L’art povera

Després de la Segona Guerra Mundial la ciutat de Torí va experimentar un profund procés de transformació en convertir-se en un nucli industrial gràcies a l’assentament de grans empreses. La bonança econòmica va atraure un gran nombre de treballadors d’arreu del país, una població immigrant que va començar a instal·lar-se en els suburbis urbans perifèrics, amb el consegüent canvi del paisatge urbà i social, i que amb el temps va tenir un pes específic molt important. La politització de la vida quotidiana, especialment remarcable en la segona meitat de la dècada dels seixanta, es va manifestar en la importància del Partit Comunista en aquells anys, en les revoltes dels estudiants, les manifestacions i les vagues dels treballadors i la creació de grups molt compromesos políticament, que fins i tot eren partidaris de la lluita armada.

En aquest context, alguns artistes van començar a examinar des d’una perspectiva crítica la seva pròpia actitud en la societat industrialitzada, qüestionant els models establerts per la tradició i el passat. Entre ells hi havia un grup d’artistes joves que, encara que mai es van arribar a estructurar com a moviment, van ser aglutinats per Germano Celant amb el nom de povera, un terme pres dels conceptes teatrals de Grotowski que va aparèixer per primer cop en el text del catàleg de l’exposició Arte povera - Im Spazio (1967). Celant definia l’arte povera com un art que materialitzava les percepcions sensibles i que rebutjava les jerarquies de les tècniques i dels materials. Així mateix, Celant atribuïa a l’artista el paper de "guerrilla warrior", ja que el seu treball era un gest social, un alliberament compositiu que apuntava a la identificació entre l’home i el món. Seguint aquesta línia, Alighiero & Boetti evidencia a A 12 forme dal giugno ’67 (1967-1971) la provisionalitat del territori, presentant una cartografia dels conflictes politicomilitars actius a diverses parts del món entre 1967 i 1971, amb la referència de la data de publicació de notícies sobre aquests conflictes en el diari La Stampa de Torí. Michelangelo Pistoletto, per la seva banda, utilitza el món com a objecte de manipulació a Mappamondo (1966-1968).

Michelangelo Pistoletto: http://www.cittadellarte.it/unidee/index_e.html