Pràctica política, art i clínica Entre Tosquelles i Guattari

Programa

Divendres 19, dilluns 22 i dimarts 23 d'octubre de 2012

Divendres 19 d'octubre, a les 18.30 h - Sala 2A del Museu
Presentació pública de Déconnage (2011) a càrrec de Maurizio Lazzarato i Carles Guerra

Déconnage és un videoassaig a l'entorn de la figura del psiquiatre Francesc Tosquelles (1912-1994). Es tracta d'un assaig visual que recupera aquest psiquiatra català que va emigrar a França després de ser condemnat a mort per Franco. Com a responsable del sanatori de Saint-Alban, a la regió de Llenguadoc-Rosselló, durant la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar el mètode de la psicoteràpia institucional i va reorganitzar els processos terapèutics suprimint tota jerarquia entre personal mèdic, pacients i membres de la resistència. Tosquelles va reformular les teories psicoanalítiques de Freud i Lacan a partir de categories com lloc, migració, pelegrinatge i vagabunderia, totes elles vinculades a la idea de cos. Les experiències de Tosquelles a Saint-Alban van servir de referent a pensadors com Félix Guattari i Gilles Deleuze en la seva crítica a la psiquiatria i en la seva anàlisi de la construcció política de la subjectivitat moderna. A Déconnage, Melitopoulos i Lazzarato mostren l'entrevista a Tosquelles comentada de forma espontània per la filòsofa Elisabeth von Samsonow i el psiquiatre Jean-Claude Polack l'any 2011 en una relectura de les opinions del psiquiatra des de la perspectiva actual.

Dilluns 22 d'octubre, de 16.30 a 21 h - Auditori MACBA
Jornada dedicada a Félix Guattari

16.30 h. Presentació a càrrec de Gabriela Berti i Carles Guerra

17 h. Maurizio Lazzarato
Producció de subjectivitat i ruptura política
18 h. Presque Ruines
One that disappeared and several remains

El novembre de 2011, en plena crisi financera, el teatre d'Oklahoma ens va convidar a agafar un vaixell de Lisboa a Santos amb la idea de rodar una pel·lícula sobre el desaparegut. El que va succeir durant el viatge encara s'ha de veure, però pot relatar-se el que en queda.

19 h. Pausa

19.15 h. Anne Querrien
Tosquelles-Guattari: afrontar les forces de la mort

Les persones amb problemes mentals s'han hagut d'enfrontar a condicions històriques que les han acostat a la cara més explícita de la mort provocant-los estats d'ansietat. Per construir un ambient que doni la benvinguda a aquestes persones cal canviar de manera pragmàtica l'organització de l'espai, perquè els que són al seu costat no es converteixin en simples acompanyants de la mort. Aquesta modalitat específica de cura, anomenada «psicoteràpia institucional», és la que van utilitzar de forma àmplia Francesc Tosquelles i Félix Guattari. D'altra banda, cal entendre, mitjançant l'anàlisi, les pors dels pacients, ser capaços de dinamitzar-les a través de pràctiques artístiques, en un espectre de rostres que s'esvaeixen en les multiplicitats, per estar així preparats per conviure-hi. Aquesta comunicació es basa en els llibres Le Vécu de la fin du monde dans la folie de Francesc Tosquelles i Caosmosis de Félix Guattari.

20.15 h. Debat

Dimarts 23 de octubre, de 16.30 a 21 h
Jornada dedicada a Francesc Tosquelles

16.30 h Presentació a càrrec de Gabriela Berti i Carles Guerra

16.45 h Projecció de François Tosquelles : une politique de la folie. 1989. 55'
Dir.: François Pain, Danielle Sivadon, Jean-Claude Polack

Aquesta pel·lícula no és només un retrat, sinó també un autoretrat de Francesc Tosquelles, el psiquiatre i psicoanalista d'origen català que va sacsejar la psiquiatria francesa i europea. Refugiat a França des de finals de la Guerra Civil espanyola, va treballar des de 1940 a l'Hospital de St Alban, a Lozère. Aquesta és una entrevista amb el que va ser el fundador de la psicoteràpia institucional. La seva vida i la seva obra, travessades per la bogeria de la història, han declinat radicalment la història de la demència.

