Programa d'Estudis Independents (PEI), 2017-2018

El PEI, Programa d’Estudis Independents, és un dispositiu d’aprenentatge que es produeix en el dins-fora de la institució museu i que té com a objectiu fonamental mobilitzar el pensament crític des de la intersecció entre pràctiques artístiques, ciències socials i intervencions politicoinstitucionals.

Durant l’última dècada, el PEI s’ha consolidat com un programa d’experimentació sobre les noves formes de producció de coneixement, i també com un lloc on es poden crear espais en els quals el pensament resisteixi i superi l’espectacularització incessant de la cultura en el context del desenvolupament del turisme global i el capitalisme cognitiu. En aquesta edició, el PEI reprèn l’esperit dels seus inicis l’any 2006 i s’estableix com un programa desvinculat de la universitat, per tal d’ajustar-se millor als seus objectius fundacionals. L’actualització del PEI trenca amb la idea preconcebuda del que és un espai d’«alta formació» i mira de defugir qualsevol indici de programa d’adquisició de competències o professionalització: el PEI entén l’organització del saber com un espai polític, on els continguts es vinculen a la tradició de la pedagogia radical, feminista i experimental, no només com a matèries d’estudi, sinó també com a pràctiques vives capaces de configurar nous espais per al coneixement.

Els continguts del programa s’articulen al voltant de grans àrees transversals: la crítica del discurs, la imaginació política, els estudis visuals, les investigacions artístiques, els estudis feministes, la teoria queer i la crítica decolonial. En aquesta edició s’hi incorpora un nou àmbit de treball en el qual s’abordarà la crisi civilitzatòria i el col·lapse ecològic a partir d’una reflexió sobre els límits del creixement, l’activisme climàtic i la possibilitat de produir imaginaris de noves formes de vida postcapitalistes en un món sense energies fòssils.

En la seva trajectòria, el PEI ha acollit estudiants de més de 27 països –especialment del context llatinoamericà i de formació i orientació professional acadèmica i social molt diverses–, que, reunits al voltant d’un equip docent internacional, han treballat entorn d’una visió política del museu i d’una concepció de l’educació com a espai d’experimentació. Una de les especificitats del programa és l’elaboració de pensament crític que s’ocupi de les epistemologies del sud i reflexioni sobre les relacions colonials i postcolonials entre aquests països. En aquesta edició es consolida la relació amb Llatinoamèrica i es referma el vincle amb països de l’arc de la Mediterrània, mitjançant una intensificació de les relacions amb institucions de països com Grècia, Portugal i Itàlia. La realitat compartida dels països del sud d’Europa, víctimes de les polítiques austericides de la troica, amb altes taxes de deute públic, economies intervingudes en diversos nivells i mobilitzacions ciutadanes i respostes polítiques similars, ha enfortit els lligams polítics i afectius d’aquests països, de tal manera que el PEI pot contribuir al desenvolupament d’un pensament que articuli aquestes diferents accions i realitats.

El proper PEI ocuparà quatre trimestres, del març de 2017 al juny de 2018. A més de les classes teòriques, el programa s’estructura en tallers que tenen com a objectiu iniciar projectes concrets de recerca (col·lectius i individuals) i en altres formats oberts al públic (PEI Obert) que inclouen seminaris internacionals, cursos monogràfics i conferències.

La direcció acadèmica del bienni 2017-2018 va a càrrec d’un claustre col·legiat format per Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez, Emilio Santiago Muíño i Jaime Vindel.

Continguts relacionats

Vídeos

Documents

Activitats

Matèries

CRÍTICA I PENSAMENT
Eduard Aibar, Xavier Bassas, Marina Garcés, David Gràcia, Daniel Inclán, Albert Lladó, Santiago López Petit, Ester Jordana, entre d'altres
En l’actualitat, continuem reclamant la necessitat del pensament crític en tots els àmbits de la nostra interacció amb els altres: educació, art, política, mitjans... Però potser cal que ens preguntem sobre la manera com la crítica ha evolucionat i on pot exercir-se avui. Actualment, la crítica oscil·la entre ser una paraula buida o bé una pràctica molt sectorial i especialitzada, pròpia de crítics d’art i acadèmics. En aquesta àrea del PEI s’explora la genealogia de la crítica com a actitud moderna i les seves transformacions en el món i en les pràctiques contemporànies. Ens interrogarem sobre els nostres mapes crítics actuals, amb l’objectiu d’actualitzar-los i d’enllaçar eines de pensament que ens ajudin a intervenir amb honestedat i amb total radicalitat en el món actual. Crítica i pensament es desenvoluparà entorn de tres eixos d’interrogació: el pensament crític com a tradició moderna; l’esdevenir actual de la crítica, les seves cartografies i subjectivitats; i, finalment, la relació entre crítica i emancipació.

