| | - | | | - | | Documentació addicional | | | | - | | | | | | Més informació | | |
Programes públics MACBA
pei@macba.cat
Tel. 934 817 900
|
|
| | | - | 01/01/2010 - 31/12/2011
MACBA  |
| | |
Programa d’Estudis Independents (PEI) 2010-2011 |
Amb la participació de Xavier Antich, Manuel Asensi, Rosi Braidotti, Judith Butler, Douglas Crimp, Marcelo Expósito, David Harvey, Ana Longoni, Rita McBride, Chantal Mouffe, Francesc Muñoz, Beatriz Preciado, Jacques Rancière, John Rajchman, Emmanuel Rodríguez, Suely Rolnik i Allan Sekula, entre altres.
El Programa d'estudis independents (PEI) té l'objectiu de desenvolupar una reflexió en el camp de les pràctiques artístiques que vinculen l'art a les ciències humanes i a la intervenció criticosocial. D'acord amb aquest objectiu, mira d'incentivar i formar en els estudiants una actitud i unes habilitats en l'àmbit professional que es fonamenten en una posició crítica respecte de l'art i la cultura. A partir d'una concepció del fet artístic com a producció en què hi conflueixen diferents sistemes, camps socials i sabers (crítica del discurs, estudis de gènere, nous moviments socials, economia, crítica de les teràpies, etc.), aspira a estimular la capacitat de qüestionar el marc establert per la tecnocràcia neoliberal.
Per això el PEI busca una repolitització de la pedagogia, que s'ha arribat a convertir en agent marginal i innocu per aquesta mateixa ideologia neoliberal. Aquesta repolitització està lligada a la seva pròpia tasca «pedagògica»: atès que no s'ubica en el mateix pla que l'educació institucional –des de la universitat fins als mitjans de comunicació, passant per l'escola i el museu (entre altres institucions implicades en el procés)–, exigeix una revisió dels pressupostos dominants en l'ensenyament. El primer pressupost davant el qual es posiciona és la divisió de sabers tal com es practica en el nostre sistema social. El PEI busca construir nous espais per a l'educació política. Per això es postula com un lloc per experimentar formes de relació –d'entrada– entre el museu i els públics.
Estudis museístics. El PEI s'ofereix com un programa d'estudis museístics amb vocació internacional. A partir de la base que la teoria crítica, la pedagogia i el museu són vectors inseparables, intenta dur a terme una indagació en tots aquests camps. En un moment en què la institució ha sortit enfortida dels atacs al museu característics de l'avantguarda i de les pràctiques de crítica institucional de les dècades de 1960 i 1970, avui s'enfronta a la necessitat de redefinir-se davant l'hegemonia del consum com a pensament dominant des de la dècada de 1980 en les noves polítiques i indústries culturals. En aquest context, el PEI entén que cal reconsiderar el significat i la importància del museu com a institució que sorgeix històricament del projecte il·lustrat d'una educació popular.
Davant la proliferació actual de museus internacionals i vist l'èmfasi en els models de gestió, l'efecte dels quals és l'hegemonia d'una noció de museu vinculada a les indústries de l'entreteniment de masses, el PEI pretén oferir un espai alternatiu. Aquesta alternativa rebutja les nocions de gestió i les seves tècniques com a base de l'espai museístic i se centra en els conceptes de discurs i pedagogia des d'una perspectiva multidisciplinària. El camp dels estudis museístics esdevé així un espai indissociable de la crítica sobre els processos de construcció del saber i les seves polítiques, que sorgeix en constatar la centralitat del museu en la cultura moderna.
L'objectiu del PEI és afavorir l'activitat professional crítica en el camp artístic i cultural, una activitat capaç d'innovar i experimentar en l'espai institucional i social.
Programa i matèries. El PEI articula allò artístic, la crítica d'art, l'acció política, la tecnologia del gènere i les ciències econòmiques i de la ciutat en un programa que uneix les línies discursives que s'han anat desenvolupant al museu durant els darrers anys. El programa està constituït per espais mòbils de treball interconnectats i generadors d'una pluralitat d'activitats.
