Recorreguts

Un segle Breu: Col·lecció MACBA

Sala 5

Als anys seixanta l'art es va impregnar d’imatges de la publicitat i dels mitjans de comunicació. Els artistes van començar a experimentar amb aquests nous llenguatges visuals, que sovint eren emprats per abordar qüestions polítiques candents i com una via molt efectiva per reclamar llibertat d’expressió.

Les revoltes del maig de 1968 a diverses parts del món, el procés de descolonització, així com els moviments a favor dels drets civils, feministes i pacifistes, van convergir en una època de canvi turbulent i lluita contracultural en el si d’una societat que es transformava i s’enfrontava a les seves contradiccions.

En el cas de l’Estat espanyol, la realitat social i política estava definida per la dictadura franquista (1939-1975) i per una societat conservadora amb una profunda empremta catòlica. Aquest context «gris» (un color que, a més de descriure el sentiment de viure sota la dictadura, era el dels uniformes de la policia de l’època) va suscitar pràctiques artístiques que comprenien des de la denúncia fins a la ironia, un recurs per burlar la censura. A través de la seva obra, els artistes van configurar una iconografia crítica, de vegades remetent a l’estètica del còmic, que coexistia amb els espais alternatius de la psicodèlia.

Recorregut per
MACBA_Webmaster
Etiquetes
#ColeccióMACBA

Continguts

  • La publicació Col·lecció MACBA. Una selecció recull 193 obres destacades dels fons de la col·lecció del museu. La Col·lecció MACBA, configurada pels diversos directors i equips curatorials i caracteritzada per una clara vocació internacional, reuneix obres i documents especialitzats que van des de ...

  • Les sales següents aborden la Guerra Civil espanyola com una guerra també d’imatges i propaganda, així com l’aparició, després del conflicte, d’una nova generació d’artistes que n’explorava les seqüeles i les tensions de la dictadura mitjançant llenguatges divergents d’abstracció. Les ...

    L'exposició està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament.

  • La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de ...

  • Durant els primers anys setanta, Jaume Xifra va produir obres realitzades amb materials pobres i objectes impossibles que constituïen una crítica a l’univers del consum. L’artista va triar el filferro de pues per construir una sèrie d’objectes domèstics desproveïts de la seva funcionalitat real. En ...

    Data
    1974
    Tipus d'obra
    Escultura

    L’humor i l’absurd, dos aspectes característics del treball de l’artista, es posen de manifest en aquest objecte de control, sovint policial, atrapat en la seva pròpia condició repressora.

  • Data
    1969
    Tipus d'obra
    Monografia

    El día 14 de mayo de 1968, los estudiantes de arte, artistas y trabajadores decidieron ocupar los talleres de la École de Beaux-Arts de París, ya en huelga, para producir carteles que «apoyaran el gran movimiento de los obreros en huelga que ocupan las fábricas desafiando al gobierno gaullista». Entre el 14 de mayo y el 27 de junio, fecha en que la policía entró en la escuela, el Atelier Populaire imprimió más de 350 carteles distintos. Concebidas al servicio de los trabajadores en lucha, aquellas serigrafías y litografías con diseños anónimos y distribuidas gratuitamente se convirtieron en uno de los primeros testimonios de la naciente solidaridad entre estudiantes y trabajadores.

  • Qualsevol al·lusió a 1968, qualsevol intent de commemorar aquells moments del passat o d’emmarcar-los, narrar-los o tractar-los, sempre remet a «a allò que s’està defensant ara». Aquesta capacitat de posar en relleu el que té de singular el moment que vivim ara és el que continua donant força als ...

    Qualsevol al·lusió a 1968, qualsevol intent de commemorar aquells moments del passat o d’emmarcar-los, narrar-los o tractar-los, sempre remet a «a allò que s’està defensant ara». Aquesta capacitat de posar en relleu el que té de singular el moment que vivim ara és el que continua donant força als seixanta.

  • «Néixer pintor, posar-se a DIBUIXAR, pintar CARTOLINES, fins a l’atreviment de pintar sobre TELES, pintar-pintar a partir de les instàncies més immediates, arriscant-se a provocar la pregunta per la seva possibilitat, lliurant-se a la irreductible sobirania de la vida, era el començament d’una ...

