Critica institucional

…la "cultura de les transgressions" implica cert binarisme romàntic. La llei existeix, i l’ànima és aixafada per ella. Obeir la llei significa viure amb mala fe. La transgressió és el principi de l’autèntica existència, l’origen de la veritat i la llibertat de l’art. Tanmateix, les societats modernes són constitucionals; deliberadament, han escrit els seus propis principis fundadors, i estan rescrivint-los constantment. Tal vegada sigui la sensació que precisament escriure les lleis, i no infringir-les, és el més significatiu i definitori d’allò artístic en la modernitat. Sens dubte, l’art d’avantguarda actuava d’aquesta manera, escrivint noves lleis tan ràpid com anava infringint les antigues, i emulant així l’Estat constitucional. La maduració i l’envelliment de l’art modern potser crida més l’atenció sobre aquest aspecte. En qualsevol cas, el gest –o l’acte– de transgressió sembla molt més ambigu quant a la forma i al contingut que respecte als conceptes artístics simplement basats en ell. Penso que l’art es desenvolupa mitjançant l’establiment experimental de lleis o formes de comportament similars a les lleis, i mitjançant els subsegüents intents d’atenir-se a elles. Admeto que aquesta és una perspectiva completament invertida, però és la que més m’interessa.

[…] En la meva opinió, el triomf de l’art d’avantguarda és tan complet que ha alliberat aquells elements que solien considerar-se antialliberadors de l’art o del procés de creació artística. Existeixen transgressions contra la institució de la transgressió. Crec que fins a cert punt allò pictòric ha passat a ocupar aquesta posició.

Jeff Wall, entrevistat per Arielle Pelenc. Londres: Phaidon, 1996, pp. 16-17.

Jeff Wall, The Giant, 1992