PEDAGOGIES I EMANCIPACIÓ
Valeria flores, Marina Garcés, Stefano Harney, Adelita Husni-Bey, María Iñigo, Pablo Martínez, Fred Moten, Jordi Solé Blanch, entre d'altres
Aquesta àrea es proposa revisar la tradició pedagògica arrelada en una crítica al model d’educació il·lustrada i que s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica política i d’alliberament. Com a dispositiu pedagògic experimental, el PEI pretén reflexionar sobre el potencial de la pedagogia radical per construir subjectes crítics i suscitar noves formes de subjectivitat política. En aquest sentit, s’incidirà en el debat sobre les categories fixes en l’àmbit educatiu, així com en la concepció de l’aprenentatge com a acumulació de coneixements i capacitació de professionals en el marc del capitalisme cognitiu. Des d’una perspectiva que investiga les epistemologies del sud i les possibilitats de la descolonització del coneixement des de l’epistemodiversitat, Pedagogies i emancipació abordarà l’organització del saber com un espai polític, desafiant les jerarquies del que s’aprèn o no s’aprèn. La tradició de la pedagogia feminista i llibertària servirà per reconfigurar l’organització del que és sensible i els marcs del que és donat. Davant l’horitzó neoliberal i el col·lapse ecològic caldrà preguntar-se: quines són les noves vies possibles per a l’emancipació social?

IMAGINACIÓ POLÍTICA I MATERIALISME CULTURAL
Franco Berardi (Bifo), Marcelo Expósito, Nico Sguilglia i Jaime Vindel, entre d'altres
L’àrea Imaginació política i materialisme cultural reprendrà les relacions històriques i contemporànies entre l’art, la teoria crítica, els estudis culturals, la política i l’activisme amb l’objectiu de dur a terme una sèrie de prospeccions en el període que s’estén entre 1917 i 2017. Es tracta de recuperar la manera específica com diverses constel·lacions d’imatges, relats, cossos i posicions crítiques han contribuït a constituir formes d’organització de l’experiència en què la producció de subjectivitat i la construcció d’hegemonia apareixen com a processos indissociables. Per abordar el tema, ens centrarem a analitzar com aquestes pràctiques es van sedimentar en dispositius específics d’intervenció que pretenien inscriure’s en la manera de viure i els conflictes sociopolítics de les classes subalternes: des dels experiments comunicatius de les avantguardes artístiques fins als nous prototips d’organització política, passant pels formats associats a la constitució d’una esfera pública d’oposició i les sinergies entre l’activisme artístic i els moviments socials. En els diferents talls cronològics practicats, mostrarem com la crítica adquireix una materialitat concreta i s’integra en la generació de significats i afectes comuns i intergeneracionals, amb unes les línies de transició, discontinuïtats, mutacions i supervivències que contribueixen a reconfigurar la composició social de les lluites anticapitalistes. Aquesta mirada de cicle llarg pretén facilitar la tasca d’explorar/imaginar com els vectors crítics que van travessar la història de l’últim segle poden ser actualitzats en la conjuntura actual i integrar una agenda estratègica del canvi social i polític.

CARTOGRAFIES DE LA CRISI
Yayo Herrero, Razmig Keucheyan, Jordi Maiso, Joan Martínez Alier, Ferran Puig Vilar, Jorge Riechmann, Emilio Santiago Muiño, entre d'altres
En el marc de la crisi civilitzatòria, el col·lapse socioecològic i les possibilitats de les transicions postcapitalistes, aquesta àrea aborda la crítica al capitalisme a partir d’una reflexió sobre els límits del creixement, l’activisme climàtic i la possibilitat de produir imaginaris de noves formes de vida. Es pretén realitzar un diagnòstic de l’època ajustat a la complexitat del moment històric present, que permeti comprendre el que hi ha en joc avui i redefinir els marges de l’acció política emancipatòria com a «art del possible». Amb aquest fi, proposa tres eixos vertebradors: una fonamentació teòrica sòlida, que serveixi per construir el veritable abast de la «qüestió socioecològica» més enllà de les deficiències conceptuals que implica la noció de «problemàtica ambiental»; una cartografia detallada de la crisi civilitzatòria, que no només incideixi en la descripció de la insostenibilitat global i la seva urgència (declivi energètic, canvi climàtic, sobrepassament ecològic), sinó que també penetri en el motor estructural que l’alimenta (sistema tècnic industrial, sistema econòmic capitalista i paradigma cultural modern); i, finalment, una exploració dels horitzons de transició postcapitalista que continuen oberts i les seves implicacions profundes, des de l’organització de l’activisme polític fins a la reconfiguració dels imaginaris col·lectius.

