Recorreguts

Christian Marclay. Composicions

Recorregut sobre el so i la música al MACBA

Amb motiu de l’exposició Christian Marclay. Composicions, us presentem un recorregut que explora una part del so i la música que ha transitat i transita pel museu, a partir d'obres de la col·lecció, d'exposicions anteriors, d'entrevistes de la ràdio web MACBA i de determinades publicacions com son els Quaderns d’Àudio.

Recorregut per
MACBA_Webmaster
Etiquetes
#ChristianMarclay

Continguts

  • Tot i que la producció de Marclay inclou vídeo, escultura, enregistrament sonor i performance, així com obres textuals, partitures musicals, collages i obra gràfica, aquesta exposició presentarà un seguit de les seves instal·lacions audiovisuals més recents, al costat d’una selecció de peces més ...

  • L’ exposició examina l’interès de Christian Marclay en la composició, entesa com una ordenació de sons en el temps i l’espai. En la seva obra, però, l’artista qüestiona la nostra relació habitual amb l’audible i subverteix tant la nostra concepció cultural del so com la percepció fenomenològica o ...

  • Aquesta secció de RWM investiga el complex mapa de l'art sonor des de diferents punts de vista organitzats en diferents sèries i cicles de comissariat.

  • Aquest quart episodi ofereix una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura. El programa ...

  • A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força ...

    A SONDES #25, Chris Cutler continua rastrejant la importació de no-instruments en composicions i interpretacions. Músics de jazz i blues, compositors contemporanis, de cinema, grups de rock, artistes sonors i improvisadors, s’apropen a les joguines i als estris de ferreteria en la seva cerca de noves sonoritats.

  • A càrrec de Chris Cutler SONDES # 26 es fixa en els pioners que van dibuixar el paisatge sonor del món en l'àmbit de la música, tot aplanant el camí per a l'emancipació o l’estetització del soroll, que va dur a la inclusió de tota mena d'objectes, des d'helicòpters fins a tela asfàltica, gel, ...

    SONDES # 26 es fixa en els pioners que van dibuixar el paisatge sonor del món en l'àmbit de la música, tot aplanant el camí per a l'emancipació o l’estetització del soroll, que va dur a la inclusió de tota mena d'objectes, des d'helicòpters fins a tela asfàltica, gel, poliestirè, ferralla o màquines de fax, en composicions i actuacions de música (no electrònica).

  • Chris Cutler analitza el paper de la memòria escrita i biològica en la seva pràctica artística i reivindica la música improvisada com un llenguatge privilegiat per la seva connexió somàtica amb l’intèrpret i la seva relació directa amb el temps real. Així mateix, argumenta per què veu els ...

  • El Centre de Documentació del MACBA presenta durant els mesos d'estiu una exposició dedicada a l'exploració de la notació musical entesa, en sentit ampli, com un suport de transmissió alhora musical i visual. Per fer aquesta exposició s'han reunit tant partitures històriques com composicions ...

    La mostra explorava les possibilitats de la notació musical entesa com a suport de transmissió musical i visual, i incloïa partitures històriques, composicions contemporànies i creacions artístiques que no provenien únicament de l'àmbit de la música. D'aquesta manera, la partitura es convertia en un camp d'acció; el so, en matèria artística; els límits entre l'art, la música i la vida es difuminaven; i les atribucions de compositors, intèrprets i audiència es fusionaven.

  • A «The Road to Plunderphonia» Cutler analitza el paper crucial que desenvolupa la memòria –al voltant de la qual gira tant la creació com la interpretació de la música– i mira d'aclarir fins a quin punt la naturalesa específica d'un sistema de memòria dóna forma a la música que articula, fent ...

    Although writing can intervene to shore up structure and complexity against loss, it does so at the cost of losing everything but structure and complexity. And since writers can work only with the imaginary and not the real, notation is always about music, but never is music.

    Fragment de "The road to plunderphonia".

  • En aquest Quadern d'àudio publiquem la sèrie completa de 17 partitures gràfiques que Barber va realitzar l'any 2005 a Yokohama (Japó). Aquesta sèrie, inèdita fins a la data, recull els exercicis i/o entreteniments visuals que l'autor va compilar en un quadern de notes de petit format durant la ...

    Una música visiva para que sea nuestra ha de tener (in)cierta inmediatez empática a la que sumar un algo de fruitivo entrene en el (que) darse. La imaginación es aquí el instrumento, y es ella la primera que nos toca, pero el lector ha de ir más allá de sus hábitos, memorias y obviedades para que surja rica, fresca y desconocida la vis del grafismo sónico: sin generosa entrega, y sin ir más allá del instrumento no hay epifanía.

    Fragment de "Cuaderno de Yokoham".

