Recorreguts

Un segle Breu: Col·lecció MACBA

Sales 6, 7, 8 i 9

SALA 6
La frase «El mitjà és el missatge» (1964) de Marshall McLuhan sintetitza l’interès que susciten els nous mitjans de comunicació de masses i com condicionen la percepció de la realitat i la informació que ens arriba. A partir d’imatges descontextualitzades dels mitjans de comunicació, On Subjectivity (1978) se centra en la naturalesa de la informació i en la seva interpretació i construcció ideològica. Amb d’altres paraules: evidencia que el significat atribuït a una imatge és el resultat de les influències, els coneixements i la personalitat de cada individu.

La instal·lació consta del llibre On Subjectivity (Fifty photographs from The Best of Life) i del vídeo On Subjectivity (About TV). Muntadas va seleccionar cinquanta fotografies de The Best of Life –publicació que incloïa centenars de fotografies de la revista Life–, va fer cinc còpies de cadascuna i va enviar cada còpia a cinc persones diferents, demanant un comentari de la imatge. El resultat va ser el llibre On Subjectivity que, a més de les fotografies, inclou les 250 aportacions. El vídeo s’estructura com un collage que alterna imatges d’un aparell de televisió emetent programes diversos amb imatges de persones que opinen sobre ells.

SALES 7 I 8
A finals dels anys seixanta i durant els setanta es va produir l’eclosió d’una nova era de feminisme radical i activisme feminista, en un marc més ampli de contracultura o moviments antisistema, que va adoptar formes diferents arreu del món. Aquesta lluita feminista es troba a la base de l’obra d’una multitud de dones artistes, o fins i tot en un context social determinat. N’hi ha moltes que van recórrer a la cosificació de la dona en l’art més convencional i en els mitjans de comunicació, així com a la creació i difusió d’estereotips femenins per part de la publicitat, per denunciar el paper subaltern de la dona en la societat.

De manera semblant, sovint van utilitzar el cos (a través de la sexualitat, la maternitat i l’atractiu físic), l’espai (com l’àmbit domèstic), el llenguatge, els objectes, atributs i colors associats amb la feminitat o qualificats de «femenins» exacerbant-ne les connotacions pejoratives, un recurs deliberadament irònic per deconstruir i dinamitar aquestes associacions. Algunes artistes van anar més lluny i van criticar estereotips de gènere més amplis.

SALA 9
Als anys vuitanta, art i activisme van estrènyer la seva relació. Els artistes van crear obres radicalment vinculades al carrer o a qualsevol domini fora de l’estudi, expressant-se a través del grafiti, el còmic o l’encartellada sense permís. En paral·lel a l’avanç del feminisme, l’antiracisme, els drets de gais i lesbianes i les polítiques de la identitat, es van desenvolupar formes artístiques i d’activisme que abordaven qüestions concretes com la crisi de la sida. Altres aspectes que van ser blanc de les crítiques de l’art activista van ser l’expansió del neoliberalisme, les polítiques econòmiques de lliure mercat i les intervencions neocolonials.

La cultura popular i el culte a les celebritats també va exercir una enorme fascinació sobre els artistes, impactats per la creació de nous formats com el videoclip i la cadena MTV, així com per la producció de fanzines, un mitjà d’expressió informal associat a les subcultures que permetia curtcircuitar la cultura de l’establishment. L’art, juntament amb la moda i el disseny gràfic, va passar a estar dominat per nous colors sintètics, intensos i fluorescents.

Recorregut per
MACBA_Webmaster
Etiquetes
#ColeccióMACBA

Continguts

  • Les sales següents aborden la Guerra Civil espanyola com una guerra també d’imatges i propaganda, així com l’aparició, després del conflicte, d’una nova generació d’artistes que n’explorava les seqüeles i les tensions de la dictadura mitjançant llenguatges divergents d’abstracció. Les ...

  • La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de ...

  • La publicació Col·lecció MACBA. Una selecció recull 193 obres destacades dels fons de la col·lecció del museu. La Col·lecció MACBA, configurada pels diversos directors i equips curatorials i caracteritzada per una clara vocació internacional, reuneix obres i documents especialitzats que van des de ...

  • La frase “El mitjà és el missatge” (1964) de Marshall McLuhan sintetitza l’interès que susciten els nous mitjans de comunicació de masses i com condicionen la percepció de la realitat i la informació que ens arriba. A partir d’imatges descontextualitzades dels mitjans de comunicació, On ...