TECNOLOGIES DEL COS
AMOQA (Athens Museum of Queer Art), Lucía Egaña, valeria flores, Silvia Rivera Cusicanqui, entre d'altres
Aquesta àrea revisa algunes eines analítiques que aborden el cos, la sexualitat i la construcció del gènere en un context travessat pel capitalisme, el colonialisme i els mecanismes de control biopolític. S’hi estudien els feminismes, la dissidència sexual i d’altres plantejaments teoricopràctics que ens proporcionen dispositius crítics per a l'anàlisi social, micropolítica i subjectiva, i com aquests dispositius són susceptibles de convertir-se en eines i insums per a la pròpia producció discursiva. Un enfocament important serà el caràcter dissident dels discursos revisats, en la mesura que es constitueixen com a força opositora a les lògiques hegemòniques del capitalisme, l’heteronorma, l'androcentrisme, el colonialisme, el racisme i l'eurocentrisme del discurs modern subjacents a la construcció del subjecte europeu contemporani. Es tracta de discursos que desafien els sistemes de control diagramats per la construcció social moderna, indagant en pràctiques de resistència que emergeixen de l'activisme i la producció cultural.

L’INADEQUAT
Fernando Colina, Dora García, Equipo Palomar, Javier Peñafiel, Pantxo Ramas, The Army of Love, Yes we fuck, entre d'altres
Aquesta matèria pren com a punt de partida i referència la cita d'Erving Goffman que apareix a Encounters (1961): «Ser maldestre o malgirbat, parlar o moure’s erròniament, és ser un gegant perillós, un destructor de mons. Com molt bé saben els psicòtics o els còmics, un moviment inadequat executat amb precisió pot foradar la prima màniga de la realitat immediata.» Des d'aquesta perspectiva, el concepte d'inadequació serveix per englobar un ampli espectre de conductes i sabers que es desvien de la norma per estudiar, articular i tendir a modificar, des dels marges, el discurs, entès com a lligam social basat en el llenguatge. Per assolir un recorregut idoni, hem dividit el complexíssim concepte d’«inadequació» en els parells següents: Desviació–Exclusió, Basaglia–Radicalitat i Llenguatge–Censura.

NARRATIVES VISUALS I SABERS INDISCIPLINATS
Georges Didi-Huberman, Aurora Fernández Polanco, Pablo Martínez, Vincent Meessen, Raqs Media Collective, Eyal Weizman, Akraam Zaatari, entre d'altres
Amb la intenció de desafiar els marcs disciplinaris de la història de l'art o de l'estètica, així com els de les pràctiques tradicionals de l'assaig, l'art o el comissariat, aquesta àrea aborda la manera com la disposició, la intervenció, la multiplicació i la socialització mediàtica de les imatges incideixen poderosament en la nostra realitat quotidiana, configurant ficcions i narratives, produint cossos i identitats i suscitant noves formes de subjectivitat política. Des de posicions clarament indisciplinades, es veurà com les pràctiques artístiques i la producció d'imatges activen no només imaginaris, sinó també formes de veure, d'entendre i de situar-se en un món conformat pel règim escòpic de la societat en xarxa. Al llarg dels diversos seminaris es ressaltarà la faceta epistemicocrítica de les imatges, així com les seves relacions amb l'art, la política i el poder. L'anàlisi de la temporalitat de les imatges, en la seva capacitat per redefinir les relacions entre imaginació i història, és un element clau per entendre la seva centralitat en la producció de relats contrahegemònics i en la reconfiguració de l'exposició com a dispositiu narratiu i d'intervenció política.

DIRECCIÓ ACADÈMICA 2017-2018

En aquesta edició, el PEI compta amb la direcció acadèmica de Lucía Egaña, Marcelo Expósito, Marina Garcés, Dora García, Pablo Martínez, Emilio Santiago Muíño i Jaime Vindel.

