Recorreguts

Un segle Breu: Col·lecció MACBA

Sales 1, 2, 3 i 4

SALA 1
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni d’una ruptura amb les formes d’art establertes i d’una profunda transformació en el camp de la reflexió estètica. La idea d’una avantguarda artística, sumada a valors com la novetat i l’originalitat, van conduir a una
experimentació radical amb materials i formes. Entre les principals tendències de l’avantguarda destacaven les que intentaven construir llenguatges artístics de
l’universal i l’utòpic a partir d’un enfocament analític de les formes.

En aquest context de tensió entre tradició i radicalisme, va tenir lloc a Barcelona l’Exposició Internacional de 1929, que va comportar una transformació urbana molt important a la ciutat. L’esdeveniment responia al desig de connectar amb nous desenvolupaments tècnics i amb els llenguatges artístics i arquitectònics més avançats de l’avantguarda internacional. A més de mostrar al món el potent desenvolupament industrial català, l’Exposició va projectar Barcelona com a capital turística.

SALA 2
La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser també una guerra d’imatges. Artistes i cineastes es van implicar, a través dels mitjans d’expressió respectius, en la difusió de les diverses ideologies polítiques en joc. Dins el territori fidel al Govern de la República, el disseny de cartells va tenir una rellevància especial. Es va recórrer als llenguatges visuals i tipogràfics més avançats de l’avantguarda internacional per comunicar missatges amb claredat a un públic de masses.

En l’àmbit cinematogràfic, va ser fonamental l’aportació feta pel moviment anarquista a través del Sindicat Unificat d’Espectacles Públics de la CNT, amb la producció de pel·lícules que tractaven temes com les col·lectivitzacions revolucionàries en l’agricultura o el paper de les milícies populars en la resistència antifeixista. La implicació dels artistes en el Pavelló de la República a l’Exposició Internacional de París de 1937 és un exemple de l’ús de l’art amb l’objectiu d’internacionalitzar el conflicte i aconseguir suports a la causa.

SALA 3 I 4
Durant els anys posteriors a la Guerra Civil i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els artistes van explorar formes divergents d’abstracció. Articulades sovint com una confrontació entre l’abstracció geomètrica i l’art concret, d’una banda, i una abstracció que explorava la matèria i l’estètica informalista de l’altra, aquestes dues tendències principals també van experimentar diversos graus de proximitat. Malgrat que algunes vessants posteriors d’art concret van seguir el camí de l’abstracció utòpica obert per l’avantguarda internacional, van començar a sorgir en la pràctica artística elements d’organicitat, biomorfisme i gest. De manera semblant, es poden detectar exemples de formes geomètriques en l’abstracció més material.

Totes dues tendències, associades a un ressorgiment de la burgesia a la qual, tanmateix, s’oposen, es poden entendre com un mitjà per abordar la creació artística després de la traumàtica experiència de la guerra i la violència. No es tractava, necessàriament, d’una manera de defugir les conseqüències del conflicte, sinó d’eines per examinar, encara que fos indirectament, la naturalesa de la humanitat.

Recorregut per
MACBA_Webmaster
Etiquetes
#ColeccióMACBA

Continguts

  • Les sales següents aborden la Guerra Civil espanyola com una guerra també d’imatges i propaganda, així com l’aparició, després del conflicte, d’una nova generació d’artistes que n’explorava les seqüeles i les tensions de la dictadura mitjançant llenguatges divergents d’abstracció. Les ...

    L'exposició està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament.

  • La publicació Col·lecció MACBA. Una selecció recull 193 obres destacades dels fons de la col·lecció del museu. La Col·lecció MACBA, configurada pels diversos directors i equips curatorials i caracteritzada per una clara vocació internacional, reuneix obres i documents especialitzats que van des de ...

  • La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de ...

  • Data
    [1929?]
    Tipus d'obra
    Document

    L'Exposició Internacional que va tenir lloc a Barcelona en el 1929 va comportar una transformació urbana molt important a la ciutat. L'esdeveniment responia al desig de connectar amb nous desenvolupaments tècnics i amb els llenguatges artístics i arquitectònics més avançats de l'avantguarda internacional. A més de mostrar el món el potent desenvolupament industrial català, l'Exposició va projectar Barcelona com a capital turística.

  • Entre el 1928 i el 1932, Joaquín Torres García, instal·lat a París després d’uns anys de formació a Barcelona, va desenvolupar un llenguatge pictòric d’arrel constructivista que temps després esdevindria la seva aportació singular a l’art del segle XX. Un llenguatge construït en un marc d’afinitat ...

