Osvaldo Lamborghini Teatro proletario de cámara

1 – TEATRO PROLETARIO DE CÁMARA
Llibre il·lustrat, àlbum de records, museu portàtil i, fins i tot, ready-made modificat són algunes de les definicions proposades per César Aira per determinar la singularitat d’aquest volum inclassificable al qual Lamborghini va dedicar els seus últims anys de vida, uns anys que va passar enclaustrat, successivament, als pisos del carrer Berna i Comerç de Barcelona gairebé sense moure’s de la mateixa habitació.

Teatro proletario de cámara resumeix per si sol el treball plàstic de l’autor argentí, les transferències entre obscenitat i ideologia, el solapament entre document fotogràfic i deliri literari. Per les seves pàgines hi circula la fauna política d’aquells temps, cosa que convida a entendre’l com una crònica corrosiva de la Barcelona preolímpica. Tanmateix, en la manera d’animar les imatges pornogràfiques mitjançant textos breus i iracunds hi ressona la influència d’un artista que Lamborghini va homenatjar amb insistència: William Hogarth. A tot això cal afegir-hi els vincles amb Kriegsfibel (ABC de la guerra) de Bertolt Brecht, un text publicat el 1955 on el dramaturg alemany també utilitza retalls espigolats de les revistes de propaganda de guerra, als quals afegeix petits epigrames escatològics, mordaços o obscens, potser com a resposta a les terribles obscenitats de la història.

2 – LLIBRETES ARTESANALS
Una de les frases més ocurrents i citades de Lamborghini és la que aconsella: «Primer publicar, després escriure». Seguint al peu de la lletra aquest dictum, l’autor va desplegar un ferri compromís amb l’autoedició, cosa que el va portar a confegir els seus propis quaderns artesanals, en els quals elaborava muntatges fotogràfics apuntalats per aforismes, fragments de descripcions literàries, poemes breus i frases de doble sentit. Les influències en aquest tipus de peces són molt àmplies, van des de John Heartfield fins als experiments dadaistes, des del Bosch o Goya fins a les col·leccions d’imatges clíniques de Georges Bataille per a la revista Documents, és a dir, tota la tradició salvatge i lúgubre, àcrata i taciturna de la història de l’art.

3 – COLLAGES I LÀMINES
La transavantguarda italiana, una de les tendències pictòriques més característiques de la dècada dels vuitanta, al costat de l’anomenada nova pintura alemanya, que va englobar artistes tan diversos com Georg Baselitz, Anselm Kiefer, Jörg Immendorff, A. R. Penck o Jiří Georg Dokoupil, entre d’altres, van ser dos moviments que van orientar decisivament la pràctica estètica de Lamborghini. En són una prova els seus collages, que combinen composicions abstractes, dibuixos figuratius i imatges pornogràfiques. D’altra banda, les pel·lícules de R. W. Fassbinder i Pier Paolo Pasolini van suscitar una intensa fascinació en l’escriptor, que va dedicar als dos autors nombroses al•lusions, tant en la seva obra escrita com en el seu treball artístic. Aquest àmbit investiga la «política sexual» que es deriva dels relats visuals lamborghinians, les seves maneres de subvertir els paradigmes òptics vinculats a l’erotisme normatiu, les formes desenvolupades per crispar la simple plasticitat esteticista i transformar-la en revolta dels cossos disconformes.

4 – LLIBRES INTERVINGUTS
Un dels episodis més singulars del treball visual de Lamborghini és el «tunejat» de llibres que la indústria editorial arraconava a les cambres dels mals endreços. Aquests volums tractaven de temes absolutament peregrins –llibres d’aeronàutica, manuals de física, biografies històriques, novel·les romàntiques, etc.–, però l’escriptor sembla establir-hi una mena de diàleg autista que el porta a «ultratjar» el text original mitjançant proclames escatològiques, retalls i dibuixos pornogràfics que en tergiversen els missatges estereotipats. Lamborghini hi practica una mena de violenta deconstrucció, un reciclatge invasiu, una genuïna exhumació dels cadàvers menys exquisits de l’actualitat literària dels anys vuitanta.

A – INVENTARI DE LECTURES
Aquest apartat presenta, a les sales del museu, una selecció de la biblioteca personal de l’escriptor, concretament el conjunt de llibres reunits sota l’epígraf d’«ART», que encara avui es conserven a la seva última residència barcelonina. Els títols que formen aquest inventari qüestionen l’ADN tradicionalment associat a Lamborghini i, alhora, ajuden a comprendre la influència de certs artistes i teòrics en els desplegaments de la seva obra plàstica. Des de John Cage fins a Godard, des de Van Gogh fins a Antonioni o Dreyer, sense oblidar Dominique Laporte i Ruggero Pierantoni, així com historiadors del barroc espanyol com Fernando Checa, Joaquín Yarza i José María Valverde, aquests volums són un testimoni de la informació artística que manejava Lamborghini, i també dels vincles que va establir amb nombrosos pintors, músics, cineastes i assagistes coetanis.

B – OBRES COMPLETES
Aquesta secció reuneix tots els llibres publicats per Lamborghini en les edicions originals, al costat de revistes diverses amb les quals l’autor va col·laborar, així com alguns manuscrits redactats i corregits de la seva mà.

PUBLICACIÓ
El sexo que habla. Amb textos de César Aira, Antonio Jiménez Morato, Alan Pauls, Paul B. Preciado i Valentín Roma, i més de cent cinquanta il·lustracions. Barcelona: MACBA, 2014. Edició en castellà.