    Data
    1978
    Tipus d'obra
    Mèdia instal·lació

    "On Subjectivity" (1978) se centra en la naturalesa de la informació i en la seva interpretació i construcció ideològica. Amb d’altres paraules: evidencia que el significat atribuït a una imatge és el resultat de les influències, els coneixements i la personalitat de cada individu.

  • L'obra de Muntadas (Barcelona, 1942) existeix i es desenvolupa en una àrea grisa de l'inconscient col·lectiu. Aquesta en la qual es produeixen actes comunicatius, que, no obstant això, queden inevitablement enterrats sota capes de codis, signes i simbolismes. Charles Babbage, un dels precursors ...

  • Fons de documentació audiovisual és una sèrie documental des de la qual artistes de la Col·lecció MACBA parlen de la seva obra. Fons #01 presenta un recorregut per la trajectòria d'Esther Ferrer, a través de converses amb l'artista, amb comentaris sobre les seves obres Íntimo y personal i Silla ...

  • El 1967, Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es va incorporar al grup Zaj, fundat a Madrid el 1964 pel músic madrileny Ramón Barce, l'artista canari Juan Hidalgo i l'italià Walter Marchetti. Zaj connectava amb les actituds d'altres grups experimentals internacionals de l'avantguarda tardana dels ...

    Data
    1977
    Tipus d'obra
    Fotografia

    Íntimo y personal és una proposició que Esther Ferrer va elaborar en un text del 1971. El 1975 l’artista va realitzar la performance, a l’estudi de Fernando Ledín, que va ser fotografiada per Ethel Blum; la planxa de contactes que recull aquestes imatges pertany actualment a la Col·lecció MACBA. Posteriorment, el 28 octubre de 1998, Esther Ferrer va realitzar novament aquesta acció al MACBA en el context de l'exposició Art i acció. En aquest cas, l’acció es va registrar en vídeo.

  • Mai no he pintat àngels daurats ofereix un recorregut per les "pintures" –com l'artista anomena les seves obres– que parlen avui amb un interès renovat. L'exposició no s'organitza com un recorregut estrictament cronològic, sinó que es construeix com un relat visual centrat en temes que sempre han ...

    L'opció estètica de l'Eulàlia Grau no s'entén sense un ferm compromís ètic: ocupa un lloc destacat entre les pràctiques artístiques que constitueixen l'espai d'expressió dels feminismes de finals de la modernitat, i formen part dels moviments d'opinió que fan canviar profundament la societat durant els últims anys de la dictadura de Franco i la Transició.

  • Encara que estan pensades com a obres independents, Eulàlia Grau aplega aquests treballs amb una única denominació: Etnografies (1972-1974). Si l'etnografia és un estudi descriptiu de les pràctiques dels grups humans, sota la mirada d'Eulàlia es converteix en una anàlisi demolidora del món ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Pintura

    Partint d’imatges mediàtiques, Eulàlia Grau denunciava la institució educativa i familiar, els estereotips de gènere, les diferències de classe, l'explotació laboral i les estructures de consolidació del poder. Tot i el pas del temps, els seus fotomuntatges mostren una alarmant actualitat.

  • El feminisme va ser la primera forma d'activisme que va aparèixer en l'obra de Martha Rosler. Els seus fotomuntatges i vídeos dels anys setanta ja denunciaven l'explotació que els mitjans de comunicació i la publicitat exercien sobre les dones en perpetuar representacions estereotipades i ...

  • 1. Prototype: God Bless America! (2006) En aquest breu però incisiu vídeo antibel·licista, Rosler mostra una joguina mecànica: un soldat que interpreta Déu beneeixi Amèrica, la cançó patriòtica d’Irving Berlin que fa les funcions d’himne nacional. Mentre que la figura del soldat mecànic al·ludeix ...

    Rosler borda la política com a exercici ideològic del poder, jerarquia de classe i interès econòmic, en especial a través de l’imperialisme nord-americà i del control social sobre el cos de les dones.

  • Martha Rosler va dur a terme aquesta performance a la Universitat de Califòrnia, a San Diego, el 1974. L’artista s’anava desvestint a mesura que uns funcionaris mèdics li ho demanaven per mesurar les diferents parts del seu cos. Uns anys després, el 1977, va reformular el projecte per convertir-lo ...

