Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.

DISSABTE 27 DE MAIG DE 2017
Lloc: Auditori Meier

16.30 h Razmig Keucheyan - L’auge dels econacionalismes
Davant l’augment de les catàstrofes naturals, l’escassetat de recursos, les crisis alimentàries, la desestabilització dels pols i oceans i la perspectiva d’un futur amb milions de «refugiats climàtics», les grans potències van adoptant una resposta militar als problemes ecològics. La Guerra Freda forma part del passat: benvinguts a les «guerres verdes». Des de Nova Orleans fins a la glacera de Siachen passant pels blocs de gel de l’Àrtic, en aquesta conferència s’exploraran els llocs rellevants d’aquesta nova «geoestratègia climàtica».

17.30 h Yayo Herrero - Els feminismes davant la crisi socioecològica
La col·lisió entre la dinàmica expansiva del capitalisme i els límits físics del planeta soscava les bases materials que sostenen la vida. Però la vida humana no sols se sosté sobre la natura, els seus béns i els seus cicles, sinó que el metabolisme social també se sosté sobre un conjunt de relacions que es fan càrrec dels cossos vulnerables i finits, i aquest sistema relacional també està en crisi. La crisi ecosocial és també una crisi d’identitat, posa en qüestió unes nocions de persona, de progrés i d’emancipació que es podrien qualificar de fossilistes. El feminisme, històricament, ha denunciat el fet que aquesta noció de persona s’hagi construït sobre la subordinació de les dones, però no ha relacionat prou la seva crítica amb l’evident inserció de la vida humana en la natura. L’ecofeminisme aporta llum en aquesta direcció i obliga a plantejar noves reflexions dins de tots dos moviments.

18.30 h Pausa

19 h Jorge Riechmann - Reconstruir cultures, transformar identitats: sobre la necessitat de la conversió socioecològica
«Cómo remará el siglo XXI / para llegar a dónde…», ens preguntava Félix Grande des d’aquell immens poema que és La cabellera de la Shoá. I, en efecte, l’horitzó es presenta molt difícil: sabem que el BAU (Business As Usual, diuen els anglosaxons: seguir fent les coses com les hem fetes) desemboca en el col·lapse de les societats industrials. L’ecocidi, acompanyat de genocidi, no és una fatalitat ineluctable, però ara com ara avancem a gran velocitat cap a aquest abisme. Per evitar-lo caldrien canvis d’una transcendència immensa, comparables als que van sacsejar les comunitats humanes en aquelles èpoques que hem anomenat Revolució Neolítica o Revolució Industrial; però en aquest cas haurien de ser canvis intencionats, guiats per valors com la sostenibilitat, la igualtat, la cooperació i la biofília. Autocontenció: limitar-se per deixar existir l’altre. Autoconstrucció: bricolatge politicomoral per adobar una mica algunes de les tares del simi avariat que som. ¿Impossible? Com que les alternatives són espantoses, ho haurem d’intentar. En aquesta conferència ens interrogarem sobre algunes dimensions culturals d’aquesta possible Gran Transformació.

BIOGRAFIES
Yayo Herrero
Antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola; directora general del FUHEM des de 2012; sòcia fundadora de Garúa S. Coop. Mad. Va ser coordinadora del CCEIM de la Fundación General Universidad Complutense de Madrid entre 2009 i 2012. És una destacada investigadora en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social, camp en el qual ha publicat més d’una vintena de llibres i nombrosos articles. Membre del consell editorial de Hegoa i del consell de redacció de Papeles, va ser també coordinadora confederal d’Ecologistas en Acción entre 2005 i 2014.

Razmig Keucheyan
Doctor en Sociologia i professor de sociologia a la Universitat de Bordeus. Activista de l’esquerra radical suïssa i membre del Groupe d’étude des méthodes de l’analyse sociologique de la Sorbonne (Gemass). Treballa en el camp de l’ecologia i tracta de demostrar que la crisi ecològica no és independent de les lluites polítiques. Planteja que els impactes ambientals afecten principalment les persones, i més concretament les classes dominades, i considera aquest fenomen com a «racisme ambiental». En el mateix context, ha treballat intensament en el procés de «financerització de la natura» com una de les possibles solucions del capitalisme per fer front a la crisi ecològica. És autor d’Hemisferio izquierdo. Un mapa de los nuevos pensamientos críticos (Siglo XXI, 2013) i La naturaleza es un campo de batalla. Finanzas, crisis ecológica y nuevas guerras verdes (Clave intelectual, 2016).

Jorge Riechmann
És assagista, escriu poesia, actua en qüestions d’ecologia social i ensenya filosofia moral i política a Madrid (UAM). La seva activitat acadèmica gira entorn de les transicions postcapitalistes; el col·lapse civilitzatori; l’ecosocialisme; l’ecologia política; la filosofia política «verda»; la filosofia de la sostenibilitat; l’ètica ecològica; l’agroètica; l’ètica aplicada a les noves tecnologies (biotecnologies, nanotecnologies...); la filosofia de la tecnociència; i la sociologia dels moviments socials (especialment el moviment ecologista). És coordinador del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas (GinTRANS2). Els seus llibres més recents, entre la seva extensa producció sobre qüestions d’ètica mediambiental, ecologia política i pensament ecològic, són Autoconstrucción (Catarata, 2015) i ¿Derrotó el smartphone al movimiento ecologista? (Catarata, 2016). Ha publicat bona part de la seva poesia en els volums Futuralgia. Poesía reunida 1979-2000 (Calambur, 2011) i Entreser. Poesía reunida 1993-2007 (Monte Ávila, 2013). El seu poemari més recent és Himnos craquelados (Calambur, 2015). El seu bloc: www.tratarde.org.

Leah Temper. Dones Dongria Kondh carrgant fusta a Rayagada, Odisha, Índia
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Continguts relacionats

Activitats

Vídeos

Àudios

SON[I]A #241. Yayo Herrero. Escenes eliminades
25.07.2017
Son[i]a #241. Yayo Herrero
20.06.2017