al

Sota el títol Un segle breu es presenta la nova disposició de la Col·lecció MACBA, que planteja un recorregut cronològic ‒però no necessàriament lineal‒ que s’inicia el 1929 i arriba fins als nostres dies. Aquest segle de tot just noranta anys compta amb un conjunt d’obres que fan palpables algunes de les tensions fonamentals entre les pròpies manifestacions i tendències artístiques, en la relació d’aquestes amb altres manifestacions culturals, i també respecte als seus contextos socials i polítics. Un dels trets identitaris de la Col·lecció és donar resposta a les narratives canòniques de la història de l’art, alhora que construeix noves narratives sobre la modernitat i l’època contemporània des d’un lloc tan singular com la ciutat de Barcelona, al sud d’Europa però al nord de la Mediterrània. D’aquesta manera es repensa la possibilitat de ressituar la ciutat dins la trama discursiva europea.

En el marc de la constel·lació que el Mercat dels Flors dedica al treball de Boris Charmatz, es presenta 20 ballarins pel segle XX al museu. Perquè la història de l’art i la del museu no sols estan conformades per objectes, i perquè la dansa i la coreografia formen part indissociable de les experimentacions més radicals de l’art del segle XX.

20 ballarins pel segle XX és la presentació d’un arxiu vivent. Vint artistes de diverses generacions interpreten, evoquen, s’apropien i transmeten cèlebres solos, ara ja oblidats, del segle passat. Uns solos que originàriament havien estat concebuts o interpretats per alguns dels ballarins, coreògrafs i artistes de performance més significatius de l’escena moderna i postmoderna. Cada artista presenta el seu museu, en què el cos és l’espai definitiu per al museu de la dansa. Per tant, no hi ha ni escenari ni demarcació de l’espai interpretatiu, sinó que els artistes circulen lliurament entre les sales de la planta baixa i primera planta del museu que acullen obres de la Col·lecció. Així, entre les obres d’artistes com Anni Albers, Alexander Calder, Gordon Matta-Clark, les Guerrilla Girls, Martha Rosler, Basquiat o Juan Muñoz, uns quants ballarins interpretaran peces de Merce Cunningham, Sanja Iveković, Michael Jackson o Pina Bausch.

Des d’Aatt enen tionon (1996) fins a 10000 gestes (2017), el ballarí i coreògraf Boris Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Tot i mantenir una extensa activitat de gira, periòdicament també pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon, i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa De Keersmaeker i Tino Sehgal.

Projecte:Boris Charmatz / Musée de la danse
Producció: Musée de la danse / Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne
Direcció: Boris Charmatz

Amb la participació de:
Nadia Beugré, Boglarka Börcsök, Boris Charmatz, Ashley Chen, Raphaëlle Delaunay, Olga Dukhovna, Jacquelyn Elder, João Fiadeiro, Dmitry Gutov, Mai Ishiwata, Laurence Laffon, Samuel Lefeuvre, Mark Lorimer, Filipe Lourenço, Fabrice Mazliah, Mani Mungai, Sonja Pregrad, Sonia Sanchez, Javier Vaquero Ollero i Frank Willens.

Organitzat pel Mercat de les Flors en col·laboració amb el MACBA.

Més que un llegat, aquest projecte vol ser una mena de projecte arqueològic: excavar gestos del passat per tal que el cos d’un ballarí els interpreti en el present. Metafòricament i també força literalment, la col·lecció d’un museu de la dansa resideix en els cossos dels ballarins i a través d’aquests mateixos cossos. El cos és el magatzem més actiu, educat per gestos, ple de memòria a punt per ser activada per al present i el futur. Aquest projecte presenta un plantejament salvatge de la història, en què els ballarins essencialment executen tasques fent el que els ve més de gust: rememorar records o coneixements de solos històrics, dels seus propis costums motrius, els seus estats d’ànim, etc. De fet, tot gira entorn de la recerca, un plantejament museològic diferent.