    Data
    1977
    Tipus d'obra
    Enregistrament audiovisual

    Aquesta acció es va dur a terme el 1974 a la Universitat de Califòrnia, a San Diego, i el 1977 se’n va fer una versió en vídeo. L’artista es va despullant a mesura que un home, vestit amb bata blanca, pren mides del seu cos, mentre unes dones acompanyen l’acció amb uns sonalls. Alhora, una veu va enumerant crims i agressions recollits pel Tribunal Internacional de Crims contra les Dones el 1976.
    El to distant i asèptic remet a la institucionalització de la «ciència» del mesurament del cos o antropometria, que va ser utilitzada per fonamentar teories racistes. Des d’aleshores, es va convertir en una eina de discriminació sexual i racial en contextos tan diversos com els camps de concentració o els concursos de bellesa.

  • La mirada crítica de Martha Rosler analitza incisivament la cultura patriarcal imperant amb els seus mites i veritats, així com les realitats socioeconòmiques i les ideologies polítiques que dominen la nostra vida quotidiana; tot això a partir d’un treball molt divers que inclou fotografia, ...

  • En el context dels moviments feministes i de l’art pop de finals dels anys seixanta i començament dels setanta, Dorothée Selz va produir la sèrie Mimétisme relatif l’any 1973. Es tracta d’una sèrie en clau humorística i crítica que aborda la imatge de la dona seductora transmesa per les revistes de ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Collage

    Feminista de la primera generació, des d’inicis dels anys setanta, Dorothée Selz treballa per fer visibles els mecanismes de sexualització de les dones per part dels mitjans. A la sèrie de díptics "Mimétisme relatif", pren fotografies de "pin-ups" de calendaris i revistes pornogràfiques per a homes per fotografiar-se amb el mateix gest. Després, les situa en un marc de ciment i pintura acrílica de colors vius que elabora amb eines de pastisseria, com si es tractés de sucre: dones de calendari com objectes visuals per consumir.

  • Al principi de la seva carrera artística, Iveković figura com a protagonista de la seva obra, que té la intenció d’apropar-se a la situació de les dones del seu temps i societat. El treball d’aquesta primera època posa l’accent en el discurs sociopolític, la política de les imatges de dones, ...

    Data
    1976-1977
    Tipus d'obra
    Collage

    La sèrie de fotografies consta de diverses imatges de revistes amb retrats de dones. Iveković hi intervé i les altera o espatlla d’alguna manera; les cares de les models, dones arquetípiques, apareixen esgarrapades, tallades o foradades. Aquesta agressió física crea una sensació d’inquietud en revela la naturalesa deshumanitzadora.

  • Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) es llicencià en arquitectura tècnica i completà la seva formació artística a Nova York. La seva trajectòria artística s'inicià cap als anys setanta dins del context de l'art conceptual espanyol i és una de les pioneres del cinema experimental i de l'art ...

    Data
    1978
    Tipus d'obra
    Enregistrament audiovisual

    Balcells reprodueix, d’una manera escandalosa, els estereotips culturals adjudicats a cada gènere. Homes triomfadors i dones amb la boca tapada, imatges de poder versus objectes de seducció... i així fins a 1000 imatges que van apareixent de dalt a baix com a les màquines escura-butxaques. L’obra, amb un títol que remet a la fórmula del cinema comercial, segueix sent d’una actualitat alarmant.

  • Elles mateixes expliquen: «Les Guerrilla Girls som artistes i activistes feministes. En públic portem màscares de goril·la, i fem servir l’humor i una imatge irreverent i provocadora per denunciar els prejudicis de gènere i de raça, i també la corrupció en la política, l’art, el cinema i la cultura pop».

  • Convençuda que l’art ha d’incidir més en els conceptes que es volen comunicar i no tant en la forma de l’objecte artístic, Jenny Holzer ha fet del llenguatge la seva matèria creativa. La seva primera incursió en aquest àmbit van ser els coneguts Truisms. Amb aquest nom, l’any 1977, Holzer va ...

    Data
    1979-1982
    Tipus d'obra
    Material gràfic

    Amb la seva bateria de significats i el seu to contundent i alhora suggeridor, els assaigs incendiaris de Jenny Holzer configuren una cartografia o mapa de significats sobre les contradiccions contemporànies. «El canvi és la base de tot, la prova del vigor. [...] L’essencial no canvia. Això és un mite. I serà refutat.»

