La situació llatinoamericana és complexa, a causa de la gran extensió del seu camp geogràfic i de la gran diversitat de cultures i situacions sociopolítiques que engloba. En els anys seixanta i setanta mots països d’aquesta regió estaven patint situacions polítiques molt inestables, molt condicionades per l’intervencionisme nord-americà i els interessos econòmics d’empreses multinacionals, així com els efectes de dictadures militars que sovint van ofegar els successius intents de democratització. En aquest context, els artistes van iniciar la recerca d’espais de reflexió i de treball alternatius que, a partir d’una visió crítica de la realitat, els permetessin explorar en llibertat l’art i els seus processos de creació, de transmissió i de recepció.

A l’Argentina, l’any 1968, un grup d’artistes entre els qual es trobaven Daniela Carnevale, Roberto Jacoby, Eduardo Favario i León Ferrari denuncien, a l’exposició Tucumán Arde, la realitat i els conflictes laborals de la província de Tucumán. Des de la seu de la Confederación General de Trabajo (CGT), van presentar un recull de documentació i van promoure una campanya de contrainformació que utilitza les estratègies dels mitjans de comunicació. El 1972 Víctor Grippo, juntament amb l’artista Jorge Gamarra i l’agricultor A. Rossi, va construir un forn de pa en una plaça pública de Buenos Aires, en el marc d’una exposició que només va durar uns dies i que seria clausurada per la policia. En aquell forn es feia pa que posteriorment es repartia entre els vianants. L’element participatiu d’aquesta peça també tenia un vessant d’intercanvi d’informació, ja que amb el pa es distribuia un full on es denunciava, entre d’altres coses, la creixent polarització entre la vida urbana i la vida rural de la societat argentina.

Pocs anys després, a Santiago de Chile, el Colectivo de Acciones de Arte (CADA) va realitzar un treball de connotacions semblants. Para no morir de hambre en el arte (1979) utilitzava la llet com a element simbòlic per denunciar la pobresa i la desigualtat econòmica.

Al Brasil, l’any 1970, Cildo Meireles va imprimir en bitllets de banc o ampolles de Coca-Cola missatges de rebuig contra el govern dictatorial brasiler i contra l’autoritarisme, convertint aquests elements en eines de comunicació al marge de qualsevol control. "Si l’estètica fonamenta l’art, és la política qui fonamenta la cultura." (1)

(1) Cildo Meireles, "Inserçoes em circuitos ideológicos", catálogo de la exposición Cildo Meireles. Valencia: Institut Valencià d’Art Modern, 1995.

Cecilia Vicuña: http://www.worldofpoetry.org/rs_vicuna.htm
Tucuman arde:Clemente Padin. Art and People: http://www.concentric.net/~lndb/padin/lcptuc.htm
Vídeo script, Tucuman Arde, Queens Museum of Nova York,1999:
http://dsc.gc.cuny.edu/arde.html

Victor Grippo, construcció d’un forn popular per fer pa, 1972