Racisme cultural

"El racisme cultural surt a la superfície quan alguns de nosaltres hem de recórrer als tribunals perquè ens permetin anar a treballar duent pentinats africans. Surt a la superfície quan els americans d’origen africà se senten obligats a descartar, un darrere de l’altre, els termes que els identifiquen, ja que la societat blanca acaba convertint-los tots en expressions de menyspreu.(1) Surt a la superfície quan la cultura popular de la classe treballadora de color continua sent objecte de menyspreu, tot i que se celebra la creativitat i influència de la cultura popular blanca en l’alta cultura. Surt a la superfície quan els taxistes de color han de sentir com els clients blancs que pugen al seu taxi els demanen que apaguin la seva emissora de ràdio preferida. Surt a la superfície quan l’art tradicional de les cultures del tercer món és relegat a la categoria de ‘folklore’ o ‘artesania’, mentre que quan l’art blanc fa servir els mateixos motius és lloat com a ‘primitivisme’, ‘pattern painting’ i ‘art funcional’. Surt a la superfície quan es fan –i s’expressen– suposicions basades en estereotips sobre les accions, motivacions i objectius d’una persona de color sense que hi hagi res que demostri que aquestes suposicions puguin ser vàlides. Surt a la superfície quan a les persones de color se les pressiona –o se les motiva– perquè neguin o dissimulin la seva tradició cultural d’origen com a condició per entrar a formar part de la societat blanca dominant. Surt a la superfície quan les persones de color i blanques que treballen juntes respecten, per força, la llei no escrita que els obliga a relacionar-se, divertir-se, fer amistats i relaxar-se per separat. I surt a la superfície quan les persones de color i els blancs senten que no poden confiar els uns en els altres a un nivell profund. I no perquè hagin tingut experiències diferents, sinó perquè les suposicions basades en estereotips faran que aquestes experiències resultin incomprensibles i amenaçadores per a l’altre. Les varietats del racisme cultural són tot maneres d’apartar la mirada de l’espectre immanent de l’Altre."

Adrian Piper, "Ways of Averting One’s Gaze", 1988

(1) És el que ha passat amb els termes black, Negro i colored. Després de ressuscitar black a la dècada de 1960 i abandonar-lo a favor d’un efímer Afro-American, ara ens trobem amb l’horror sintàctic, però refinat, de persons of color, pres del francès gens de couleur libre de la Luisiana. Per sort, hi ha moltes més paraules estrangeres a les quals podrem recórrer quan el racisme cultural també hagi embrutat aquesta. Jo opto per colored què és senzilla, precisa, i té moltes possibilitats conceptuals i metafòriques. Tinc la intenció de mantenir-m’hi fidel.