L'obra de Rabascall se situa en l'entorn d'una visió «perversa» i incisiva de la crítica de l'objecte i del consum que es desenvolupa a Europa, en contrapunt a la fascinació pel projecte industrial del pop americà. Coneixedor de l'art britànic i francès del moment (Rabascall viu a París des del 1961), coneix Lawrence Alloway i Pierre Restany, l'Independent Group i els Nouveaux Réalistes, i s'introdueix en els grups d'avantguarda, que recuperen tècniques i posicions properes al dadaisme berlinès. La crítica de la cultura lligada a les posicions polítiques de denúncia i revolta el porten a explorar la dependència de la cultura respecte de l'economia, la moda i la política per desenvolupar, en els anys setanta, una reflexió sobre la construcció de la història i la manera en què la indústria turística configura els paisatges, els territoris i les llengües.
