Zush. La campanada
Activitat

Art, follia i cura

en curs
Zush. La campanada

És l’art només per l’art, o hi ha un art més necessari? Hi ha un art de la cura i una cura per l’art. De vegades el primer és possible, de vegades no ho és, o no és volgut; de vegades, l’altra és necessària, es vol i cal que sigui possible. De qualsevol manera, gosem dir, el millor art és sempre un símptoma, i fer del símptoma un art cura.

I què és curar-se, quan tots sabem que hi ha coses incurables? Curar-se és, pot ser, trobar l’estil que calia trobar, fer passar a les paraules, o a les imatges, o a les coses, allò que no es podia dir. Dir, fins i tot, el silenci, mostrar allò que és invisible. Per fer-ho cal, generalment, algú altre. Un altre que és, en part, algú en particular, però també algú una mica general i anònim (se sol dir un públic) que ho pugui escoltar, que ho pugui veure.

Molts cops, l’art més necessari és aquell que pot produir un silenci més habitable i serè, que fa callar les veus i apaga les mirades. El millor poema, per a qui el fa, crea un silenci gran i clar: tot està dit i no hi ha res més a afegir. El millor quadre, per a qui el fa, fa callar també la cridòria de les mirades més inquietants.

Ho creguem o no (ni ha que ho viuen a cel obert, i per això pateixen), tots parlem, llegim o escrivim per fer callar les veus, i mirem o fem mirar per encegar les mirades.

La follia ens ho ensenya si ho sabem escoltar i ho volem veure. L’art és, ell mateix, una follia que ens ho ensenya i que també ens cura.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
17 de gener 2001 – 28 de febrer 2001
títol
Art, follia i cura
dates
17 de gener 2001 – 28 de febrer 2001
títol
Art, follia i cura
programa
0 activitats