Quan es va començar aquesta pel·lícula a mitjans dels anys 80, se sabia de la importància de Francesc Tosquelles en la història de la psiquiatria francesa, però es coneixien menys les articulacions existents entre el compromís polític de Tosquelles en la revolució espanyola i la revolució que va causar en la psiquiatria. Això és el que aquesta pel·lícula mostra. Al Dr Jean Oury li agrada dir que "Per entendre el que és la psicoteràpia institucional, cal conèixer la història del POUM".

Tot i que avui en dia estem presenciant a França, i una mica per tot el món, una sèrie de pràctiques psiquiàtriques de regressió fenomenal, almenys aquesta pel·lícula té una virtut: donar coratge i la voluntat de lluitar de nou per millorar les condicions de vida dels malalts mentals.

17.45 h Fernando Vicente
Francesc Tosquelles i la transmissió de valors

Per a Francesc Tosquelles, l'home no existeix sense bogeria. Avui no volem veure-la i l'apartem de la nostra mirada. Però és possible encara humanitzar aquesta mirada cap als més fràgils? Tosquelles així ho va entendre i així ho va posar en pràctica al llarg de la seva vida privada i professional.

18.30 h Grup Esquizo Barcelona
Pensar des de la frontera

En el context actual, on prolifera la precarització del treball i la desmultiplicació dels processos de singularització, es produeixen noves problemàtiques que sol·liciten una recomposició de les praxis humanes (en tots els dominis i escales, des de la individualitat fins a allò col·lectiu). Partint d'alguns conceptes i pràctiques de Francesc Tosquelles, proposem un conjunt d'accions que ens conviden a reflexionar sobre la possibilitat de produir sentits i parles comunes enmig de la dispersió, per apropar-nos a una idea de comunitat no clausurada en filiacions identitàries.

19.15 h Pausa

19.30 h Jacques Tosquellas
Al voltant de Francesc Tosquelles

Viatjant per la història personal de Francesc Tosquelles, ens aturarem en alguns punts centrals: el seu trajecte des de la ciutat de Reus, la trobada amb el marxisme i la participació en la Guerra Civil espanyola amb els seus companys del POUM, la seva arribada a França i el desenvolupament de la seva tasca, especialment a Saint-Alban (un lloc perdut i pobre, marcat per la constitució i la creació de la psicoteràpia institucional), la tornada a l'Institut Pere Mata de Reus per coordinar accions al voltant de pacients psíquics greus, etc. Seguirem així els "vicis" constituents de Francesc Tosquelles: la psiquiatria, el marxisme i segurament el més important, la seva identitat com a català.

20.15 h
Clausura del seminari a càrrec de François Pain

Gabriela Berti
Doctora en filosofia, màster en teoria i estètica de l'art contemporani (UAB). Especialista en filosofia contemporània i aplicada, centra bona part de la seva tasca en l'obra de Deleuze i Guattari. Des de 1995 és professora i formadora de formadors en carreres de grau, postgrau, doctorat i centres de professorat (Universitat de Buenos Aires, Universitat de Salta, UAB, UB, Universitat Politècnica de València, Universitat Complutense de Madrid, entre d'altres). Ha escrit diversos llibres i articles especialitzats. La seva última obra ha rebut el premi a la millor edició de l'any (UNE 2010). Treballa com a comissària independent per a diferents institucions i museus.