    Data
    1928
    Tipus d'obra
    Escultura

    Torres García sempre va buscar valors plàstics absoluts, com una forma o un color, en un plantejament clarament neoplatònic i universalista.

  • Conegut internacionalment com Pierre Daura, aquest pintor català nascut el 1896 va arribar a París quan tenia divuit anys. Entre 1929 i 1930, juntament amb l’amic Joaquín Torres-García i amb Michel Seuphor, va formar el grup i la revista Cercle et Carré, que promovia l’abstracció geomètrica enfront ...

    Data
    1929
    Tipus d'obra
    Pintura

    Daura creà una pintura en què les masses de colors funcionen com a camps compositius. Es tracta d’una pintura sòlida i vibrant que, sense renunciar al rigor de la geometria, conté elements figuratius.

  • Les dues escultures mòbils d’Alexander Calder van ser donades pel mateix artista a l'arquitecte català Germán Rodríguez Arias (1902-1987), un dels introductors del racionalisme arquitectònic a Catalunya, membre fundador del GATCPAC i amic de l'arquitecte Josep Lluís Sert. Va ser Sert qui va ...

    Data
    1931
    Tipus d'obra
    Escultura

    Calders va trobar en les noves teories del sistema solar un marc conceptual que li va permetre configurar un univers creatiu amb elements esfèrics mínims que giren a la manera de planetes. Com en l’univers, l’equilibri del conjunt preval per damunt dels elements. Com en el model del real, unes regles ocultes mantenen la coherència del sistema.

  • Aquesta publicació examina l'art cinètic dut a terme entre els anys vint i els setanta. Es tracta d'un art que especula sobre els possibles models del cosmos, les noves maneres d'entendre el cos en l'espai o la transformació de la matèria. Partint dels primers mòbils d'Alexander Calder i de l'obra ...

  • Bona part de l’obra de Leandre Cristòfol ‒considerat un dels un primers artistes cinètics del país‒ s’entén com una preocupació per la idea de moviment. Estimulada pels treballs d’Ángel Ferrant i també d’Alexander Calder i Jean Tinguely, Construcció lírica respon a la recerca de l’equilibri entre ...

    Data
    1934
    Tipus d'obra
    Escultura

    Tot i la seva aparent simplicitat, l’equilibri de les formes diagonals i el filferro que travessa les formes i les interrelaciona articulen un tot de gran coherència. Com en altres obres, Cristòfol aconsegueix una poètica de l’objet trouvé.

  • Tot i que també va realitzar obra pictòrica i dibuix, Alberto va aconseguir el màxim reconeixement amb la producció escultòrica, en què destaquen dos moments creatius: els anys trenta, a Madrid, i els seus últims anys a l’exili, a Moscou. L’obra de la Col·lecció MACBA Signo de mujer rural en un ...

    Data
    1925 - 1930
    Tipus d'obra
    Escultura

    «Algunes vegades són [les escultures] més representatives que d’altres, però en general no persegueix mai la mimesi figurativa. Així i tot, malgrat que no siguin convencionalment recognoscibles, sempre ens són familiars. [...] Aquesta familiaritat és el resultat del reconeixement d’un objecte que, tanmateix, també hi és.» (Colección CAPA. Diputació de Còrdova, Junta d’Andalusia, Diputació de Huelva i Ajuntament d’Alacant, 1998, p. 244.)

  • Entre el 1944 i el 1950 Miró va fer una desena d’obres majors de dimensions reduïdes. Es tracta de personatges, caps i ocells de formes molt estilitzades, que va modelar amb argila i va reproduir en bronze i terracota. La versió en guix de bona part d’aquest conjunt d’obres forma part del fons del ...

    Data
    1949
    Tipus d'obra
    Escultura

    Miró evoca una dualitat còsmica recurrent en el conjunt de la seva obra: el joc de forces oposades i alhora complementàries entre el sol i la lluna, el dia i la nit, el principi femení i el masculí.

  • L'exposició "Gego. Desafiant estructures" mostra el treball de Gertrud Goldschmidt, més coneguda com a Gego. D'origen alemany, aquesta artista amb formació d'arquitecta, desenvolupararà el seu treball artístic a Veneçuela on va emigrar l'any 1939. Amb una obra que parteix dels paràmetres ...