LUCÍA EGAÑA
Formada en arts, estètica i documental, és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu i investiga sobre temes relacionats amb els feminismes i el transfeminisme, la representació, la postpornografia, la tecnologia, el programari lliure i l’error. Desenvolupa processos pedagògics en àmbits institucionals i informals i el seu treball artístic s’ha presentat a Mèxic, Uruguai, Xile, Alemanya, Espanya, França, Noruega, Equador, Colòmbia, entre d’altres països. És organitzadora del festival nòmada Muestra Marrana, ha publicat el llibre Enciclopedia del amor en los tiempos del porno (Cuarto propio, 2014) i col·labora amb diversos col·lectius i artistes principalment de l’àmbit de la performance. Participa en el grup de recerca FIC (Fractalitats en Investigació Crítica, UAB) i ha realitzat, al costat de Miriam Solá, el projecte de recerca «Máquinas de Guerra, políticas transfeministas de la representación» (2014-2015).

MARCELO EXPÓSITO
El seu treball com a artista s’expandeix habitualment cap als territoris de la teoria crítica, el treball editorial, la curadoria, la docència i la traducció. Ha format part del claustre del PEI des de la seva fundació el 2006, i en va ser codirector acadèmic de la quarta edició (2012-2013). Ha impartit docència en institucions com la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), l’Escola Elisava (Barcelona), la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Castilla-La Mancha (Conca), el Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la UNAM (MUAC), el Centro de Investigaciones Artísticas (Buenos Aires) o les universitats de Buenos Aires (UBA) i La Plata (Argentina).
Cofundador i editor de la revista Brumaria entre 2002-2006, des de 2006 forma part del col·lectiu editorial del webzine multilingüe transversal, editat pel eipcp (European Institute for Progressive Cultural Policies). Ha escrit o editat, sol o en col·laboració, llibres sobre teoria crítica, activisme cultural i història de les avantguardes artístiques com Plusvalías de la imagen. Anotaciones (locales) para una crítica de los usos (y abusos) de la imagen (1993), Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta (2000), Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa (2001), Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella (2001), Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional (2008), Los nuevos productivismos (2010), Walter Benjamin, productivista (2013), (2015), (2015).
Implicat com a activista en moviments de desobediència civil, contra el neoliberalisme i pels drets socials i la democràcia des dels anys noranta, actualment és membre de la Direcció Executiva de Barcelona En Comú, així com diputat per Barcelona En Comú Podem i Secretari Tercer del Congrés.

MARINA GARCÉS
És filòsofa i professora a la Universitat de Saragossa. El seu treball se centra en l’àmbit de la política i el pensament crític, i en la necessitat d’articular una veu filosòfica capaç d’interpel·lar i comprometre. Amb aquest objectiu desenvolupa la seva filosofia com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. És autora dels llibres En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2013) El compromís / Commitment (Col·lecció Breus, CCCB, 2013), Filosofía inacabada (2015) i Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (2016). Des de 2002 impulsa i coordina el projecte «Espai en Blanc», una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

DORA GARCÍA
És artista i investiga els paràmetres i convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. Fa servir diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència.
El 2011 va ser representant d’Espanya a la Biennal de Venècia amb el projecte Lo inadecuado i a la 56 edició de 2015 ha presentat el projecte de performance i instal·lació The Sinthome Score, basat en la transcripció del seminari XXIII de Jacques Lacan Le Sinthome. Jacques Lacan és una de les referències dels seus treballs recents. Hi va arribar gràcies a l’escriptor James Joyce, sobre el qual ha reflexionat profundament en obres com la pel·lícula The Joycean Society. Actualment està treballant sobre Óscar Masotta i la noció de repetició i té en marxa el projecte , que des que es va iniciar a Hamburg el 2014 s’ha anat desenvolupant en diverses ciutats.
Dora García ha exposat de manera individual al CGAC (Santiago de Compostel·la, 2009), Index Stockholm (2009), Kunsthalle Bern, Suïssa (2010), Kunsthaus Bregenz (2013), la Universitat Torcuato di Tella (Buenos Aires, 2014) i Toronto Power Plant (Toronto, 2015). La seva obra està representada per ProjecteSD (Barcelona), Galería Juana de Aizpuru (Madrid), Ellen de Bruijne Projects (Amsterdam) i Galerie Michel Rein (París i Brussel·les).