  • Les tres obres de la Col·lecció MACBA formen part de la producció de l’artista entre els anys 1982 i 1986. Són obres poblades d’imatges vudú totèmiques i arcaïtzants, retrats-homenatges a herois de la cultura afroamericana, músics de jazz i altres referències a la cultura popular americana. Les ...

    Data
    1986
    Tipus d'obra
    Pintura

    Aquí Basquiat es pinta de manera simple, amb pinzellades expressionistes relaxades, encara que més que representar la tendència neoexpressionista de la pintura dels vuitanta, la imatge recorda el Basquiat que començava a Nova York, amb el duo SAMO (same old shit), però també la seva herència haitiana i porto-riquenya, i el coneixement que tenia dels artistes de l’avantguarda, inclòs Pablo Picasso.

  • La mostra de l'artista nord-americà Raymond Pettibon (Tucson, Arizona, 1957) inclou una àmplia selecció de dibuixos, projeccions de vídeo i materials procedents de l'arxiu de l'artista. Les seves creacions denoten la seva fascinació per la contracultura americana dels anys seixanta. Una altra de ...

    Pettibon va començar la seva carrera a la costa oest dels Estats Units, en el context de l’escena artística de Los Angeles, marcada per la subcultura underground i a l’ombra de la indústria cinematogràfica de Hollywood. Els seus primers treballs van aparèixer en anuncis, revistes i caràtules de discos de la creixent escena punk de Los Angeles dels vuitanta, i la seva obra està plena de simbologia punk. Amb els seus dibuixos, aborda la subversió de l’idealisme americà i la realitat política de la història americana dels darrers anys del segle XX, amb referències a personatges reals i de ficció; entre d’altres, Charles Manson, Gumby, Superman i Ronald Reagan.

  • Edició exhaurida mostra una àmplia selecció d'obres pertanyents a l'Archive for Small Press & Communication (ASPC) del Neues Museum Weserburg de Bremen. Els fons d'aquest arxiu, fundat per Guy Schraenen el 1974, estan formats per unes trenta-cinc mil peces, entre les quals es pot trobar obra ...

    Els fons de l’ASPC reflecteixen un període en què els artistes utilitzaven mitjans alternatius per publicar i comunicar les seves idees a un públic que ja no es conformava amb els circuits artístics tradicionals. Així, hi ha representades les tendències i pràctiques més significatives dels anys seixanta, setanta i vuitanta: body art, mail art, land art, Fluxus, art conceptual, minimalisme, art pop, performance, poesia visual i poesia concreta.

  • Arxiu gai o armari pop? Warhol i la invenció de la historiografia queer. La restauració i la circulació de les pel·lícules inèdites que Warhol va fer entre el 1963 i el 1969, així com de la col·lecció privada d'imatges i objectes que l'artista guardava a casa seva –no a The Factory– ha generat una ...

  • Data
    1969-
    Tipus d'obra
    Publicació en sèrie
  • Amb el nom d’Anarxiu sida, el col·lectiu Equipo re ha desenvolupat un treball d’investigació i producció sobre la dimensió cultural i social de la continuada crisi del VIH/sida a l’Estat espanyol i a Xile, conjuntament amb casos d’estudi d’altres contextos d’Amèrica Llatina. Aquesta exposició dona ...

    Amb el nom d’Anarxiu sida, el col·lectiu Equipo re ha desenvolupat un treball d’investigació i producció sobre la dimensió cultural i social de la continuada crisi del VIH/sida a l’Estat espanyol i a Xile.
    L’atenció cap als anys noranta respon al convenciment que, propera i llunyana alhora, és la dècada que ens ajuda a entendre el present. En aquest marc, l’any 1996 funciona com a data frontissa, definida per l’aparició dels antiretrovirals, que produeixen un gir en l’anomenada pandèmia de la sida: el VIH/sida deixa de ser una qüestió de vida o mort, cosa que constitueix un punt d’inflexió per als espais de lluita.

  • En temps de la sida, visquéssim o no amb sida/VIH, hem estat vivint en la sida. Aquest plantejament alternatiu sosté una posició crítica en el discurs contemporani de qualsevol museu d’art modern, inclosa la presentació de la seva col·lecció. Així, en incloure la sida en la conversa, el museu ...

    En incloure la sida en la conversa, el museu podria plantejar noves preguntes sobre la representació i els seus modes de producció. Venint d’una era «prèvia a internet i les xarxes socials», aquesta conversa subratlla la necessitat vital de reformular el camp visual, actuant en l’interval entre art i vida, fets i ficció, informació i contemplació.

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.