Alfredo Costa Monteiro
El treball de Costa Monteiro se situa entre les arts visuals, la poesia visual i el so. Les seves instal·lacions i peces sonores, totes de caràcter low-fi, comparteixen l’interès pels processos inestables, les matèries primeres i els gestos. La manipulació d’objectes com a instruments o d’instruments com a objectes els confereix un marcat accent fenomenològic.
En aquest cas, Hèlix ens portarà al cor d’un dispositiu de construcció sonora on la inestabilitat, les incidències o fins i tot l’entropia son part del mateix procés de creació.
Alfredo Costa Monteiro estudia escultura i instal·lació a l’escola de Belles Arts de París amb Christian Boltanski. El 1992 s’instal·la a Barcelona. Ha estat membre del col·lectiu per l’art contemporani Espai 22a (1998-2006) i del col·lectiu d’improvisació IBA (2001-2006). En l’àmbit de la poesia sonora, presenta peces poliglotes i de soroll (en portuguès, francès i castellà), en les quals el so estableix semàntiques diferents. Entre els seus projectes en curs destaquen Cremaster (amb Ferran Fages), I treni inerti (amb Ruth Barberán), Atolón (amb Ferran Fages i Ruth Barberán), Astero (amb Juan Matos Capote), 300 Basses (amb Jonas Kocher i Luca Venitucci) i duos amb Pascal Battus, Tim Olive i Michel Doneda.
Més informació:
http://www.costamonteiro.net/.