PABLO MARTÍNEZ
Treballa com a Cap de Programes al MACBA. Entre les seves principals línies d’investigació es troben el treball educatiu amb el cos, així com la investigació sobre la capacitat de les imatges en la producció de subjectivitat política. Ha estat Responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016) i professor associat d’Història de l’Art Contemporani a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (2011-2015). És secretari de redacció de la revista d’investigació Re-visiones i forma part del grup de recerca i acció sobre educació, art i pràctiques culturals Las Lindes. Ha coeditat amb Yayo Aznar la publicació Arte actual. Lecturas para un espectador inquieto (CA2M, 2011) i ha editat No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas para una educación situada.

EMILIO SANTIAGO MUIÑO
Doctor en Antropologia Social amb una tesi sobre la transició sistèmica a Cuba després de la caiguda de l’URSS. Ha estat investigador doctoral i docent en el departament d’Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol de la Universidad Autónoma de Madrid. Membre del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas (formant part del projecte HUAMECO: Humanidades ambientales. Estrategias para la empatía ecológica y la transición hacia sociedades sostenibles) i del consell de l’Instituto Universitario DEMOS-PAZ (UAM). Va participar en el grup motor del manifest Última Llamada (2013). A les seves publicacions científiques s’hi suma el llibre No es una estafa, es una crisis (de civilización) (Enclave, 2015) i Rutas sin mapa (II Premio Catarata de Ensayo, 2015). Fundador del projecte de transformació social Rompe el Círculo (Móstoles) i activista de l’Instituto de Transición Rompe el Círculo. Actualment treballa com a Director de Medi Ambient de l’Ajuntament de Móstoles.

JAIME VINDEL
Doctor europeu en Història de l’Art i Màster en Filosofia i Ciències Socials, és crític d’art, autor d’assajos i publicacions. Durant els últims anys ha desenvolupat el seu treball en universitats d’Argentina, Xile i Espanya, cosa que li ha permès investigar els encreuaments entre l’art, l’activisme i la política en aquests contextos des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. És membre de la Red Conceptualismos del Sur i va formar part de l’equip curatorial de l’exposició Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina (MNCARS, 2012).
El seu projecte de recerca postdoctoral se centra en alguns episodis de les relacions entre la filosofia de la praxi, l’estètica materialista i la sociologia històrica que es van produir durant el període de la Guerra Freda, com les irradiacions en la crítica d’art de l’Estat espanyol de les idees del filòsof hispanomexicà Adolfo Sánchez Vázquez o l’activitat de la Unión Popular de Artistas (UPA), una de les fites de l’articulació entre política radical, activisme urbà i avantguarda artística més desconegudes de l’època tardofranquista.
És autor de Transparente opacidad. Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Madrid, Brumaria, 2015); La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Madrid, Brumaria, 2014); «La imagen de las cosas: cuerpo y objeto ante la crisis de consumo», dins A. Fernández Polanco (ed.), Pensar la imagen/pensar con las imágenes (Salamanca, Delirio, 2014); i ha editat amb J. Carrillo Desacuerdos. Crítica, 8 (Barcelona, MACBA, 2014).

Informació pràctica

[Convocatòria tancada]

DEL 27 DE MARÇ DE 2017 AL 30 DE JUNY DE 2018
Durada: 15 mesos
Horari lectiu (dades orientatives): El curs consta de quatre trimestres, durant els quals s’ofereixen aproximadament 450 hores lectives. De dilluns a divendres, entre les 16 i les 20 h, tres o quatre classes setmanals de tres hores cadascuna. Els tallers i els seminaris internacionals es poden dur a terme durant el cap de setmana.
Preu de la matrícula: 3.000 euros. Hi ha la possibilitat de fer el pagament en dos terminis.
Beques: El MACBA ofereix tres beques de matrícula completa i quatre beques parcials (la meitat de l’import de la matrícula).
Els criteris de selecció tindran en compte tant aspectes econòmics com l’adequació curricular i l’aportació del perfil de l’estudiant al programa. La selecció serà realitzada pel claustre i la coordinació acadèmica.
Els sol·licitants de beca ho han d’indicar per escrit quan enviïn la documentació.