D'altra banda, es presenta com un programa que es desenvolupa al llarg de dos anys i s'estructura en set matèries, que representen unes 480 hores entre classes teòriques, classes pràctiques i seminaris. Hi haurà un taller monogràfic quinzenal que articularà la continuïtat de les diverses matèries.
| | | - | | Programa | |
CALENDARI LECTIU
Cada any està distribuït en tres períodes lectius:
› De mitjan gener a març
› De mitjan abril a juny
› I d'octubre a desembre
L'estructura acadèmica del curs s'organitza per trimestres. Cada trimestre es dedica a una matèria, que consta d'una o dues classes setmanals i un seminari o una sèrie de conferències obertes; amb l'excepció de la matèria Teoria i crítica del discurs, que es considera troncal del PEI i s'imparteix en cada trimestre del bienni.
Així, cada trimestre es compon de:
› Dues matèries amb classes lectives que s'imparteixen els dijous i els divendres, de 18 a 21h
› Dues sèries de seminaris o conferències obertes al públic. S'imparteixen a partir de les 18h entre setmana o els dissabtes.
› I un taller de treball col·lectiu amb una o dues sessions intensives de treball de durada variable.
Aquests horaris estan subjectes a possibles modificacions.
MATÈRIES
Teoria i crítica del discurs. Constitueix la columna vertebral del programa (és present els sis trimestres) i aborda les metodologies, els metallenguatges i les eines que la història ha elaborat per acostar-se a la institució de l'art.
Imaginació política. Explora la vinculació entre l'activitat estètica i les formes d'acció política, i va més enllà de determinades nocions de les quals es val tant allò artístic com allò polític.
Economia i cultura. Indaga en l'anomenat capitalisme cognitiu, un canvi radical de paradigma, que es caracteritza per la centralitat de les dimensions immaterials i cognitives (entre les quals, la cultura) en els processos d'acumulació i producció de valor.
Arquitectures posturbanes. La ciutat actual se'ns revela amb més nitidesa com un tot difús i complex que adquireix la seva dimensió veritable com a territori de trobada i peatge entre les tendències generals de la globalització i el fet local preexistent.
Tecnologies del gènere. Estudia el llegat teòric complex derivat dels estudis feministes que avui constitueix un dels eixos centrals per a qualsevol anàlisi de la visualitat.
Estratègies del desig. Analitza les convergències i divergències entre els espais de la creativitat artística i els espais psicoterapèutics, superant les formes toves de construir discursivament l'espai artístic, no com un espai compensatori de deficiències socials, sinó com un espai d'alteritat radical.
Art, visualitat i representació. Es tracta de configurar un camp més extens per a l'estudi d'allò artístic i de la visualitat. Per això, no es limita al discurs historiogràfic i entén que el camp artístic genera una forma específica de saber i de cultura, que cal abordar de forma expandida, transversal i multidisciplinària.
Programa 2010-2011
PRIMER TRIMESTRE Gener-març de 2010
Imaginació política
Reformulacions de l'activisme artístic i la crítica institucional
Coordinació: Marcelo Expósito
Teoria i crítica del discurs
Marxismes i neomarxismes
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
SEGON TRIMESTRE Abril-juny de 2010
Arquitectures posturbanes
Escenaris sobre el futur de la ciutat
Coordinació: Francesc Muñoz
Teoria i crítica del discurs
Noves formes de subjectivació: públic, esfera social i teoria postcolonial
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
TERCER TRIMESTRE Setembre-desembre de 2010
Tecnologies del gènere: Lluites contrabiopolítiques al segle XX – Feminisme i teoria queer
Coordinació: Beatriz Preciado
Teoria i crítica del discurs
Ginoceptes i queerceptes
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
QUART TRIMESTRE Gener-març de 2011
Art, visualitat i representació
Arxiu, document, historiografia
Coordinació: Allan Sekula i Ana Longoni
Teoria i crítica del discurs
Els formalismes: del formalisme a l'estètica analítica, la fenomenologia, l'estructuralisme i la semiòtica
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
CINQUÈ TRIMESTRE Abril-juny de 2011
Estratègies del desig
Art, política i teràpia
Coordinació: Suely Rolnik
Teoria i crítica del discurs
Art, psicoanàlisi, esquizoanàlisi
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
SISÈ TRIMESTRE Setembre-desembre de 2011
Economia i cultura
Capitalisme cognitiu
Coordinació: Emmanuel Rodríguez
Teoria i crítica del discurs
Estratègies foucaultianes i deconstrucció
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich
Equip docent
Rosi Braidotti, Judith Butler, Douglas Crimp, Marcelo Expósito, David Harvey, Ana Longoni, Rita McBride, Chantal Mouffe, Francesc Muñoz, Beatriz Preciado, Jacques Rancière, John Rajchman, Emmanuel Rodríguez, Suely Rolnik i Allan Sekula, entre d'altres.
