Memòries polifòniques per a un present compartit #2
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d’una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.
En aquest podcast ens asseiem a parlar amb el poeta, cineasta experimental i crític Juan Bufill sobre la confluència d’energies creatives germinals durant els primers anys de la transició, quan semblava que tot estava encara per refer-se, per somiar-se. Van ser temps d’efervescència i transversalitat creativa; de contra-cultura underground i autogestionada al voltant de la qual l’art conceptual, el videoart, el cinema experimental, el vídeo comunitari, el còmic i la performance entrecreuaven les seves energies en múltiples direccions.
L’artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l’entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d’interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d’interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l’escriptura i el fer amb altres. A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, 2018. Conversamos con Lucía sobre ternura, sobre la cristalización de la viscosidad y lo fluido que se condensa en su trabajo.
Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d’arribar. Per això, Daviu l’expandeix, la fa mutar cap a l’objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L’activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l’art i el no art. A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques.
A SONDES #37.2, Chris Cutler convoca a crooners, artistes experimentals i llegendes del rock per a intercanviar notes d’una reunió d’EA (Electricionistes Anònims) sobre la seva dependència mútua dels micròfons i altaveus (el feedback és benvingut).
Artista i cineasta Shezad Dawood parla amb l’antropòleg social i geopolític Mark Nuttall, el treball del qual s’inscriu en les comunitats rurals circumpolars, rastrejant els vincles entre el canvi climàtic, les indústries extractives i la pròpia identitat del lloc. Junts parlen de l’acumulació de residus, les cosmologies ecològiques i els futurs canviants que han emergit dels racons més profunds dels oceans, el subsol gelat i els entrellaçaments geològics dels complexos paisatges de Groenlàndia, així com les vides que alberguen. Els mites de la creació, explicats per la narradora groenlandesa Maria Kreutzmann, brollen de les fosques profunditats de l’oceà i freguen contra els canvis dramàtics en el paisatge al llarg del segle passat.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l’estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s’articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’artista de Tucumán Gabriel Chaile que no vam poder incloure en el seu moment. Parlem sobre la seva formació, entre l’escola pública, els records i l’observació de les habilitats familiars. Tornem a reivindicar la lentitud com a manera de ser i d’estar en el món, alhora que ens interroguem, amb Nestor García Canclini, sobre com pensar la convivència de parts que es pensen de manera diferent, en aquests temps convulsos.
som text,
som so.