ADMISSIÓ
Sol·licitud d’admissió:
- Primera convocatòria del 10 d’octubre al 25 de novembre del 2016.
- Segona convocatòria del 12 de desembre de 2016 al 9 de gener de 2017.
Selecció:
- El procés de selecció de la primera convocatòria es realitzarà del 26 al 30 de novembre de 2016.
- El procés de selecció de la segona convocatòria es realitzarà del 9 al 15 de gener de 2017. El comitè valorarà les noves aplicacions i la llista d’espera.
Comunicació d’acceptats:
- Comunicació d’acceptats en primera convocatòria: 12 de desembre de 2016.
- Comunicació d’acceptats en segona convocatòria: 16 de gener de 2017.

REQUISITS D'ADMISSIÓ
La selecció dels aspirants es farà a partir dels materials aportats.
       • Es valorarà la relació entre l’experiència i l’activitat dels sol·licitants, siguin de tipus          acadèmic o professional, amb els continguts i els objectius del programa.
       • El nivell de complexitat del programa equival a estudis acadèmics predoctorals          (postgrau o màster oficial). No és condició excloent un recorregut d’aprenentatge           no reglat.
       • No hi ha límit d’edat. Cal tenir un bon domini tant del castellà com de l’anglès. Les          classes s’imparteixen en castellà (80%) i anglès(20%), i el 50% de la bibliografia
         és en anglès.
       • El PEI no és un programa de capacitació professional, sinó un espai d’exploració
         i activació del saber. En la selecció de l’alumnat participant es valorarà la diversitat
         dels perfils i trajectòries per tal que no passin només per l’àmbit acadèmic, sinó que
         també puguin incorporar les diverses formes en què es produeix el coneixement:
         la pràctica artística, l’activisme, la investigació, la trajectòria laboral o l’estudi, entre
         d’altres.

SOL·LICITUDS
Les sol·licituds s’hauran d’enviar per correu electrònic a pei[arroba]macba.cat aportant la documentació següent en un sol PDF:
       • Formulari de sol·licitud
       • Text de motivació (dues pàgines màxim)
       • Currículum (en el cas que ho consideri necessari, la comissió de selecció podrà
        requerir la documentació acreditativa).
       • Es valorarà el lliurament de dues cartes de recomanació.
       • Fotocòpia del DNI o passaport
Només s’acceptaran les sol·licituds rebudes per correu electrònic. Tots els documents en format PDF s’hauran d’enviar en un mateix correu.

Continguts relacionats

Documents

Programa trimestral

DEL 27 DE MARÇ AL 14 DE JULIOL DE 2017 [1r TRIMESTRE]
Crítica i pensament: Trames de la crítica I, amb M. Garcés
Imaginació política i materialisme cultural: Hegemonia i producció de subjectivitat entre la cultura de l’antifeixisme i l’actualitat, amb Jaime Vindel, Marcelo Expósito, Nico Sguiglia. Genealogia de la il·lusió identitària, amb Franco Berardi (Bifo). Raymond Williams: Then and Now, amb Maria Elisa Cevasco
Cartografía de las crisis: Enfocament socioecològic: bases teòriques i dispositius conceptuals, amb E. Santiago Muiño.
Cartografia de la crisi civilitzatòria amb Jorge Riechmann, Ferrán Puig Vilar, Jordi Maiso. Cartografías analíticas, amb Paula Cobo-Guevara
L’inadequat: Desviació – Exclusió, amb Dora García, Equipo Palomar, Francesc Ruiz, Yes, we fuck! Taller amb The Army of Love
Narratives visuals i sabers indisciplinats: Forensic Architectures, amb Eyal Weizman, Rosario Güiraldes. Conferència amb Laura Mulvey
Tecnologies del cos: Tecnologies del cos i resistències biopolítiques, amb Lucía Egaña, Carmen Romero. Monogràfic amb Silvia Rivera Cusicanqui. Taller col·lectiu Club de traducció.
Pedagogies i emancipació: Undercommons, amb P. Martínez i S. Harney

PEI OBERT (formats oberts al públic)
- Desviació-exclusió, 31 de març
- Petroli, seminari internacional, 26 - 28 maig, amb E. Santiago Muiño, Miren Etxezarreta, Razmig Keucheyan, Alicia Valero, Ugo Bardi, Vicenc Navarro, Antonio Turiel, Leah Temper, Jorge Riechmann, Yayo Herrero
- Silvia Rivera Cusicanqui, conferència 22 de juny