    Data
    1976
    Tipus d'obra
    Pintura

    Manolo Quejido va formar part de la Nova figuració madrilenya, un grup d’artistes que, entre 1975 i 1980, van decidir dedicar-se a la pintura al marge de les convencions estètiques i culturals dominants al final de la dictadura. Amb un llenguatge situat entre el pop i el neoexpressionisme, van saber reflectir el complex moment de la transició política espanyola en les seves obres.

  • El col·lectiu Provo Entre 1965 i 1967, en les accions i intervencions públiques a Amsterdam i altres ciutats holandeses, el moviment contracultural de caire anarquista Provo es va dedicar a atacar per diversos flancs les estructures socials de l'Estat, combinant l'humor absurd i el cinisme amb la ...

    Data
    1965-1967
    Tipus d'obra
    Publicació en sèrie

    Entre 1965 i 1967, en una sèrie d’accions i intervencions públiques a Amsterdam i altres ciutats holandeses, el moviment contracultural de caire anarquista Provo es va dedicar a atacar per diversos flancs les estructures socials de l’Estat, combinant l’humor absurd i el cinisme amb la intenció de despertar el sentit crític del públic i provocar el canvi social. Per difondre les seves activitats i la seva filosofia, els provos van fer un ús extensiu de les publicacions en paper, entre les quals destaca la revista del mateix nom

  • Data
    1966-1968
    Tipus d'obra
    Instal·lació

    El Grupo de Artistas de Vanguardia (1966-1968) és un dels exemples més destacats d’art polític i d’investigació de l’Amèrica Llatina. Aquest col·lectiu d’artistes argentins, entre els quals hi havia Graciela Carnevale, León Ferrari, Roberto Jacoby i Norberto Puzzolo, el 1968 va realitzar el projecte Tucumán Arde. Per dur-lo a terme van reunir un grup d’artistes, periodistes i sociòlegs de Buenos Aires i Rosario que van explorar, cadascú des de la seva especificitat, la ineficàcia de l’Operativo Tucumán, una operació impulsada pel règim del dictador Juan Carlos Onganía. Aquesta campanya governamental, que anunciava mesures de promoció industrial i diversificació agrària, va acabar ocasionant l’empobriment de la província argentina de Tucumán, l’economia de la qual depenia de la indústria sucrera.
    Tucumán Arde, títol de l’exposició que es va fer a Rosario i Buenos Aires el 1968, va tenir com a principal objectiu posar en evidència la falsedat de la propaganda oficial.

  • La seva ideologia es va condensar en el Programa dels Deu Punts, que reclamava el dret a la llibertat, el treball, la protecció, l’habitatge, l’educació, la sanitat i la fi de la brutalitat policial, per a les comunitats negres oprimides.

  • Fons de documentació audiovisual és una sèrie documental en què artistes de la Col·lecció MACBA parlen de la seva obra. Fons #03 presenta un recorregut per la trajectòria d'Antoni Miralda (1942). Des de la dècada dels seixanta l'obra de Miralda s'ha caracteritzat per disseccionar amb mordacitat els ...

    Des de la dècada dels seixanta l'obra de Miralda s'ha caracteritzat per disseccionar amb mordacitat els mecanismes de control estatals i les convencions de la nostra societat de consum, així com per desenvolupar una irreverent dessacralització dels clixés de producció i recepció de l'objecte artístic.

  • Les dotze pintures que configuren el còmic O home que falaba vegliota de Reimundo Patiño relaten, metafòricament, les agressions que reben les llengües minoritàries. El vegliota és una llengua que es parlava a la zona de Dalmàcia, a l’actual Croàcia; una llengua romànica en extinció. Als anys ...

    Data
    1972
    Tipus d'obra
    Pintura

    Partint d’aquesta dada, Patiño construeix un relat-denúncia de la repressió que va patir la llengua gallega durant el franquisme. Es tracta d’una contundent crònica satírica, on apareixen el Papa i el Pentàgon perseguint l’últim parlant de vegliota per exterminar-lo. És considerada l’obra fundacional del còmic gallec.

