Alternatives sostenibles en la conservació del patrimoni

El Consell Internacional de Museus (ICOM) és una organització internacional no governamental, creada el 1946, que manté una relació formal amb la UNESCO i té estatus d’òrgan consultiu del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. És l’organització internacional més gran de museus i professionals de museus, i té per finalitat investigar, perpetuar i transmetre a la societat el patrimoni cultural i natural mundial, present i futur, tangible i intangible. Com a fòrum d’experts, fa recomanacions sobre qüestions relacionades amb el patrimoni cultural, aprova la definició de museu, promou la creació de capacitats i fa avançar el coneixement. L’ICOM és la veu dels professionals en l’escenari internacional i fomenta la consciència cultural pública per mitjà de xarxes mundials i programes de cooperació. 

Després d’adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, el 2018 l’ICOM va crear un Grup de Treball de Sostenibilitat, i a finals de 2023 va presentar un nou Comitè Internacional per als Museus i el Desenvolupament Sostenible, ICOM SUSTAIN, del qual s’ha definit la finalitat, l’organització i la junta directiva en els primers mesos de 2024. A l’ICOM estem convençuts del paper estratègic que els museus poden exercir com a institucions creïbles que fomenten el canvi social, i de la necessitat de plantejar l’emergència climàtica actual d’una manera holística.

El patrimoni cultural d’Europa és un recurs fonamental que cal preservar i fer accessible, per tal de contrarestar la degradació derivada de condicions mediambientals desfavorables i de canvis en els climes. Alguns dels mètodes de conservació actuals —normalment, basats en processos que consumeixen energia o en materials no ecològics— són poc sostenibles i massa costosos. Aquesta xerrada exposarà els resultats assolits fins ara en el projecte Green Endeavor in Art Restoration (GREENART), finançat per la UE i coordinat pel Center for Colloid and Surface Science (CSGI) de la Universitat de Florència. El projecte, subjecte als imperatius del Pacte Verd de la Comissió Europea, proposa noves solucions basades en materials i mètodes verds i sostenibles, per tal de preservar, conservar i restaurar el patrimoni cultural. 

En particular, s’han desenvolupat i posat a prova diversos materials innovadors: 

1) Capes protectores basades en materials verds procedents del rebuig i de proteïnes vegetals, amb propietats autoregeneradores i de reversibilitat, i susceptibles de ser funcionalitzats amb nanopartícules orgàniques o inorgàniques per conferir comportaments de captura de compostos orgànics volàtils, anticorrosió i barrera.
2) Escumes i materials d’embalatge fets de polímers biodegradables o compostables a partir de fonts renovables (poliuretans i fibres naturals) per controlar la temperatura i la humitat relativa.
3) Consolidants basats en polímers naturals a partir de fonts renovables per enfortir mecànicament artefactes febles.
4) Gels i líquids netejadors inspirats en els sistemes més avançats de què disposen actualment els conservadors, perfeccionats d’acord amb els paràmetres verds i amb els requisits de l’economia circular.
5) Solucions de tecnologia verda per monitorar de manera no invasiva els contaminants i les oscil·lacions ambientals que poden afectar els béns del patrimoni cultural; anàlisis de cicles de vida i maquetes per a la creació «segura per disseny» de solucions assequibles i segures per als artesans, els operaris i el medi ambient, i per minimitzar el consum d’energia a l’hora de monitorar els entorns del museu. 

Aquest enfocament holístic per part de GREENART el garanteix una participació multidisciplinària que inclou ciències dures i toves i enginyeria, i implica centres acadèmics, indústries i empreses innovadores, institucions i professionals de la conservació, museus amb obres mestres que requereixen conservació, entitats públiques i agents legisladors. En laboratori s’han avaluat materials i productes innovadors en maquetes a escala real d’obres d’art (conservació correctiva) o en entorns simulats de museus o arxius (conservació preventiva). L’objectiu del projecte és traslladar els sistemes més prometedors a l’avaluació en objectes, museus i arxius reals, en cooperació amb socis conservadors. Aquí tractarem aquestes qüestions per oferir una visió general dels materials verds més avançats per a la conservació de l’art que puguin ser útils als usuaris finals d’aquest sector.

Aquesta presentació descriurà les diverses conseqüències socials i mediambientals de la nostra dependència dels plàstics en la preservació i presentació del patrimoni cultural, i plantejarà una pregunta: existeixen opcions més ecològiques en el nostre sector? Després de parlar de la urgència de reduir el consum de plàstic en el sector museístic, Kim Kraczon proposarà estratègies per mitigar la càrrega socioambiental d’aquests materials d’origen petroquímic, fixant-se en projectes de recerca internacionals i en casos pràctics que recorren a materials alternatius i bioplàstics per a la creació d’exposicions, la producció artística i la cura de col·leccions. Moltes solucions que aparentment són més ecològiques poden tenir repercussions inesperades, i això fa necessària una reavaluació de les pràctiques de conservació estàndard als museus.

Juan Antonio Herráez
M.ª Auxiliadora Llamas Márquez
Silvia Noguer
Mireia Mestre