DEL 12 DE SEPTEMBRE AL 5 DE DESEMBRE DE 2017 [2n TRIMESTRE]
Crítica i pensament: La crítica, una tradició moderna, amb Marina Garcés. Taller de lectura amb Xavier Bassas, Santiago López Petit
Pedagogies i emancipació: Educació com a pràctica estètica amb Pablo Martínez, valeria flores, María Berrios, Sofía Olascoaga. Anarchivo Sida. Conferència amb Massimo Recalcati
Imaginació política i materialisme cultural: Reformulacions de l’activisme artístic i la crítica institucional, , amb Jaime Vindel, Marcelo Expósito. Sessió amb Enzo Traverso
Narratives visuals i sabers indisciplinats: In search of UIQ, amb Silvia Maglioni, Graeme Thompson. Re-materialitzar la imatge: l’escriptura amb veu activa, amb Aurora Fernández Polanco
L’Inadequat: Basaglia ‒ Radicalitat, amb Dora García, Alfredo Aracil, Pantxo Ramas, Radio Nicosia, Montserrat Rodríguez Garzo
Tecnologies del cos: Escriptures i pedagogies queer, amb valeria flores, Fefa Vila, Miriam Solá, Javier Sáez. Club de traducció amb Lucía Egaña
Cartografía de la crisis: Taller amb Emilio Santiago Muiño

PEI OBERT
- Revolució, seminari 27 de septembre amb Enzo Traverso, Jaime Vindel, Marcelo Expósito
- Aprendre a imaginar-se. Sobre pedagogies y emancipació, seminari del 16 al 18 de novembre amb valeria flores, Sofía Olascoaga, Maria Berrios, Marina Garcés, Pablo Martínez, colectivo Microsillons, Pili Álvarez, Jordi Solé

DEL 8 DE GENER AL 23 DE MARÇ DE 2018 [3r TRIMESTRE]
Crítica i pensament: Taller de lectura amb Eduard Aibar, David Casassas, David Gràcia, Albert Lladó. Curs de Daniel Inclán, El tiempo roto y el tiempo histórico
Tecnologies del cos: Metodologies queer amb Lucía Egaña. Jornada Porques autogestades queer amb Equipo Palomar, AMOQA, videoarmsidea. Club de Traducció
L’inadequat: Llenguatge - censura, amb Dora García, Javier Peñafiel, et al.
Cartografia de les crisis: Horitzons postcapitalistes, amb Emilio Santiago Muiño, Isabel Stengers, Yayo Herrero
Imaginació política i materialisme cultural: Reformulacions de l’activisme artístic i la crítica institucional, amb Jaime Vindel, Marcelo Expósito, Franco Berardi (Bifo), German Labrador
Narratives visuals i sabers indisciplinats: Taller amb Aurora Fernández Polanco. Curs de Georges Didi-Huberman
Grups d’investigació

PEI OBERT
- Comunisme, març

DEL 3 D'ABRIL AL 29 DE JUNY DE 2018 [4rt TRIMESTRE] *en procès
Crítica i pensament: Trames de la crítica II, amb M. Garcés et al.
Cartografia de la crisis: Dispositius d’emancipació a l’era del col·lapse
Tecnologies del cos: Tremolors i resistències micropolítiques , amb Lucía Egaña, Barbara Biglia, Catia Farías
Imaginació política i materialisme cultural: Curs d’Ana Longoni
L’inadequat: Distopia, amb Dora García et al.
Grups d’investigació

PEI OBERT
- Cossos distòpics

Programa en construcció.

Continguts relacionats

Documents

Vídeos

AMOQA (Athens Museum of Queer art), Ana Longoni, Xavier Bassas, Ugo Bardi, Franco Berardi Bifo, Maria Elisa Cebasco, Antonio Centeno y Raúl de la Morena, Paula Cobo Guevara, Yayo Herrero, Adelita Husni-Bey, Fernando Colina, Georges Didi-Huberman, Equipo Palomar, Aurora Fernández Polanco, valeria flores, Stefano Harney, Ideasdestroyingmuros, Daniel Inclán, Maria Iñigo, Razmig Keucheyan, Jordi Maiso, Marta Malo de Molina, Joan Martínez Aller, Yera Moreno, Fred Moten, Laura Mulvey, Javier Peñafiel, Raqs Media Collective, Pantxo Ramas, Jorge Riechmann, Silvia Rivera Cusicanqui, Francesc Ruiz, Nico Sguglia, Jordi Solé Blanch, The Army of Love, Alicia Valero, Fefa Vila, Eyal Weizman, Akram Zaatari.