  • L’Enragé va ser una publicació periòdica d’inspiració anarquista, fundada el maig de 1968 per l’editor Jean-Jacques Pauvert. Es va publicar fins al novembre del mateix any i en van aparèixer dotze números. Al primer, aparegut el 24 de maig, s’hi afirmava: «En aquest diari no hi ha res que estigui ...

    Data
    1968
    Tipus d'obra
    Publicació en sèrie

    L’Enragé va ser una publicació periòdica d’inspiració anarquista que va reunir una generació d’escriptors que compartien l’esperit de protesta i llibertari. Al primer número, aparegut el 24 de maig, s’hi afirmava: «En aquest diari no hi ha res que estigui prohibit, excepte ser de dretes!»

  • El MACBA recupera la producció d'una de les èpoques crucials en l'obra de Joan Rabascall, que és, però, pràcticament inèdita a Catalunya. Aquests treballs (collages, assemblatges, fotografies, superposicions) conviden a desxifrar el nus central del que més el preocupa: l'omnipresència de la ...

    El MACBA recupera la producció d'una de les èpoques crucials en l'obra de Joan Rabascall, que és, però, pràcticament inèdita a Catalunya. Aquests treballs (collages, assemblatges, fotografies, superposicions) conviden a desxifrar el nus central del que més el preocupa: l'omnipresència de la comunicació, la instrumentalització del llenguatge per part dels poders establerts, la imatge estereotipada de la dona, la creixent militarització de la societat, la incessant potència transformadora del turisme i la progressiva informatització de les formes de coneixement.

  • La Col·lecció MACBA compta amb un fons representatiu de l’obra pictòrica d’Alberto Solsona, amb obres dels anys seixanta, setanta i vuitanta. Ja en una de les seves primeres pintures, Amarillo, negro y azul (1968), una inquietant figura central –a mig camí del dibuix automàtic i la il·lustració ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Pintura

    En sintonia amb el llenguatge estètic d’una part de la pintura espanyola de l’època, Solsona utilitza elements del còmic i de la cultura de masses amb una intenció de crítica política.

  • "Jo agafo elements del món, els trec del seu context habitual i els recomponc d'acord amb altres ordres, de manera que, a causa d'una nova relació insòlita, per contrast, per similitud o per sobreentès, reexamino allò que anomenem realitat." Així és com Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), una de les ...

  • Encara que estan pensades com a obres independents, Eulàlia Grau aplega aquests treballs amb una única denominació: Etnografies (1972-1974). Si l'etnografia és un estudi descriptiu de les pràctiques dels grups humans, sota la mirada d'Eulàlia es converteix en una anàlisi demolidora del món ...

    Data
    1973
    Tipus d'obra
    Pintura

    i l'etnografia és un estudi descriptiu de les pràctiques dels grups humans, sota la mirada d'Eulàlia es converteix en una anàlisi demolidora del món occidental i els valors del sistema capitalista. A partir de fotografies extretes de la premsa, l’artista construeix collages en els quals presenta imatges amb associacions crítiques i comentaris àcids sobre el consum, la violència, l'ús del poder i els valors burgesos de la societat.

  • Partint de l’art pop i del nou realisme europeu, l’any 1962 Gianfranco Baruchello va iniciar les seves pintures amb constel·lacions d’imatges al damunt de grans superfícies blanques. El seu amic Marcel Duchamp va escriure sobre ell: «Un artista que admiro molt. Ell pinta grans pintures blanques amb ...

    Data
    1966
    Tipus d'obra
    Pintura

    En resposta a la sobreabundància d’informació de la cultura de masses dels anys seixanta, les obres de Baruchello evidencien algunes de les contradiccions de l’economia capitalista. Les superfícies monocromes de les seves pintures són universos microscòpics atapeïts de fragments d’informació que circulen per un espai sense centre i sense jerarquies.

  • Des que Joan Rabascall es va instal·lar a París, al començament dels anys seixanta, va centrar la seva obra en un estudi crític dels mecanismes, límits i possibilitats dels mitjans de comunicació. Primer amb collages; després amb emulsions fotogràfiques sobre tela i amb impressions sobre metall; i ...