  • L’obra de Gego, pseudònim de l’artista Gertrude Goldschmidt, mai no es va adaptar a cap moviment artístic. Es va centrar sempre en la línia, que dibuixava en dues i tres dimensions i amb diferents materials, en molts casos simples o reciclats, com ara l’acer, el filferro i el niló. Gego va ...

    Data
    1977
    Tipus d'obra
    Escultura

    Gego va investigar la relació entre la forma i l’espai, i va considerar que aquest últim era un element actiu en l’obra. Les seves abstraccions geomètriques, definides per la quadrícula, sovint defugen l’exactitud matemàtica i en lloc seu exploren formes orgàniques.

  • L'obra de Gego (Gertrud Goldsmith), nascuda a Hamburg i emigrada a Veneçuela, és un bon exemple de l'evolució de l'art abstracte a l'Amèrica Llatina. A través d'una tria d'obres que va dur a terme entre 1958 i 1988, el catàleg mostra les diverses facetes de la seva trajectòria artística i en ...

  • Una ciutat nòmada, New Babylon, consistia en una àmplia xarxa d’espais interiors de diversos nivells que es propagaria per cobrir, eventualment, el planeta. Cada aspecte de l’entorn podia ser controlat i reconfigurat de forma espontània. Es tractava d’una urbs lúdica on els neobabilonis serien lliures per crear i recrear la ciutat al seu gust.

  • El 1953 Dubuffet es va embarcar en una sèrie de pintures caracteritzades per un traç ampli, amb un domini de la matèria i el gest, més que de la representació.

  • En un esforç per superar l’expressionisme matèric i obrir noves vies d’expressió artística, Lucio Fontana publica el seu Manifesto bianco el 1946. Desenvolupa així la seva teoria de l’Espacialisme, que defensa l’abolició de l’espai il·lusori de la pintura i la seva substitució per l’espai real. ...

    Data
    1957
    Tipus d'obra
    Pintura

    El reconeixement de l’existència d’un espai il·limitatl du a Fontana a la conquesta d’una nova dimensió perceptiva, de manera que les seves intervencions s’expandeixen cap a l’espai físic que hi ha al voltant de l’obra i cap a l’espectador.

  • El 1929, Anni Albers va visitar Barcelona amb motiu de la construcció del pavelló alemany de Mies van der Rohe per a l’Exposició Internacional. En aquella època treballava de docent a la Bauhaus, on s’havia format en art abstracte i disseny tèxtil. Albers va dedicar la seva vida a la docència i a ...

    Data
    1925-1983
    Tipus d'obra
    Material gràfic

    Connections, un conjunt de serigrafies sobre paper que condensen el llenguatge formal i experimental d’Annie Albers. Una calculada composició de línies horitzontals i verticals de diferents gruixos configura una trama de gran intensitat cromàtica. Damunt d’un fons blanc, línies en vermell, groc, gris i negre converteixen l’obra en un vertader camp cinètic.

  • En els anys quaranta, Albers va experimentar amb el gravat en diferents superfícies, entre d’altres, la fusta. Els seus gravats realcen la naturalesa orgànica de la veta natural de la fusta, que incorporava a la composició, en contrast amb la pròpia línia geomètrica.

  • Vist amb la perspectiva que donen els anys, tal vegada podria dir que a mi em passa com a aquells escriptors que en el fons sempre escriuen el mateix llibre. Amb les possibles variacions que hagi pogut sofrir el meu treball al llarg de la meva dilatada carrera, considero tota la meva producció com ...

    Si haguéssim d’assenyalar amb un únic element l’aportació d’Antoni Tàpies a l’estètica
    del nostre segle, no podríem sinó referir-nos al tractament especial que donà als
    materials, a la seva recerca constant de la pròpia materialitat de l’obra d’art. Tàpies va
    desenvolupar aquest aspecte fonamentalment mitjançant les anomenades pintures
    matèriques, un tipus de pintures caracteritzades per superfícies denses i pintades en
    una limitada gamma de colors, en la que predominen els ocres, grisos i marrons i que
    presenten una aparença de mur. El que l’artista pretén és que l’espectador percebi la
    matèria en un estat de moviment i canvi constants, un estat que s’oposa a la
    fragmentació i compartimentalització del món contemporani.

  • Als setanta, Barcelona es trobava en plena transformació política i social; van ser anys d'efervescència en què l'informalisme va donar pas a l'explosió neofigurativa dels vuitanta. Pintura dels setanta a Barcelona repassa aquest període a través de l'obra d'artistes com José Manuel Broto, Xavier ...

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.