Esquizo Barcelona
Creat l'any 2009, es tracta d'un grup heterogeni amb interessos comuns en el pla social, filosòfic i polític que busca aprofundir en el pensament contemporani (Tosquelles, Deleuze i Guattari, Foucault, etc.). En aquest col·lectiu conflueixen inquietuds compartides sobre les diferents formes de politització dels subjectes i les subjectivitats, amb preocupacions sobre l'organització social i les possibilitats d'interpel·lació i acció comunitària. Està integrat per persones amb diferents trajectòries en els àmbits de la psicologia social, la psicoanàlisi, la filosofia i pràctiques artístiques com la música. Fan activitats de lectura i reflexió sobre pràctiques capitalistes, subjectivització i gestió dels desigs, dispositius institucionals, xarxes d'atenció, micropolítiques dels grups i recentment el pensament de frontera en l'obra de Francesc Tosquelles. Porten a terme tallers pràctics que emfatitzen la relació amb els esdeveniments de la vida quotidiana i l'art.

Maurizio Lazzarato
Sociòleg independent, aquest pensador italià resident a París és conegut sobretot per les seves investigacions sobre el capitalisme cognitiu, el treball immaterial i l'aparició dels anomenats moviments "postsocialistes".
Va ser col·laborador de la revista Futur antérieur i és un dels fundadors i membre del consell de redacció de Multitudes.

François Pain
Director de cine documental y de ficció relacionat amb experiències psiquiàtriques alternatives. Cofundador de la Federació de Ràdios Lliures no Comercials i de Ràdio Tomate. Durant un temps va ser pacient de Francesc Tosquelles a la clínica La Borde, on també va treballar al costat de Guattari. És director de la pel·lícula François Tosquelles, une histoire de la folie, de Daniele Sivadon i Jean Claude Polack.

Anne Querrien
Sociòloga, va conèixer Félix Guattari el 1965 a través de la seva participació en el moviment estudiantil i la seva feina com a psicoanalista d'estudiants amb malalties mentals. Va treballar amb Guattari des dels anys seixanta en el camp de l'esquizoanàlisi a la revista Recherches, com també en un centre alternatiu d'investigació en ciències socials (CERFI). Va ser una de les líders polítiques del Maig del 68 i del moviment feminista. Va escriure el llibre L'École mutuelle en el marc del CERFI (el 1976), que va ser reeditat el 2004 i traduït al castellà. És coeditora de les revistes Multitudes i Chimères, totes dues especialitzades en el pensament de Guattari i Deleuze. Ha treballat també com a sociòloga urbana i com a redactora del diari Les Annales de la recherche urbaine, que va desaparèixer després que es deixés de publicar el 2010.

Presque Ruines
Col·lectiu infra-disciplinari que treballa a París amb formats artístics i d'investigació relacionats amb els territoris existencials, els efectes mentals i corporals, referents al context del capitalisme cognitiu i el poder arbitrari. Actualment treballa en el projecte KAFKAMACHINE, que tracta sobre una pel·lícula que Félix Guattari volia rodar, i que inclou una sèrie de projeccions, seminaris, tallers i publicacions, així com l acreació d'una pel·lícula.

Jacques Tosquellas
Neix el juny de 1944 a Saint-Alban (França). De nacionalitat francesa, recupera la nacionalitat espanyola el 2011. Psiquiatra de formació, treballa com a metge en hospitals psiquiàtrics des de 1970 i aquell mateix any fa la tesis sobre medicina a Marsella. Al llarg de la seva carrera professional s'ha format en psiquiatria, psicoteràpia institucional, psicoanàlisi, psicodrama, psicodrama Balint i anàlisi bioenergètica, entre d'altres. Ha escrit nombrosos articles i llibres com Entretien avec Maurice Despinoy, Entretien avec Jean Ayme, Météorologie, ambiance et psychiatrie ou "ça pue" sur le chemin et dans les chaumières psychiatriques i Courriers Tosquelles-Balvet, entre d'altres. Ha treballat com a professor al CIFP de París i Marsella, i sol participar en seminaris i congressos, alguns d'ells dedicats a Francesc Tosquelles, el seu pare.

Fernando Vicente
Psicoanalista de professió i exprofessor de les Universitats París 12 i París 7. És supervisor de diferents institucions a França i Catalunya. Ha treballat directament amb Francesc Tosquelles i Jacques Tosquellas. Acaba de publicar-se a França el seu últim llibre, que porta per títol La Parole en psyquiatrie, encore efficace?