Sobre el crèdit, l'autoestima i sharing*: Introducció a la condició neoliberal Seminari PEI Obert a càrrec de Michel Feher, moderat per Beatriz Preciado

Segons els pares fundadors de la teoria liberal –de David Hume i Adam Smith a John Stuart Mill–, els éssers humans pateixen carències, però són molt inventius. Tot i que els seus desigs són alhora insaciables i inconstants, a poc a poc aprenen a optimitzar la seva satisfacció mitjançant l'intercanvi de béns i serveis amb altres éssers humans, que també es troben en una situació de carència. A l'esfera pública, aquesta operació pren la forma de negocis profitosos, en què la mà invisible del mercat permet que subjectes lliures i responsables adquireixin el que desitgen al preu òptim. A l'esfera privada, els llaços d'amor conjugal i paternal es creen i es mantenen mitjançant intercanvis desinteressats, fomentats per la complementarietat natural dels temperaments masculí i femení.

Cal preguntar-se si encara és pertinent l'antropologia que fonamenta aquest enfocament de prosperitat econòmica i felicitat a la llar. Fins al final de la dècada del 1970 es pot dir que, mentre es replantejaven respectivament la noció d'interès, la seva relació amb el desinterès i la separació entre l'esfera pública i la privada, les crítiques socialista, romàntica i feminista de l'utilitarisme liberal es basaven en la mateixa representació de la condició humana que la teoria que pretenien rebutjar.

D'altra banda, es pot afirmar que, durant les darreres tres dècades, els subjectes a qui les polítiques neoliberals s'adrecen i que els serveixen de pressupòsit són molt diferents dels seus predecessors liberals.

En primer lloc, en termes de metes econòmiques, el crèdit financer ha tingut prioritat sobre el benefici comercial. Per als directius actuals, la vertadera prova d'excel·lència no consisteix a generar ingressos sinó a atraure inversors.

Per tant, en termes de motivacions psicològiques, el subjecte anhelant que busca la satisfacció òptima està essent reemplaçat per una persona vulnerable el destí de la qual depèn de la seva capacitat per adquirir prou autoestima. Dit d'una altra manera, el cercle virtuós de l'apreciació, per un mateix i pels altres, ara s'ha tornat més important que la recerca de satisfacció, ja sigui immediata, diferida o sublimada.

Finalment, en termes d'interaccions socials, mentre que l'època liberal privilegiava l'intercanvi, ja fos per obtenir un benefici o per expressar o rebre amor, a la societat neoliberal preval el fet de compartir, tant per incrementar el crèdit propi com per estrènyer llaços amb els altres.

L'anàlisi d'aquesta condició neoliberal –en els àmbits de la governança corporativa, la política governamental, les xarxes socials i els protocols eròtics– serà l'objectiu d'aquests seminaris.

* to share en anglès significa compartir però també comprar accions

Michel Feher és filòsof, editor fundador de Zone Books (Nova York), i president de Cette France-là (París). És autor de Powerless by Design: The Age of the International Community (2000) i coeditor de Nongovernmental Politics (2007), amb Gaëlle Krikorian i Yates McKee. Més recentment ha estat coautor i editor de Cette France-là 1, 06-05-2007/30-06-2008 i Cette France-là 2, 01-07-2008/30-06-2009.