«Els ballarins, intèrprets i actors d’aquest projecte poden buscar i triar lliurement el solo que més els interessi i rememorar-lo, ensenyar-lo a ballar, parlar-ne, fer-ne una conferència, tornar-lo a interpretar. Alguns d’aquests solos han estat oblidats, d’altres els coneix tothom... Una part del coneixement prové de l’educació rebuda en la infància, una altra del fet que l’artista ha interpretat la peça en multitud d’ocasions. Alguns solos són reapropiacions delirants; d’altres, homenatges respectuosos; i n’hi ha que són lectures de la notació/el text/el document. Els solos s’interpreten allà on els artistes creuen que són rellevants, sense l’encàrrec estricte d’on i quan els han d’executar, ni de com ho han de fer o com han de presentar-los. No hi ha escenari, perquè el projecte fa èmfasi en la versatilitat dels ballarins: no hi ha un “programa” que calgui seguir; ningú no sap exactament quan ni què s’interpretarà, ni tampoc qui ho farà. Tanmateix, tothom està convidat a intercanviar, parlar, preguntar, comentar.»

Boris Charmatz

Boris Charmatz va ser artista associat del Festival d’Avinyó 2011, on va presentar enfant, una peça per a 26 nens i 9 ballarins, a la Cour d’honneur del Palau dels Papes. L’any 2013, va ser artista convidat al MoMA de Nova York, on va concebre el programa de dansa Musée de la danse: Three Collective Gestures, un projecte de tres setmanes que es va desenvolupar al Marron Atrium i per tot l’àmbit del museu. El 2015 va ser convidat de la Tate Modern a Londres en el marc de l’exposició If Tate Modern was Musée de la danse?, un programa intensiu d’actuacions de dos dies de durada que va tenir lloc per totes les galeries del museu, com també per la Sala de Turbines. Aquell mateix any, Charmatz va presentar 20 danseurs pour le XXe siècle al Palau Garnier, l’Òpera Nacional de París.

Des de l’any 2009 és director del Centre Nacional Coreogràfic de Rennes i la Bretanya (França), que ha transformat en un museu de la dansa (Musée de la danse) de nova concepció. El museu ha endegat els projectes préfiguration, expo zéro, rebutoh, brouillon, 20 danseurs pour le XXe siècle, Fous de danse i Petit Musée de la danse, entre d’altres.

Boris Charmatz és coautor dels llibres Entretenir/à propos d’une danse contemporaine, amb Isabelle Launay, i Emails 2009-2010, amb Jérôme Bel, i autor del document Je suis une école, en connexió amb el projecte Bocal, una escola nòmada i efímera.

El Musée de la danse / Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne, dirigit per Boris Charmatz, rep el support del Ministeri francès de Cultura i Comunicació (Direction Régionale des Affaires Culturelles / Bretagne), la Ciutat de Rennes, el Consell Regional de Bretanya i el Consell General d’Ille-et-Vilaine. L’Institut Français contribueix regularment a la gira internacional del Musée de la danse.

Organitza:
Mercat de les flors
Amb la col·laboració de:
musée de la danse
Amb el suport de:
Institut Français
Dissabte MACBA gratuït gràcies a Uniqlo:
Dissabtes MACBA
Uniqlo
Raphaëlle Delaunay in 20 Dancers for the XX Century by Boris Charmatz / Musée de la danse at Les Champs Libres (FR), Rennes, 2012. Nyima Leray © Musée de la danse

Programa

DISSABTE 27 I DIUMENGE 28 D'OCTUBRE
Lloc: Sales del museu.

Dissabte 27, de 16 a 20 h
Gratuït gràcies a Uniqlo.
Diumenge 28, de 11 a 15 h
Entrada: Accès amb l’entrada general del museu, carnet Passi i Amics del MACBA. Aforament limitat. L’entrada dóna accés gratuït a les exposicions.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68


Continguts relacionats

Vídeos

Àudios

Son[i]a #283. Boris Charmatz
15.03.2019