Director acadèmic: Xavier Antich
Subdirector: Manuel Asensi
PROFESSORS
Xavier Antich és doctor en Filosofia, professor d'Estètica i director del màster en Comunicació i Crítica d'Art de la Universitat de Girona. Va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig amb el llibre El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, i el Premi Espais a la creació i a la crítica d'art, d'àmbit internacional, amb un assaig sobre l'artista Aureli Ruiz. Ha publicat el llibre Introducción a la metafísica de Aristóteles i diverses traduccions de filòsofs contemporanis, com Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. És autor d'uns vuitanta articles publicats en revistes especialitzades i publicacions col·lectives, fonamentalment sobre qüestions de filosofia, estètica i art contemporani, i ha escrit textos de catàleg sobre l'obra de diferents artistes contemporanis. Forma part del consell redactor de les revistes L'espill (València) i Trame (Venècia), i del suplement Cultura|s del diari La Vanguardia.
Manuel Asensi és catedràtic de Teoria de la literatura a la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Ha estat professor visitant en diverses universitats d'Europa i els Estats Units. És director de la col·lecció “Humanidades” de l'editorial Tirant lo Blanch. Exerceix de crític cultural al suplement Cultura|s del diari La Vanguardia. El seu camp d'investigació està constituït, bàsicament, per la teoria i la crítica literàries, la literatura espanyola, el cinema i la crítica d'art. Ha publicat, entre d'altres, Historia de la teoría de la literatura (dos volums) i Los años salvajes de la teoría (Philippe Sollers, Tel Quel y la génesis del post-estructuralismo francés) .
Marcelo Expósito actualment és professor de la Facultat de Belles Arts de Conca i de l'Escola Elisava de Barcelona. Entre 2001 i 2006 va ser coeditor de la revista Brumaria, i ara col·labora amb l'equip editorial del projecte Transform i la revista en línia Transversal (www.transform.eipcp.net). Ha editat, en solitari o en col·laboració, els volums Plusvalías de la imagen; Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta; Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa, i Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella. A més, ha participat en la investigació i els volums editats del projecte Desacuerdos. El seu treball com a artista discorre a cavall de la pràctica teòrica, estètica i política.
Beatriz Preciado és filòsofa i activista queer. Ensenya en diferents universitats espanyoles i estrangeres, com la Universitat París VIII – Saint-Denis. És autora del llibre Manifiesto contra-sexual i de Testo yonqui. Sexo, droga y biopolítica, així com de nombrosos articles publicats en revistes com Multitudes, Eseté o Artecontexto, i en catàlegs i publicacions col·lectives com Airs de Paris o Cold War/Hot Houses. Properament publicarà Vigilar y complacer. Pornografía y arquitectura en Playboy.
Ana Longoni és escriptora, investigadora del CONICET, professora a la Universitat de Buenos Aires (UBA) i doctora en Arts per la mateixa universitat. Coordina l'equip d'investigació «¿La cultura como resistencia?: lecturas desde la transición de producciones culturales y artísticas durante la última dictadura argentina», ubicat a l'Institut d'Investigacions Gino Germani de la Facultat de Ciències Socials de la UBA. Entre altres treballs, ha publicat, en solitari o en col·laboració, els llibres De los poetas malditos al videoclip (Cántaro, 1998), Del Di Tella a Tucumán Arde (El Cielo por Asalto, 2000, reeditat per Eudeba, 2008), l'estudi preliminar al llibre d'Oscar Masotta Revolución en el arte (Edhasa, 2004), un dels capítols de l'antologia editada per Inés Katzenstein, Listen, Here, Now! Argentine Art of the Sixties: Writings of the Avant-Garde (Nova York, MoMA, 2004), i Traiciones. La figura del traidor en los relatos acerca de los sobrevivientes de la represión (Norma, 2007). Ha compilat Escrituras, imágenes y escenarios ante la represión (Siglo XXI, 2005) i El Siluetazo (Adriana Hidalgo, 2008).
