|
La dimensió política del minimalisme
La historiografia tradicional ha defugit les motivacions
ideològiques subjacents al minimalisme, centrant-se, en canvi,
en problemàtiques destil i de forma. Tanmateix, artistes
como Carl André destaquen el potencial democràtic del seu
treball mitjançant la reconsideració de la relació
tradicional entre lespectador i lobjecte, laspecte participatiu,
amb un replantejament de les formes de presentació de lobra,
de manera que aquelles barreres que la distanciaven de lespectador
desapareixen, i aquest es veu interpel·lat directament. André
reivindica repetidament que el seu treball reflecteix la seva experiència
i que, tot i que formalment no hi ha un aparent contingut polític,
sí que hi ha un compromís. Una de les qüestions centrals
que aborda és la matèria i les seves connotacions.
En una entrevista amb Jeanne Siegel(1) Carl André manifestava,
quasi a mode dideari, la seva postura: "Estic subjecte a la
política des que estic viu, trenta-cinc anys, començant
amb el New Deal, passant per la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda,
Korea, tot això. Així, mha influït i per això,
des que faig el meu art, el meu art ha de reflectir la meva experiència
política. No em seria possible separar-los, vull dir, lart
per lart és quelcom ridícul. Lart sorgeix per
les necessitats de cadascun, i no crec que ningú tingui una necessitat
artística específica; més aviat, lart és
una intersecció de moltes necessitats humanes. El meu art no necessàriament
reflectirà la política duna forma conscient, sinó
la meva política vital, duna forma no analítica. La
matèria en la seva condició de matèria, i no la matèria
en la seva condició de símbol, és una postura política
conscient, essencialment marxista."
(1) Jeanne Siegel. Artwords. Discourse on the 60s and
the 70s. Nova York: Da Capo Press, 1992.
http://www.bampfa.berkeley.edu/exhibits/minimalism.html
http://www.artlex.com/ArtLex/m/minimalism.html
http://members.aol.com/mindwebart3/page12.htm
http://www.artincontext.com/listings/artist/genre/minimal.htm
|
Carl Andre, Sand-Line instar, 1995
|