Abans de passar a la història (hem de sobreviure) II. Sessió 1 

Presentació d’una investigació no acadèmica (en curs) sobre les acadèmiques de classe obrera i la potència de la biografia com a projecte polític. La proposta consisteix a analitzar críticament les condicions materials d’aquestes figures que es mouen entre termes que, a priori, semblarien antagònics: acadèmiques de classe obrera. D’altra banda, analitza qui hi ha darrere d’aquestes figures: les mares d’aquelles primeres generacions que van accedir a la universitat i que actualment són professores. Generacions de dones cis que han quedat relegades a una condició de subalternitat. 

La investigació es formalitzarà en una publicació autoeditada. Un assaig que recorre 2.661,855 km de memòria obrera, de genealogies sense arbres i de finestres sense cel. Una memòria de les altres Barcelones, les que no dirigeixen institucions culturals però nodreixen el teixit crític, afectades per la síndrome de la impostora. Una història de filòsofes sense biblioteques, de torners fresadors i de fregadores. Una proposta que reivindica la biografia com a eina d’exploració de narratives altres replantejant, desarticulant i impugnant les històries oficials. Generant un contrarelat alternatiu a la “radicalitat política” enunciada des de les escoles de les elits culturals de Barcelona. 

En un temps en què treballar com a artista professional és un luxe cada vegada més inassolible, el duet de crítica artística The White Pube investiga per què hi ha tantes persones que ho intenten malgrat tot. Poor Artists segueix Quest Talukdar, aspirant a artista, en el seu surrealista viatge per la indústria creativa, durant el qual ha de decidir si li importa més l’èxit o mantenir-se fidel a si mateixa. En aquesta obra, amb entrevistes anònimes a persones reals que s’han hagut de plantejar la mateixa qüestió, The White Pube expliquen la història de l’art com mai abans.