Allan Sekula és artista, escriptor i crític dels Estats Units. És autor de Photography Against the Grain, Fish Story, Geography Lesson: Canadian Notes, Dismal Science i The Traffic in Photographs. Ha realitzat exposicions individuals al Folkwang Museum (Essen), a la Vancouver Art Gallery (Vancouver), al University Art Museum (Berkeley), al Witte de With (Rotterdam), al Moderna Museet (Estocolm), al Tramway (Glasgow), a Le Channel i el Musée des Beaux Arts (Calais), al Camerawork (Londres), al Munich Kunstverein (Munic), al Palais des Beaux Arts (Brussel·les) i a la Henry Art Gallery (Seattle). És professor de fotografia i mitjans al California Institute for the Arts.
Francesc Muñoz és doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S'ha especialitzat en urbanisme, planificació urbana i disseny d'estratègies territorials. Ha participat com a expert en missions del Consell d'Europa referides a aquestes qüestions i ha estat professor invitat en universitats europees, a França, Itàlia, Eslovènia, Portugal i el Regne Unit, i americanes, a l'Argentina i Mèxic, on ha publicat textos sobre la ciutat i els estudis urbans. El seu últim treball és el llibre Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales (Gustavo Gili, Barcelona, 2008), d'aparició recent. Actualment dirigeix l'Observatori de la Urbanització i el programa de màster en Intervenció i Gestió del Paisatge, a la UAB.
Emmanuel Rodríguez forma part de l'equip editorial de Traficantes de Sueños, casa especialitzada en la publicació de llibres amb llicències lliures o semilliures. Es va formar en Història i en Sociologia, i es va doctorar en Història Contemporània. Ha participat en plataformes d'investigació lligades a col·lectius socials diversos, i ha col·laborat en diverses edicions produïdes per Traficantes de Sueños i en treballs de l'Observatorio Metropolitano de Madrid.
Suely Rolnik és psicoanalista, crítica cultural i comissària d'exposicions. És docent titular de la Pontificia Universidad Católica de São Paulo, on coordina el Núcleo de Estudios Transdisciplinarios de la Subjetividad, del postgrau en Psicologia Clínica. Es va exiliar a París entre 1970 i 1979, on va completar la seva formació psicoanalítica amb la diplomatura en Filosofia, Ciències Socials i Psicologia. És en aquesta època que inicia una relació amb Deleuze i Guattari. També en aquest període va fer amistat amb Lygia Clark, un treball de la qual, Estruturação del Self, va ser el tema de la seva tesi a França (1978) i en el qual ha estat treballant fins a l'actualitat. El treball principal de Rolnik inclou les polítiques de subjectivació actuals, que aborda des d'un punt de vista transdisciplinari, i en els últims anys se centra en l'art contemporani: en els seus punts de contacte amb la política i la clínica. En castellà ha publicat Micropolítica. Cartografías del deseo, amb Félix Guattari. | | | - | | Inscripció | |
Requisits d'admissió: les persones interessades han de tenir una llicenciatura universitària i bon domini tant de castellà com d'anglès. Les classes s'imparteixen en totes dues llengües, en funció del professor i del tema d'estudi.
Sol·licituds: els aspirants al programa han d'aportar la documentació següent:
• Document de sol·licitud
• Una carta de motivació (dues pàgines)
• Currículum
• Dues cartes de recomanació
• Fotocòpia compulsada del títol universitari
• Fotocòpia del DNI o passaport
• Dues fotografies de mida carnet
La selecció dels aspirants es farà a partir dels materials aportats i una entrevista personal. Es valorarà, sobretot, la relació entre els continguts i els objectius del programa amb l'experiència i l'activitat dels sol·licitants, siguin de tipus acadèmic o professional. A més, es verificarà el nivell d'anglès.
Només s'accepten sol·licituds per correu postal:
Programa d'estudis independents – MACBA
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona, Espanya
Reconeixement acadèmic: El Programa d'Estudis Independents és reconegut com a màster propi de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins de l'itinerari màster en Estudis Museístcs i Teoria Crítica.
Places disponibles: mínim de vint i màxim de quaranta participants. El MACBA es reserva el dret d'anul·lar el curs en cas de no tenir-hi un mínim de persones inscrites.
Matrícula: 3.000 €
Forma de pagament: 60% el mes de desembre de 2009 i 40% el mes de gener de 2011
Beques: el PEI ofereix beques parcials i totals de matrícula.
Per a més informació sobre altres vies de finançament, es pot consultar la coordinadora de programes acadèmics del MACBA al +34 934 817 900 o a pei@macba.cat
Admissió i matrícula:
Data límit per a la recepció de les sol·licituds: 2 d'octubre de 2009
Formalització de la matrícula: 15 de desembre de 2009 |
|
