencat el marc nacional al mateix temps que ha desenvolupat un concepte de l'individu com a subjecte atomitzat, que vagareja, perdut, en l'univers de la societat neoliberal. La pressió per "alliberar" l'individu de qualsevol vincle comunitari ha convertit el ciutadà en subjecte consumidor. Consumir és la seva manera de relacionar-se amb els altres. Augmentar al màxim el nombre de possibles compradors obliga inevitablement a rebaixar rigors i continguts. La cultura de masses és per a alguns un fenomen de banalització. Però és també per a la majoria de ciutadans la possibilitat d'accés a coses que un segle enrera li estaven pràcticament prohibides.