  • El Fons de documentació audiovisual fa un repàs de la trajectòria dels artistes, que expliquen les seves obres de la Col·lecció MACBA. Self-Service (1973) està composta per quatre grans plans urbans amb indicacions de circulació que actuen com a partitura musical per a un variat repertori ...

    Self-Service (1973) està composta per quatre grans plans urbans amb indicacions de circulació que actuen com a partitura musical per a un variat repertori d'instruments de vent i percussió. Té una durada indefinida. No té ni principi ni final. I no calen músics professionals per interpretar-la, ja que està concebuda per ser executada pel públic. Amb aquesta peça Mestres Quadreny donava un pas més en el seu camí en la reinvenció dels llenguatges i processos musicals.

  • El Fons de documentació audiovisual fa un repàs de la trajectòria dels artistes, que expliquen les seves obres de la Col·lecció MACBA. Un dels descobriments que més profundament ha marcat la trajectòria artística del compositor Josep Maria Mestres Quadreny va tenir lloc davant d’una litografia de ...

    L'atzar i la intervenció conformen per a Mestres Quadreny les bases d'un meticulós sistema creatiu en què aleatorietat i estructura avancen de la mà i donen lloc a un art innovador, polièdric i avantguardista que es nodreix tant de fonts humanístiques com científiques.

    En aquest vídeo Mestres Quadreny ens parla sobre els seus referents teòrics i artístics i ens guia a través de la seva cosmovisió personal pels processos de composició i recepció musical.

  • Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) va ser, als anys cinquanta, un dels primers a introduir a Catalunya la música aleatòria i les creacions musicals compostes per ordinador. De formació científica (llicenciat en química), s'ha interessat per les teories matemàtiques de la probabilitat i per ...

    Data
    1971
    Tipus d'obra
    Material gràfic

  • El seu nom és ben familiar, però la seva obra no és coneguda de manera extensa i profunda. John Cage (1912-1992) va definir una pràctica tan radical de la composició musical que va canviar el curs de la música moderna al segle passat i va configurar un nou horitzó conceptual per a l'art de ...

    És possible que una de les lliçons que es deriven del progrés de Cage, un progrés que es du a terme a batzegades i amb crisis constants, sigui la seva condició de projecte artístic viu, que com a tal no es pot reduir a un conjunt de regles o conceptes, ni tampoc a la seductora caixa d’eines que proposa Rainer de «repetició, seqüenciació indeterminada, seqüència a la qual s’arriba per mitjans aleatoris, i moviment ordinari/no transformat» que tan productiva va ser en la seva obra, i en la de tants altres, a principi dels anys seixanta. En canvi, potser podem entendre el projecte de Cage com un projecte fragmentari i obert, que ofereix un conjunt d’eines per separar el llenguatge i l’estructura i per crear noves estructures i noves realitzacions.

    Fragment del catàleg “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental”. MACBA, Barcelona, 2009.

  • «La gent en diu soroll, però ell en diu música.» D'aquesta manera, l'any 1942, el Chicago Daily News presentava les composicions d'un jove John Cage. Aquell soroll, que aconseguia amb pals de fusta, contenidors d'aigua, cassoles, tubs de ferro, xiulets i altres objectes de percussió, aviat va donar ...

    Les seves estratègies d’«autoria» no tan sols li van permetre trencar les convencions musicals, sinó també sobrepassar els límits d’aquesta disciplina i obrir el model de «composició experimental» a nous usos en la pràctica artística i cinematogràfica, entre altres. Ara podem reconèixer els implacables esforços de Cage per convertir la composició musical en una intervenció general en totes les «disciplines» i, en definitiva, en xarxes de poder d’un àmbit de «comunicació» sempre en expansió i cada cop més orientat cap a la tecnologia.

    Fragment del catàleg “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental”. MACBA, Barcelona, 2009.

  • Quin abast va tenir la influència de John Cage a Catalunya? Quina relació va mantenir amb l'entorn artístic i social del moment? Durant la celebració del centenari del naixement de John Cage, vàrem entrevistar al compositor català Josep Mª Mestres Quadreny i ens va proporcionar algunes respostes ...

  • Procés sònic. Una nova geografia dels sons, planteja un apropament a la creació musical electrònica dels darrers deu anys, des de la perspectiva de la seva hibridació amb metodologies de les arts visuals. L´objectiu principal de Procés sònic és subratllar els punts de ruptura i els vícles de ...

    L´objectiu principal de Procés sònic és subratllar els punts de ruptura i els vícles de continuitat que apareixen a obres recents que utilitzen imatges i sons electrònics, d´artistes com Doug Aitken, Mathieu Briand, Coldcut, Flow Motion, Renée Green, Rupert Huber i Richard Dorfmeister (TOSCA), Mike Kelley, Gabriel Orozco, Scanner i David Shea, en relació amb experiències de performance sonora, l´anomenada actitut post-rock.

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.