    Data
    1968
    Tipus d'obra
    Pintura

    A finals dels anys seixanta, Joan Rabascall incorpora a la seva obra la tècnica del fotomuntatge i l’emulsió fotogràfica sobre tela, treballant amb retalls de premsa, revistes i cartells publicitaris. Atomic Kiss és una obra representativa de l’interès de l’artista per subvertir el significat d’una imatge associant-la a d’altres socialment molt connotades. En aquest cas, situa una sensual boca femenina amb els llavis pintats de vermell al damunt d’una explosió atòmica. La composició condensa el clima d’agitació social d’aquella època i la crítica a la societat americana, que amagava un poder militar altament destructiu rere les imatges glamuroses i el consum desaforat.

  • Malgrat la seva relació aparent amb el pop art, pel que fa a l´ús d´imatges de la cultura de masses (còmics, revistes, documentals, diaris, etc.), l´obra de Fahlström presenta un alt grau de complexitat conceptual, construïda sempre a partir de les seves conviccions morals i polítiques. Aquesta ...

    Malgrat la seva relació aparent amb el pop art, pel que fa a l´ús d´imatges de la cultura de masses (còmics, revistes, documentals, diaris, etc.), l´obra de Fahlström presenta un alt grau de complexitat conceptual, construïda sempre a partir de les seves conviccions morals i polítiques

  • Enregistrat l’1 de setembre de 1966 als carrers de Nova York, el vídeo Mao-Hope March formava part de la performance multimèdia Kisses Sweeter Than Wine, presentada a la tardor de 1966 al 69TH Regiment Armory de la ciutat. El 1973, Öyvind Fahlström va decidir presentar aquest curt com un treball ...

    Data
    1966
    Tipus d'obra
    Enregistrament audiovisual

    L’enregistrament recull una manifestació organitzada per l’artista en la qual un grup d'homes i dones portaven sis pancartes amb fotografies de l’actor Bob Hope, que representava el somni americà, i una del líder comunista Mao Tse-tung, encarnació de la demonitzada ideologia comunista. Mentre la manifestació anava avançant, un popular locutor radiofònic feia preguntes als vianants sobre la felicitat.

  • KP Brehmer va formar part del grup Kapitalistischer Realismus (Realisme Capitalista), fundat a Düsseldorf l’any 1963 i que és considerat la resposta alemanya als moviments artístics pop dels Estats Units i Anglaterra. El grup estava compromès amb qüestions socials i polítiques, i incorporava motius ...

    Data
    1965
    Tipus d'obra
    Material gràfic

    L’obra, impresa en vius colors pop, exagera la intenció eròtica dels anuncis amb l’adhesió d’uns paquets de llavors amb fotografies de vegetals de formes fàl·liques, i satiritza així el concepte de la dona com a producte comercial. Al mateix temps, redueix el paisatge, un dels temes claus de la història de l’art, al seu component comercial.

  • Als marges de l'art és una nova exposició de documents, edicions i altres materials procedents dels fons del MACBA. Comissariada per Guy Schraenen, aquesta mostra oferirà una àmplia panoràmica de les diverses formes en què els artistes de la segona meitat del segle XX han posat la seva capacitat ...

  • Joan Rabascall va viure les revoltes d’obrers i estudiants als carrers de París el Maig del 68. A més de participar-hi activament, va crear obres que incorporen fotografies de la revolta i una col·lecció de cartells sorgits dels tallers populars. En aquesta composició, l’artista sobreposa il·lustrac ...

    Data
    1968
    Tipus d'obra
    Material gràfic
  • La Internacional Situacionista (IS) va ser un moviment transnacional d'artistes i teòrics que han exercit una influència decisiva en l'escena política i cultural europea des de principis dels anys seixanta. Fundada el 1957 per representants de diversos grups d'avantguarda de França, Anglaterra i ...

  • Alberto Berzosa parla sobre el paper del cinema abans de la Transició, partint de dos casos d'estudi: el cinema homsexual i el cinema militant. Ràdio web MACBAConsulta més informació sobre l'àudio. Aquest programa és una producció de Ràdio web MACBA.

  • Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Alberto Berzosa que no vam poder utilitzar en el seu moment. Ràdio web MACBAConsulta més informació sobre l'àudio. Aquest programa és una producció de Ràdio web MACBA.

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.